Hoel I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el comte de Nantes i duc de Bretanya del segle X. Si cerqueu el sobirà armoricà del segle VI, vegeu «Hoel I (rei)».
Infotaula de personaHoel I
Nom original (br) Hoel Iañ
Biografia
Naixement segle X
Mort 981
Grup ètnic Bretons
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Família Q4312895 Tradueix
Fills Judicael de Nantes
Hoel II de Bro-Gwened Tradueix
Pares Alan II BarbitorteJudith, concubine of Alan II Tradueix
Germans Gerberga Naoned Tradueix, Drogó de Bretanya i Guerech de Bretanya
Modifica les dades a Wikidata

Hoel I o Hoël I de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya del 960 al 981. Fill il·legítim d'Alan II de Bretanya Barbatorta i d'una dama noble anomenada Judit.[1] D'una esposa desconeguda Hoel va deixar dos fills coneguts: Judicael que fou comte de Nantes i pare de Budic i de Judit de Nantes; i Hoel.

A la mort d'Alan II de Bretanya el 952 el poder devia quedar repartit a Bretanya entre els comtes de Nantes i de Rennes; el 958 moria assassinat el fill d'Alan II, el jove duc Drogó de Bretanya. Folc II el Bo d'Anjou es va proclamar a Nantes, segons algunes fonts en nom propi i segons altres en nom d'Hoel I. En tot cas Folc II va morir el 959 o 960. La divisió de poder existent des de 952 es va consolidar doncs entre 965 i 972 el papa Joan XIII va dirigir un missatge als caps bretons « Juhel Berenguer i el seu fill Conan, així com a Hoel i al seu germà Guerech » .[2] Orscand de Vannes que controlava el comtat de Vannes donava suport al comte de Rennes.

Des del 975, Hoel I va entrar en conflicte amb el comte de Rennes Conan I de Bretanya, vassall de Tibau o Teobald I de Blois, que controlava el nord de Bretanya i es considerava com el seu sobirà. El 981 la guàrdia nantesa amb el suport de les tropes de Jofré I d’Anjou va enfrontar a les tropes de Rennes, sostinguda pel comte de Blois (Teobald I de Blois) i per Orscand de Vannes; la batalla es va lliurar a Conquereuil; Jofré I i Hoel I haurien derrotar a les forces de Conan i de Teobald I de Blois.[3]

En 981, a la mort del bisbe de Nantes Gautier I (possible fill d'Alan II Barbitorte), Hoel va fer elegir com a bisbe al seu germà Guerech que havia rebut una certa formació eclesiàstica, i el nou bisbe va anar a Tours per obtenir la seva consagració com arquebisbe d'aquesta ciutat. mentre Guerech marxava a Tours, un tal Galuron va assassinar a Hoel I, per ordre de Conan I. Guerech, assabentat del fet, abans de ser consagrat bisbe es va fer proclamar comte de Nantes, exercint després els dos càrrecs.

Notes[modifica]

  1. Crònica de Nantes Hi nompe progenitiex nobili matre, nomine Judith, exctiterant, antequam Alanus praefatus sororem Theobaldi comitis Blesensis in uxorem duceret
  2. « Les Papes et les Ducs de Bretagne», B.A Pocquet du Haut-Jussé : Capítol preliminar, pàg. 37
  3. De fet el resultat del combat fou incert: la Crònica de Nantes dona la victòria a Jofré i Hoel, mentre que la Crònica de Mont-Saint-Michel la dona a Teobald i Conan: Anno DCCCCLXXXI

Bibliografia[modifica]

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Éditions Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIIIe à la fin du s. XIIe, Noël-Yves Tonnerre Presses de l’Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075589.

Enllaç extern[modifica]

  • Crònica de Nantes La vida del comte Hoel és principalment coneguda a través de la Crònica de Nantes compilada al segle XI i que en general és desfavorables als bretons i especialment als rennesos. Aquesta Crònica es pot llegir en línia a [Gallica, presentada i anotada per René Merlet].