Vés al contingut

Carl Theodor Dreyer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Theodor Dreyer
Imatge
(1965) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Dinamarca
Regne de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, muntador, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata - 20 març 1968 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webcarlthdreyer.dk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0003433 TMDB (persona): 11572 Allmovie (artista): p88264
Find a Grave: 7529342Modifica el valor a Wikidata

Carl Theodor Dreyer (Copenhaguen, 3 de febrer de 1889 - Copenhaguen, 20 de març de 1968) fou un director de cinema i guionista danès, considerat un dels principals creadors de l'art cinematogràfic.[1] Tot i que la seva carrera es va estendre des de la dècada de 1910 fins als dècada de 1960, la seva meticulositat, el seu perfeccionisme i la seva obstinada devoció pel seu propi art, van fer que la seva producció fos escassa. Amb tot, va produir alguns dels clàssics perdurables del cinema internacional.[2]

Biografia

[modifica]

Dreyer va néixer fora del matrimoni de la mestressa sueca Josefina Nilsson (1855-1891). El pare era el terratinent danès Jens Christian Torp (1850-1928). Torp no volia reconèixer el nen, i la mare volia evitar un escàndol fent saber a la gent que estava embarassada.[3] Per tant, va deixar la seva regió natal a Skåne i va donar a llum en secret a Copenhaguen el 1889. El nen va ser donat en adopció.[4]

Quan Dreyer tenia dos anys, va ser adoptat pel tipògraf Carl Theodor Dreyer i la seva dona Marie Dreyer. El jove Dreyer va rebre bones condicions materials, però poc amor.[5] Va tenir una relació tensa entre Dreyer i la seva família adoptiva, especialment la seva mare, que el va portar a una idealització corresponent de la seva mare biològica, Josefina Nilsson, a qui no coneixia.[6] Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l'educació rebuda segurament va ser molt influent en els temes de molts dels seus films.

Dreyer era ideològicament conservador. David Bordwell va declarar: «De jove va pertànyer al Partit Socioliberal, un grup conservador radical només en la seva oposició a les despeses militars.»[7] Dreyer va recordar «Fins i tot quan estava amb Ekstrabladet, era conservador... no crec en les revolucions. Tenen, per regla general, la tediosa qualitat de tirar enrere el desenvolupament. Crec més en l'evolució, en els petits avenços.»[7]

Dreyer va morir a Copenhaguen als 79 anys. El documental Carl Th. Dreyer: Min Métier conté records d'aquelles persones que el van conèixer més bé.

Carrera

[modifica]

De jove va treballar com a periodista; la seva vocació potser la va trobar escrivint els intertítols d'alguns films muts i més endavant escrivint guions. El seu debut com a director va tenir un èxit limitat. La fama li va arribar amb el film Du skal ære din hustru (Honraràs la teva esposa), el 1925. L'èxit aconseguit al seu país es va convertir en un triomf enorme a França, i la Société Genérale des Films li va encarregar un film sobre l'heroïna nacional: Joana d'Arc. El film, La Passion de Jeanne d'Arc, en què també va participar en el muntatge, es va estrenar el 1928 i es va convertir en el seu primer gran clàssic. Va escriure el guió amb l'ajut de Michel Champion, treballant amb les transcripcions originals del procés a Joana d'Arc, i va crear una obra mestra emocionant, amb influències tant del realisme com de l'expressionisme cinematogràfic.

El seu film següent va ser El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey, 1932), una meditació surrealista sobre la por. En aquesta història, la lògica cedeix el pas a les emocions i a l'atmosfera, en què un home protegeix les seves dues germanes d'un vampir. El film conté moltes imatges inoblidables, com aquella de l'heroi que somia el seu mateix enterrament, i aquella altra de l'animal assedegat de sang sobre el rostre d'una de les germanes mentre ella està segrestada per l'encantament del vampir. El film era originàriament mut, però se li van anar afegint diàlegs mitjançant el doblatge.

Cap d'aquests dos films van ser un èxit a les taquilles, i Dreyer no va tornar a dirigir un altre film fins al 1943, amb Dinamarca sota l'ocupació nazi, en què va fer Dies Irae, que tracta de la hipocresia dels que condemnaven les bruixes. Amb aquest film Dreyer va fixar l'estil que marcaria la seva obra en l'època sonora: composicions molt cuidades, una crua fotografia en blanc i negre i preses molt llargues.

El 1955 va rodar Ordet («la paraula»), basada en l'obra homònima de Kaj Munk. El film combina una història d'amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. Aquest film li va valdre el Lleó d'or al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1955.[8]

La seva última obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement és inferior als films anteriors, el resultat ens mostra una espècie de testament artístic, ja que el film tracta d'una dona que, al llarg dels alts i baixos de la seva vida, mai es penedeix de les decisions que ha pres.

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]

Pel·lícules mudes

[modifica]

Cinema sonor

[modifica]
llargmetratges
curtmetratges

Com a guionista

[modifica]

Pel·lícules mudes

[modifica]

Cinema sonor

[modifica]

Com a actor

[modifica]
  • Dødsridtet (1912) de Rasmus Ottesen

Referències

[modifica]
  1. ↑ Drouzy, Martin. «Carl Theodor Dreyer» (en castellà). Universitat de València. [Consulta: 21 novembre 2021].
  2. ↑ «Carl Theodor Dreyer». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  3. ↑ Martin Drouzy: Carl Th. Dreyer, født Nilsson. Volum 1, pàg. 50-53.
  4. ↑ Martin Drouzy: Carl Th. Dreyer, født Nilsson. Vol. 1, pàg. 58.
  5. ↑ Martin Drouzy: Carl Th. Dreyer, født Nilsson. Vol. 1, pàg. 83.
  6. ↑ Martin Drouzy: Carl Th. Dreyer, født Nilsson. Vol. 2, pàg. 21.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bordwell, David. The Films of Carl Theodor Dreyer. University of California Press, 1983, p. 191. 
  8. ↑ Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 103. ISBN 0198742428. 

Bibliografia

[modifica]
  • Martin Drouzy: Carl Th. Dreyer, født Nilsson. Volums 1 i 2. Gyldendal 1982. ISBN 87-00-43601-1

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Theodor Dreyer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carl_Theodor_Dreyer&oldid=34787202»