Calotip

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El calotip (del grec καλός, bell i τύπος, impressió) o calotípia és un mètode fotogràfic, creat per William Fox Talbot,[1] basat en un paper[2] sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic que després de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substàncies químiques i fixat amb hiposulfit. És conegut també amb el nom de talbotip.

Encara que Talbot no va aconseguir passar a la història com el pare de la fotografia, sí que ho va fer com l'inventor del procés negatiu-positiu, que és el que finalment arribaria fins als nostres dies i que, en definitiva, un cop perfeccionat convenientment, va suposar la base de la fotografia contemporània. [3]

Calotip de Miss Horatia Feilding, germanastra de William Henry Fox Talbot feta pel propi Talbot cap a l'any 1842.

El procés[modifica | modifica el codi]

L'origen d'aquest procés fotogràfic data el 1833. Henry Fox Talbot, captivat pels principis de la "càmera obscura" es va endinsar en la cerca de la fixació de les imatges a través de la incidència de la llum sobre solucions sensibles a aquesta. Al 1835, Talbot va descobrir com podria fer-se una imatge en positiu d'aquella altra imatge en negatiu.[4]

Talbot va fer les seves primeres fotografies amb càmera utilitzant un paper sensibilitzat amb clorur de plata. Aquest crea una mena de negatiu de la imatge que s'està fotografiant, ja que el paper, com més li toca la llum, més s'enfosca. Aquest procés era molt lent, perquè el paper s'havia d'estar a la càmera fins que la imatge estigués totalment visible. Aquesta exposició podia durar fins a una hora per aconseguir un negatiu que fos acceptable.

A finals de 1840, Talbot va descobrir un nou procés per fotografiar la realitat molt diferent de l'anterior. Estava basat en el procés de creació de daguerreotips que s'havia presentat el 1839. El de Talbot aconseguia crear una imatge en el paper en només dos minuts, un si a l'objecte li donava el sol. El paper, que se segellava perquè no rebés més llum i espatllés la fotografia, es treia de la càmera i la imatge latent que hi havia es revelava químicament fins que quedava una fotografia totalment visible. Aquesta millora es va presentar al públic com a procés de calotip o talbotip l'any 1841.

L'halur de plata sensible a la llum del paper de calotip era iodur de plata, creat a partir de la reacció del nitrat de plata amb el iodur de potassi. Primer, el paper es “ioduritzava” pintant un dels costats del full, que havia de ser d'un paper d'escriure d'alta qualitat, amb una solució de nitrat de plata. Després s'assecava, es submergia en una solució de iodur de potassi i es deixava assecar un altre cop. En aquesta fase del procés, el balanç de productes químics era tan gran que el paper era pràcticament insensible a la llum i es podria conservar així indefinidament. Quan es volia utilitzar, la banda que inicialment havia estat pintada amb el nitrat de plata, ara es pintava amb una solució que consistia en nitrat de plata, àcid acètic i àcid gàl·lic, s'assecava amb molt de compte i s'exposava a la càmera.

Per fer el revelat, es pintava un altre cop el paper de la fotografia amb la solució d'àcid gàl·lic i nitrat de plata utilitzada anteriorment, mentre s'escalfava el paper gentilment. Quan el procés s'havia completat, el calotip es netejava i s'eixugava. Després, hi havia dues opcions: es podia estabilitzar-lo banyant-lo en una solució de bromur de potassi, que convertia el iodur de plata que quedava en bromur de plata, fent que, si es tornava a exposar a la llum, només es descolorés un mica; o, sinó, també es podia fixar la fotografia amb una solució calenta de tiosulfat de sodi, que aleshores es coneixia com hiposulfit de sodi o com es deia comunament “hipo”, que dissolia el iodur de plata i permetia que es pogués retirar tot, deixant només en el paper les partícules de plata de la fotografia ja revelada, fent que el calotip fos completament insensible a la llum.

El revelat del calotip produïa un una imatge original negativa translúcida de la qual se'n podien fer múltiples positius a través simplement de la còpia per contacte. Això li donava un gran avantatge respecte al procés del daguerreotip, que produïa un positiu original opac que només podia ser duplicat copiant-lo amb una càmera.

Tot i que el paper de calotip es podia utilitzar per fer còpies positives de negatius de calotip, Talbot havia creat el paper de clorur de plata, que comunament es coneixia com a paper a la sal, que normalment s'utilitzava per aquest propòsit. Era més fàcil d'utilitzar i menys car, i fins i tot el mateix Talbot considerava que el resultat que donava el paper a la sal era més atractiu. La llarga exposició que es necessitava, tan descoratjadora quan es capturava la imatge poc clara que es formava a la càmera, era, en el pitjor dels casos, una inconveniència menor quan es feia una còpia per contacte amb la llum del sol. Els negatius de calotip sovint s'impregnaven amb cera per millorar la seva transparència i fer que el gra del paper menys visible a les còpies.

A Talbot sovint se l'acredita erròniament amb la introducció del principi del desenvolupament de la imatge latent. En els experiments privats sobre betum de Judea (o asfalt sirià) de Nicéphore Niépce durant els 1820s s'hi incloïa el desenvolupament químic de la imatge latent, igual que en l'extremadament popular procés del daguerreotip, introduït al públic pel company i successor de Niépce Louis Daguerre l'any 1839. Tot i així, Talbot va ser el primer en aplicar-ho en un procés basat en el paper i en el procés de passar de negatiu a positiu, aconseguint ser pioner en diversos processos desenvolupats de pas del negatiu a positiu que han dominat la fotografia no digital fins als nostres dies.

Popularitat[modifica | modifica el codi]

Tot i la facilitat i la flexibilitat amb la qual es podien fer els calotips, no van arribar a desplaçar el daguerreotip.[5] En part, això va ser el resultat de que Talbot patentés els seus processos, a diferència de Daguerre, a qui l'Estat francès li va concedir una beca a canvi de fer el seu procés de disposició pública. A més, el calotip produeix una imatge menys clara que el daguerreotip. L'ús del paper com un negatiu significa que la textura i les fibres del paper eren visibles en les impressions fetes d'aquest, donant lloc a una imatge lleugerament granulada o borrosa en comparació amb la dels daguerreotips, que eren en general clares i nítides.[6] No obstant això, els calotips i les impressions en paper salat que es van fer d'ells, van romandre populars al Regne Unit i al continent europeu fora de França fins que el procés de col·lodió va permetre als fotògrafs fer negatius de vidre més tard al segle XIX.

El calotip va tenir una relació important amb l'arquitectura, ja que a partir de 1850 es va utilitzar per enregistrar llocs històrics, sobretot a França. Fotògrafs com Henri Le Secq, Charles Marville i Charles Nègre van dur a terme calotips de monuments com les catedrals de Notre-Dame, de Chartres i d'Amiens.

Cal també mencionar que la publicació de Talbot "The Pencil of Nature" (1844-1846), va ser el primer llibre amb il·lustracions fotogràfiques realitzades amb la tècnica de calotip. Aquesta publicació va comptar amb 24 plaques que van documentar els inicis de la fotografia a través de l'estudi d'objectes artístics i arquitectònics.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Daguerreotypes - Time Line of the Daguerreian Era - Prints & Photographs Online Catalog (Library of Congress)» (en anglès).
  2. Hutchins, Laura; May, Robert. The Preservation of Finger Ridges (en anglès), 2011. 
  3. «Calotipo - Diccionario de fotografía y diseño». www.fotonostra.com. [Consulta: 6 novembre 2016].
  4. lpagola. «Calotipo». Historias de la fotografía, 22-10-2012. [Consulta: 6 novembre 2016].
  5. Carlebach, Michael L. The Origins of Photojournalism in America. Smithsonian Institution Press, 1992. ISBN 1-56098-159-8. 
  6. «Photographic Processes: Calotypes (Prints and Photographs Reading Room, Library of Congress)» (en anglès).
  7. «CALOTIPO». www.aloj.us.es. [Consulta: 6 novembre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calotip Modifica l'enllaç a Wikidata