Clàudia (prenom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomClàudia
La famosa Lèsbia, estimada de Catul, era probablement Clàudia Pulcra
Tipusprenom femení Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià, castellà, llatí, romanès, anglès, francès, alemany, danès i neerlandès Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalClaudia Modifica el valor a Wikidata
Nom corresponent a l'altre gènereClaudio Modifica el valor a Wikidata
Variants / En altres llengüesKlaudia, Klaudie, Cláudia, Klavdzia (fr) Tradueix, Clàudia, Klavdia, Klavdіia (fr) Tradueix, Claudine i Claudie Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Clàudia»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Clàudia és un nom de fonts femení. Prové del llatí Claudia, que era el nom gentilici emprat per totes les dones de la gens Clàudia; en origen, Claudius /-a significà 'coix'.

Variants[modifica]

En la major part de llengües europees s'escriu igual, amb diacrític o sense. En qualque llengua, com el polonès, l'hongarès i el basc, s'escriu Klaudia; en alemany existeixen les dues formes. En rus i altres llengües eslaves és Клавдия / Klavdija, i en grec és Κλαυδία. En francès és Claudie, i té els hipocorístics Claudette i Claudine. Aquest darrer ha donat lloc a l'hipocorístic Dina.[1]

En llatí era molt comuna la variant Clodia, que no ha passat a les llengües modernes. A Gal·les, el nom de Gladys s'ha associat tradicionalment al llatí Clàudia.

Origen i difusió[modifica]

En llatí, Claudia era el nom gentilici emprat per totes les dones de la gens Clàudia, i és el masculí de Claudius; en origen, Claudius/-a significà 'coix', però també es podria tractar d'una etimologia popular i que en realitat fos un antropònim etrusc.[2] A l'antiguitat, era portat per totes les dones de la gens Clàudia, però cap al segle iii les pràctiques onomàstiques ja havien canviat molt[3] i a partir de llavors era posat com a nom de fonts sense cap referència als Claudis.

Tot i que ja és present en el Nou Testament i existeixen màrtirs amb el nom de Clàudia, en el món cristià no fou mai comú en tota l'edat mitjana, i les primeres Clàudies no apareixen fins al Renaixement. En qualsevol cas, no fou gaire comú fins al segle xx, i a l'estat espanyol no es popularitzà fins als anys vuitanta.[1]

Santoral[modifica]

Persones[modifica]

Vegeu també Claudette, Claudine i Gladys

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Claudia». Behind the name.
  2. Llull Martí, Antoni. Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca. Editorial Moll, 2010, p. 90. 
  3. Salway, Benet «What's in a Name? A Survey of Roman Onomastic Practice from c. 700 B.C. to A.D. 700». The Journal of Roman Studies, 84, 1994, pàg. 124–145. DOI: https://doi.org/10.2307/300873.
  4. «Santa Claudia Matrona». Santopedia. Arxivat de l'original el 2022-08-11. [Consulta: 12 abril 2023].
  5. «7. August». Heiligenlexikon.
  6. «Santa Claudia e compagne, martiri di Amiso». Santi e Beati.
  7. «Saint Claudia of Ethiopia». CatholicSaints.Info.
  8. «Blessed Claudia Weinhardt». CatholicSaints.Info.