Francesc I de Bretanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc I de Bretanya
François Ier de Bretagne (BNF-RC-A-07511).png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1414 Modifica el valor a Wikidata
Gwened (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1450 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Nantes Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentRedon Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMontfort de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBonne of Savoy (en) Tradueix
Violant d'Anjou
Isabella of Scotland, Duchess of Brittany (en) Tradueix (1442 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida de Bretanya
Marie of Brittany, Viscountess of Rohan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan V l'Anglòfil Modifica el valor a WikidataJoana de França Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabella of Brittany (en) Tradueix, Gilles de Bretagne (en) Tradueix i Pere II de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Arms of Jean III de Bretagne.svg Modifica el valor a Wikidata
Francesc I de Bretanya

Francesc I (en bretó: Fransez I, en francès François I) conegut com l'Estimat (Gwened, 11 de maig de 1414Castell de l'Ermini, 19 de juliol de 1450), va ser duc de Bretanya, comte de Montfort i comte titular de Richmond, des de 1442 fins a la seua mort. Fill de Joan V el Savi i de Joana de Valois o de França, princesa de França filla del rei Carles VI. Va succeir al seu pare com a duc de Bretanya i comte de Montfort.

Biografia[modifica]

Criat a França, va participar en la part final de la Guerra dels Cent Anys i el 1449 va lluitar al capdavant de sis mil homes sota el comandament del seu oncle Artur de Richemont el conestable, del qual que va ser nomenat cavaller i va ajudar a expulsar als anglesos de Normandia. El seu lema era: "No hi ha més rei que Déu" i va aconseguir una reconciliació amb la família de Penthièvre.

Un germà (i hereu), Gil de Bretanya, era amic d'Enric VI d'Anglaterra, que havia fer cremar a Joana d'Arc, i era un cavaller de renom que representava els interessos anglesos a Bretanya dirigint el partit favorable a l'aliança amb Anglaterra, política a la que llavors s'oposaven els prínceps bretons i la cort de Bretanya. Francesc l'havia fet arrestat i enviat a presó el 1446. Gil va morir assassinat el 1450. Encara que no se sap si Francesc ho havia ordenat, o si l'assassinat va ser el resultat de l'acció individual d'un dels seus cavallers, Francesc va ser assaltat pel remordiment (i va morir poc temps després).

El 1446 va concedir al seu camarlenc Briand III Châteaubriant-Beaufort (que ocupava aquest càrrec des de 1439), el dret a celebrar una fira anual al poble de Plerguer

D'acord amb la seva voluntat, va ser enterrat davant l'altar de l'església abacial de Saint-Sauveur-de-Redon al país de Vannes. La seva tomba va ser traslladada a una de les capelles de la girola el 1780 i destruïda durant la Revolució. La seva vídua, la duquessa Isabel d'Escòcia, li va sobreviure fins a 1494 i va ser enterrada a Vannes.

Matrimoni i descendència[modifica]

Es va casar per primera vegada a Nantes el 28 d'agost de 1431 amb Violant o Iolanda d'Anjou (1412 † 1440), filla de Lluís II, comte d'Anjou i Provença, i de Iolanda d'Aragó, i va tenir:

  • Reinald, va néixer el 1434, va morir el 1439

Vidu al cap de 9 anys, es va tornar a casar a Auray el 30 d'octubre de 1442 amb Isabel d'Escòcia (1426 † vers 1494), filla de Jaume I Stuart, rei d'Escòcia i Joana Beaufort, i va tenir:

Malgrat les protestes de la cort d'Escòcia, aquestes dues princeses no van ser reconegudes hereves del ducat. Francesc va triar com a hereu el seu germà Pere de Guingamp (Pere II de Bretanya). Aquest no tenia fills i per evitar qualsevol possible conflicte, el duc va fer casar a la seva neboda Margarida de Bretanya amb Francesc d'Étampes (després Francesc II de Bretanya), el segon en ordre de successió, i la jove Maria amb Joan de Rohan, el principal baró Bretanya.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]


Precedit per:
Joan VI
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

14421450
Succeït per:
Pere II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc I de Bretanya