Guerech de Bretanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuerech de Bretanya
Biografia
Naixementsegle X modifica
Mort988 modifica
Bisbe
modifica
Dades personals
Grup ètnicBretons modifica
Activitat
OcupacióPrelat modifica
Altres
TítolDuc modifica
CònjugeAremburge d'Ancenis (fr) Tradueix modifica
FillsAlan III de Nantes modifica
ParesAlan II Barbitorte modificaJudith, concubine of Alan II (en) Tradueix modifica
GermansHoel I, Drogó de Bretanya i Gerberga Naoned (en) Tradueix modifica

Guerech de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya de 981 a 988.

Biografia[modifica]

Era fill segon il·legítim d'Alan II de Bretanya i de la noble Judit (concubina d'Alan II). Es va criar a l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire prop d'Orleans. El 981 a la mort del seu germanastre Gautier I, bisbe de Nantes, el seu germà Hoel I de Bretanya i comte de Nantes el va fer elegir al seu lloc però mentre anava a Tours per a ser consagrat, Hoel I fou assassinat; Guerech va retornar i es va fer proclamar comte de Nantes. Sembla que mai fou consagrat però va romandre bisbe i comte tot i que mai va exercir el sacerdoci.

Va continuar la lluita iniciada pel seu germanastre contra el comte de Rennes Conan I de Bretanya. Guerech va signar un tractat amb el comte Guillem IV de Poitiers que li va confirmar les possessions que tenia al sud de Loira — els pagi d’Herbauges, de Tiffauges i de Mauges — obtinguts pel seu pare Alan II de Bretanya eñ 942. Guerech va anar llavors (983) a la cort del rei de França Occidental Lotari i li va fer homenatge; a la tornada es va aturar a la cort del comte Jofré I d'Anjou.

Conan I era acusat segons la Crònica de Nantes de l'assassinat d'Hoel I, i temia una aliança entre el comte de Nantes i el comte d'Anjou en contra seva. Per això va convèncer al metge de Guerech, Heroic de Redon, que era abat de l'abadia de Saint-Sauveur de Redon, d'enverinar al duc. Guerech va morir doncs prematurament com el seu germà, l'any 988 i fou inhumat a l'abadia de Saint-Sauveur de Redon. La seva esposa Aremburga, dame d'Ancenis, li va donar un únic fill conegut com a Alan de Bretanya, qui només li va sobreviure dos anys.

Enllaços externs[modifica]

La seva vida és coneguda principalment a través de la Crònica de Nantes compilada al segle XI, accessible en línia a Gallica, presentada i anotada per René Merlet

Bibliografia[modifica]

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIIIe à la fin du s. XIIe, Noël-Yves Tonnerre Presses de l’Université d’Angers, Angers (1994) ISBN 2903075589.