Constància de Bretanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaConstància de Bretanya
Constance of Brittany.jpg
Nom original (fr) Constance de Bretagne
Biografia
Naixement 12 juny 1161 (Gregorià)
Bretanya
Mort 5 setembre 1201 (40 anys)
Nantes
Causa de mort Trastorn puerperal
Lloc d'enterrament Q1776248 Tradueix
  Duquessa de Bretanya
1166 – 1201
Juntament amb Geoffroi II de Bretanya (1181 - 1186)
Artur I de Bretanya (1196-1201)
Guiu de Thouars (1199-1201)
  Comtessa de Richmond
1171 – 1201
Juntament amb Geoffroi II de Bretanya (1183 - 1186)
Artur I de Bretanya (1196-1201)
Guiu de Thouars (1199-1201)
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Feudatària
Altres
Títol Duc
Dinastia Penthièvre
Cònjuge Geoffroi II de Bretanya
Ranulf de Blondeville
Guiu de Thouars
Fills Eleanor, Fair Maid of Brittany Tradueix
Matilda of Brittany Tradueix
Artur I de Bretanya
Alix de Thouars
Catherine of Thouars Tradueix
Pares Conan IV de Bretanya
Margarida de Huntingdon
Germans Henry de Bohun, 1st Earl of Hereford Tradueix

Escut d'armes Constància de Bretanya
Modifica les dades a Wikidata

Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i de Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166 i comtessa de Richmond a partir de 1171.

Biografia[modifica]

Constància fou l'hereva del tron de Bretanya. Era la filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland i germana dels reis d'Escòcia Malcom IV i Guillem el Lleó.

El 1166, el seu pare va abdicar al seu favor i va esdevenir duquessa de Bretanya, mentre que la realitat del poder fou en mans d'Enric II d'Anglaterra. En tant que espòs de Constància, Jofré o Geoffroi Plantagenet, fill del rei Enric II d'Anglaterra, fou proclamat duc de Bretanya amb el nom de Geoffroi o Jofré II de Bretanya el 1181, però va morir prematurament a causa de ferides rebudes en el transcurs d'un torneig organitzat el 19 d'agost de 1186 a París pel rei de França, Felip II.

Després de la mort del seu primer marit, Constància va exercir realment el poder a Bretanya, fins i tot després que es casés de nou amb Ranulf de Blondeville, comte de Chester i vescomte d'Avranches, que Enric II d'Anglaterra li havia imposat.

El 1196, va fer reconèixer al seu fill Artur, de només vuit anys, com a duc, per una assemblea general de l'aristocràcia. En reacció a aquest esdeveniment, que contrarestava els seus propòsits, Ricard Cor de Lleó la va fer segrestar pel seu propi marit i va estar empresonada a Pontorson o a Teillay. Una vegada alliberada, va fer anul·lar el seu matrimoni amb Ranulf i es va casar de nou amb Guiu de Thouars.

Va morir a Nantes entre l'1 i el 4 de setembre de 1201. El 24 de novembre de 1225 fou enterrada a l'abadia de Notre-dame de Villeneuve, situada al Sorinières, al sud de Nantes, de la qual havia ordenat la fundació l'any de la seva mort.

Matrimonis i descendència[modifica]

Es va casar de manera successiva:

  • En un primer matrimoni amb Jofré II el 1181, del qual va tenir tres fills.:
  1. Alienor (o Elionora), nascuda vers 1182-1184, a qui mantindran empresonada primer Joan sense Terra i després Enric III d'Anglaterra, de 1202 fins al 10 d'agost de 1241, data de la seva mort a Bristol.
  2. Matilda, (1185?-1189?)
  3. Artur (1187 - 1203), que succeirà a la seva mare com a duc
  1. Alix de Thouars (Alícia, Azilis o Aelis) (1200 - 1221), futura esposa de Pere I Mauclerc
  2. Caterina de Thouars (1201 - 1237/40), que es va casar amb Andreu III de Vitri.
  3. Margarita de Thouars (1201 - 1216/20), que es va casar amb Jofré I de Rohan.[1]

Referències[modifica]

  1. Segons els historiadores Morice, Taillandiers, Roujoux i La Borderie, i Medieval Lands, Margarida fou la filla de Constància i de Guiu de Thouars.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constància de Bretanya Modifica l'enllaç a Wikidata
  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle; Rennes, Ouest-France Université, 1987 ISBN 2727200122.
  • (anglès) The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221), editat per Judith Everard i Michael Jones; Woodbridge, the Boydell Press, 1999 ("Col·lecció per primer cop de les actes de la duquessa Constància (1171-1201), la seva mare Margarida d'Escòcia, els tres marits de Constància, i els tres fills. L'estudi no tracta només de la Bretanya, sinó també dels dominis dels bretons a Anglaterra, de l'Honor de Richmond, i dels comtats d'Anjou, Maine i Turena. Les cartes donen llum sobre el poder polític de les dones governants") ISBN 0-85115-751-3
  • Michael Jones, «La vie familiale de la duchesse Constance : le témoignage des chartes», a Bretagne et pays celtiques, langues, histoire, civilisation. Mélanges offerts à la mémoire de Léon Fleuriot (1923-1987), dirigit per Gwennolé Le Menn et J.-Y. Le Moing; Saint-Brieuc, Skol & P.U. Rennes, 1992, pàgs. 349-360.
  • Y. Hillon, «La Bretagne et la rivalité Capétiens-Plantagenêt : un exemple - la duchesse Constance (1186-1202)», a Annales de Bretagne, volum 92, 1985, pàgs. 111-144.