Carles VIII de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles VIII de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles VIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1470 Modifica el valor a Wikidata
Amboise Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1498 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Amboise Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Rei de França
8 setembre 1483 – 16 abril 1498
← Lluís XI de FrançaLluís XII de França → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i cristianisme occidental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna de Bretanya (1491, 1491 (Gregorià)–1498) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles-Orland de França, Francesc de Valois, Carles de Valois, Anna de Valois Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís XI de França Modifica el valor a Wikidata  i Carlota de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna de França, Santa Joana de Valois i Joaquim de Valois Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 101583 Find a Grave: 10026410 Modifica el valor a Wikidata

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Família[modifica]

Era fill del rei Lluís XI de França i la seva segona esposa Carlota de Savoia. Era net per línia paterna del rei Carles VII de França i Maria d'Anjou, i per línia materna del duc Lluís I de Savoia i la comtessa Anna de Lusignan. Fou germà d'Anna de França i Joana de Valois.

Es casà a Langeais el 15 de novembre de 1491 amb la duquessa Anna de Bretanya, filla del duc Francesc II de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

  • el príncep Carles Orland de França (1492-1495), delfí
  • el príncep Carles de França (1496), delfí
  • el príncep Francesc de França (1497-1498), delfí
  • la princesa Anna de França (1498)

Regència d'Anna de França[modifica]

A la mort del seu pare fou designat hereu del tron però per la seva minoria d'edat la seva germana gran Anna de França assumí la regència del regne.

Aquesta regència va comportar una rebel·lió interna dels prínceps i senyors feudals, encapçalats per Lluís II d'Orleans, futur rei Lluís XII. El 28 de juliol de 1488 Lluís II d'Orleans fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier i fet presoner fins al 1491, any en què se li concedí una gràcia reial.

Rei de França[modifica]

Anna de França va prometre en matrimoni al seu germà amb la duquessa Anna de Bretanya. Aquesta estava casada per poders amb Maximilià I d'Habsburg. Carles VII va emprendre llargues negociacions i provocà el setge de Rennes, que finalitzà amb el matrimoni canònic del rei amb la duquessa de Bretanya. Per aquest matrimoni Carles VIII s'assegurà la integració del Ducat de Bretanya a la corona francesa.

Jove i ambiciós, pretengué conquerir el Regne de Nàpols fent valer els drets heretats per la seva família a través del ducat d'Anjou. El 1492 firmà el tractat d'Etaples amb Enric VII d'Anglaterra, el 1493 el Tractat de Barcelona amb Ferran II d'Aragó i el tractat de Senlis amb Maximilià I d'Habsburg. El 1494, a la mort de Ferran I de Nàpols, Carles VIII pendrà el títol de rei de Nàpols i penetra a Itàlia, origen de les Guerres d'Itàlia. Entrà a Florència el novembre sense resistència el desembre ho feu a Roma. A Nàpols hi arribà el 1495. Amb l'impuls de Ferran el Catòlic i el Papa Alexandre VI es crearà la Lliga de Venècia, que agrupà a més dels Estats Pontificis i la Corona d'Aragó, el ducat de Milà, la República de Venècia i el Sacre Imperi Romanogermànic contra el Regne de França.

A partir d'aquell moment l'exèrcit francès reculà en tots els fronts oberts a la península Itàlica. Lluís II d'Orleans, restituït pel rei, serà aturat a Milà i les tropes de la ciutat de Nàpols capitularan davant el capità Gonzalo de Córdoba, el Gran Capitán.

Mort i successió[modifica]

Carles VIII de França mor el 7 d'abril de 1498 al castell d'Amboise, i és enterrat a la Catedral de Saint-Denis a París.

A la seva mort els seus quatre fills havien ja mort, per la qual cosa es quedà sense hereus directes. La corona francesa recaigué en el seu cosí i cunyat, el duc Lluís II d'Orleans, descendent més proper per línia paterna al rei difunt. Aquest passà a governar amb el nom de Lluís XII de França, se separà de la primera esposa Joana de Valois i es casà amb la vídua del rei Carles.

Referències[modifica]


Precedit per:
Lluís XI el Prudent
Rei de França
1483-1498
Succeït per:
Lluís XII el Pare del Poble
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VIII de França
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte