Vés al contingut

Claustre del Mas del Vent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:34, 9 juny 2012 amb l'última edició de Arnaugir (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Claustre d'estil romànic del Mas del Vent de Palamós
Imatge
Claustre romànic del Mas del Vent
Dades
TipusClaustre
Part deMas del Vent Modifica el valor a Wikidata
CronologiaSegle XII
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalamós Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 52′ N, 3° 08′ E / 41.86°N,3.14°E / 41.86; 3.14
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40912 Modifica el valor a Wikidata

El claustre d'estil romànic del Mas del Vent de Palamós és un conjunt arquitectònic suposadament datat del segle XII que es troba dins d'una finca privada des de 1959. La seva troballa va sortir a la premsa a inicis de juny de 2012 gràcies a la investigació de Gerardo Boto, investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona,[1] tot i que tant l'Arxiu Municipal de Palamós com el Pla d'ordenació urbanística municipal ja tenien constància de la seva existència.[2][3] L'obra està mancada de qualsevol catalogació o protecció.[4]

Descripció

Capitell

El claustre del Mas del Vent, segons Gerardo Boto, historiador de l'art nascut a Lleó, és d'enormes proporcions. Els capitells superen les mides de qualsevol altre conjunt conegut i els arcs fan 3,21 metres des del fust a la clau.[5][6] Alguns capitells mostren la marca del rei Alfons VIII de Castella i figures humanes i gran nombre d'elements vegetals i animals, sobretot aus, lleons i senglars i monstres, tot i que no hi ha cap motiu religiós.[1][4]

Segons el càlcul de Gerardo Boto, les galeries fan 23,8 i 23,9 metres de llargada. Dues d'elles presenten deu arcs sobre columnes i capitells dobles, excepte la del mig, que és quàdruple. De les altres dues galeries que acabarien de tancar el claustre de 44 capitells no se'n conserven columnes ni arcs i els capitells reposen directament sobre les bases.[7] Envoltat de pins, oliveres i garrofers,[8] compta amb un petit teulat de ferro que el protegeix de l'humitat.[9]

Història

Origen

Claustre del monestir de Santo Domingo de Silos, claustre amb el qual ha estat comparat

El claustre possiblement procedeix de terres castellanes: Boto va apuntar com a possibles orígens les províncies de Segòvia o Burgos.[4] L'estil el vincula amb el monestir de Santo Domingo de Silos, el de Santa María de Las Huelgas, els dos de Burgos i el de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa el podria datar del segle XII.[10]

De Madrid a Palamós

De procedència incerta, el 1931 el claustre va ser adquirit per l'antiquari madrileny Ignacio Martínez Martínez que el va muntar en els terrenys d'una marquesa amiga seva, a l'actual districte de Ciudad Lineal, on gaudia de protecció per part d'un restaurador.[11] El muntatge s'hauria acabat el 1943.[12] Entre els anys 1931 i 1936 es va posar a la venda per cinc milions de pessetes, que van baixar a tres i mig després de 1939, amb la intenció de vendre'l a un ric estatunidenc.[12]

El 23 de juliol de 1958 es va celebrar el contracte de compravenda per un milió de pessetes[8] pel qual Hans Engelhorn,[13] avantpassat de l'actual propietari, adquiria el conjunt arquitectònic, el qual va ser numerat, desmuntat i transportat l'any següent en camions des de Madrid a la seva actual ubicació.[12][14] Segons el revers de les fotografies conservades a l'Arxiu Municipal de Palamós, les arcades es van muntar el febrer i abril de 1959 mitjançant un muntatge fidel a la tècnica del segle XII.[15]

El 1966 els propietaris van fer una consulta sobre l'autenticitat de l'obra a Carmen Gómez-Moreno, graduada en història de l'art per la Universitat de Harvard i conservadora dels departaments d'art medieval i els claustres, i d'escultura europea i arts decoratives del Metropolitan Museum of Art (Nova York).[16] Gómez-Moreno va dictaminar per carta, basant-se en material fotogràfic, que el claustre era una falsificació.[17]

Redescobriment

El claustre a la seva ubicació actual, vora una piscina d'una finca privada

Sense catalogació ni protecció, Gerardo Boto va conèixer la seva existència gràcies a la publicació d'un reportatge fotogràfic a l'edició francesa dels mesos de juliol i agost del 2010 de la revista de decoració AD, on la fotografia del claustre es va publicar a doble pàgina. Després d'estudiar la fotografia en alta resolució, el desembre de 2010 Boto va publicar un estudi a la revista Románico i, posteriorment, va anunciar-ho al simposi que duia per títol Art Fugitiu organitzat pel grup EMAC d'investigació sobre el romànic i gòtic de la Universitat de Barcelona.[4] L'investigador assegurà que va intentar accedir a la finca per estudiar el monument, però mai va aconseguir el permís pertinent.[18]

« És una obra d'enorme magnitud històrica, la més gran troballa dels darrers anys en art romànic. »
— Gerardo Boto (6 de juny de 2012)[1]

Amb aquest anunci, l'Associació d'Amics del Romànic va reclamar iniciar els tràmits perquè es pogués catalogar com a bé patrimonial.[19] El 7 de juny de 2012 un arquitecte i dos arqueòlegs del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van poder estudiar el claustre per elaborar un informe i catalogar-lo, després de posar el cas en coneixement de la Fiscalia de Girona i haver presentat una sol·licitud al jutjat perquè es permeti l'accés al lloc.[20][21][22]

El dia següent es va també obrir l'accés a la finca per primer cop a mitjans de comunicació i a dos historiadors que van afirmar que l'obra era autèntica, tot i detectar «alguns elements de talla més moderna» que podrien haver estat afegits per donar-li forma i vendre'l millor, segons José Maria Pérez, divulgador del romànic castellà que hi va tenir accés.[9][23][8] Els tres tècnics de la Generalitat de Catalunya, a l'espera de l'informe definitiu, també van poder assegurar que no es tracta de cap falsificació ni d'una obra construïda a meitat del segle XX.[24]

Mas del Vent

Aquest claustre d'estil romànic envolta la piscina del Mas del Vent, reconvertit en una finca de luxe de 22 hectàrees gestionada per l'empresa Explotaciones Agrícolas y Forestales Brugarol.[18]

També conegut com a Mas Brugarol i Mas Crispí, el Mas del Vent se situa al nucli de la Fosca de Palamós.[3] Aquesta masia fortificada ha estat molt restaurat i conserva poc d'original. La torre, però, manté el seu caràcter malgrat la restauració. És una construcció de planta circular lleugerament atalussada. Consta de dues plantes i terrat separats per voltes esfèriques rebaixades de pedra. Té una gran espitllera horitzontal orientada cap a l'entrada del mas. A nivell de terrat es troben vàries espitlleres de reduïdes dimensions.

La masia i la torre daten del segle XVI. La torre, construïda com a guaita contra la pirateria, té una porta amb la data 1585 i segurament la casa és del mateix segle, tot i que altres fonts la situen al segle XVIII.[4] Aquest edifici està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[25]

Hipòtesis

Pel que fa el lloc de procedència, René Jesús Payo, expert en romànic i professor d'Història de l'Art de la Universitat de Burgos, va apuntar la hipòtesi que podria tractar-se del claustre del desaparegut monestir de San Pedro de Gumiel de Izán (Gumiel de Izán), de l'Orde del Cister, que podria haver estat desmuntat a finals del segle XIX o principis del segle XX.[26]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gerardo Boto identifica un valuós claustre romànic a l’interior d'una finca particular, a Palamós». Universitat de Girona, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  2. ↑ Benejam, Francesc. «Palamós ja coneixia «el secret» del claustre romànic del segle XII». Diari de Girona, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mas Brugarol (Mas del Vent)». POUM. Ajuntament de Palamós, 2008, p. 7 [Consulta: 6 juny 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Montañés, José Ángel. «Un claustro románico en la piscina» (en castellà). El País, 05-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  5. ↑ Boto 2010: p. 34
  6. ↑ Chicano, Dani. «Autèntic, però amb reserves». El Punt Avui, 09-06-2012. [Consulta: 9 juny 2012].
  7. ↑ Boto 2010: p. 33
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Montañés, José Ángel. «Primera visita al claustro de Palamós» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 9 juny 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 Montañés, José Ángel. «Una mañana en el claustro de Palamós» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  10. ↑ Boto 2010: p. 37
  11. ↑ Montañés, José Ángel. «Ocho décadas para un folletín artístico» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Montañés, José Ángel. «El claustro estaba en casa de los Ortiz» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  13. ↑ Alós, Ernest. «El claustre de l'alemany». El Periódico de Catalunya, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  14. ↑ Montañés, José Ángel. «Un claustro rodeado de silencio» (en castellà). El País, 07-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  15. ↑ Montañés, José Ángel. «Así se montó el claustro de Palamós» (en castellà). El País, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  16. ↑ Chicano, Dani. «Claustre d'imitació?». El Punt Avui, 07-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  17. ↑ «Una conservadora del Metropolitan de Nova York va fer un estudi del claustre de Palamós i va determinar que era fals». diari Ara, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 Chicano, Dani. «Claustre empeltat». El Punt Avui, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  19. ↑ «Enrenou pel descobriment d'un claustre romànic als jardins d'una mansió de luxe de Palamós». 324.cat, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  20. ↑ «L'estudi sobre l'autenticitat del claustre del Mas del Vent de Palamós s'allargarà uns dies». AraGirona.cat, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  21. ↑ Montañés, José Ángel. «Los dueños del claustro de Palamós permiten el acceso a los técnicos mañana» (en castellà). El País, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  22. ↑ «Els tècnics de la Generalitat estudien l'autenticitat del claustre de Palamós». 324.cat, 07-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  23. ↑ Alós, Ernest. «El claustre de la finca Mas del Vent de Palamós té elements romànics i moderns». El Periódico de Catalunya, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  24. ↑ «Apareix la família que va muntar el claustre de Palamós a Madrid». diari Ara, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  25. ↑ «Mas del Vent». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].
  26. ↑ «El claustre de Palamós podria haver format part del monestir de Gumiel de Izán, a Burgos». diari Ara, 07-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].

Bibliografia

  • Boto Barela, Gerardo «De Silos al Mediterráneo. El último claustro románico inédito de España» (en castellà). Románico, 11, desembre 2010, p. 32 – 41. ISSN: 1885-8651 [Consulta: 7 juny 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claustre del Mas del Vent

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claustre_del_Mas_del_Vent&oldid=9654964»