Alan II Barbitorte

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlan II Barbitorte
Bataille du Trieux.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 910 (Gregorià)
Mort 952 (Gregorià) (41/42 anys)
Nantes
Sepultura Nantes
Ètnia Bretons
Altres dades
Títol Duc
Cònjuge Roscil·la de Blois
Roscil·la d'Anjou
Fills
Pare Mathuedoï de Poher
Modifica dades a Wikidata
Plaque commemorant la batalla del Trieux, a la façana de l'ajuntament de Plourivo entre Alan Barbitorte i Incon

Alan II de Bretanya o Alan Barbitorte o Barbatorta - en francès Barbetorte, en bretó Varbek o Barvek - o també "la Guineu" - en francès le Renard, en bretó al Louarn - (910 - Nantes, 952) fou comte de Poher i duc de Bretanya (936 a 952).

Família[modifica]

Alan era fill del comte Mathuedoï de Poher i nét per part materna d'Alan I el Gran.

  • El 925 Alan Barbitorte es va casar amb Roscil·la d'Anjou (nascuda cap a 906, morta cap a 948, filla de Folc I el Roig comte d'Anjou i de Roscil·la de Sacseges, senyora -dama- de Villandry).
    • Certes genealogies els atribueix una filla, Gerberga, encara que cap document contemporani no l'esmenti. Sempre segons aquestes genealogies, Gerberga s'hauria casat amb Juhel Bérenger, comte de Rennes i seria la mare de Conan comte de Rennes mort el 29 de juny 992 a la batalla de Conquereuil.
  • El 948 Alain Barbitorte es va casar a Blois amb Roscil·la de Blois (germana de Teobald I de Blois i filla de Gel·ló I, vecomte de Blois i de Riquilda de Gòtia).
  • Alain Barbetorte té igualment una concubina: la noble Judit (morta entre 948 i 952).
    • D'aquesta relació extramatrimonial, tindran tres fills il·legítims: Hoel futur comte de Nantes, nascut cap a 930 i el duc Guerech de Bretanya, nascut cap a 933, i una filla, Judit, casada amb Pons de Marsella.[1] Els dos fills il·legítims seran prou grans per subscriure un diploma amb el seu pare cap al 945. Germans bastards del jove Drogó, és aquest darrer qui esdevindrà comte de Nantes.

Biografia[modifica]

Alan i el seu pare, el comte Mathuedoï de Poher es van exiliar a la cort del rei Athelstan d'Anglaterra al començament del segle X. El 936 va desembarcar a Dol (Bretanya), al Camp de Péran[2] a petició de l'abat Joan de Landévennec. Amb l'ajuda d'una tropa de bretons exiliats i d'anglesos,[3] va combatre als normands el 937 i els va agafar la regió del Loira i la majoria de les ciutats bretones.[4] Va esdevenir «Brittonum dux » el 938.

L'alliberament es va acabar l'1 d'agost de 939 per la victòria de Trans o Transoù (després d'altres victòries a Plourivo al Bro Léon i a Naoned) sobre els normands, amb l'ajuda del comte de Rennes Juhel Berenguer i del comte del Maine Hug I.[5] Aquesta data esdevindrà la festa nacional dels bretons.[6]

Va renunciar al Cotentin, a l'Avranchin i a l'oest de Mayenne. Quant al comtat de Nantes, havia estat sota l'obediència angevina de Folc I el Roig que en reivindicava la possessió el 909 fins al 919 amb l'ocupació víkings (però el títol de comte de Nantes sempre fou reivindicat oficialment per Folc d'Anjou fins al 938). A través de matrimonis i aliances, els comtes d'Anjou, i després la dinastia Plantagenet, mantindran la seva sobirania feudal sobre el comtat nantès, fins al 1203.

Alain Barbetorte es va aliar a Lluís IV de França, que havia conegut durant el seu exili a Anglaterra, així com amb Teobald I de Blois "el Trampós", comte de Blois, de Tours i de Chartres.

El 942 va concretar una estreta aliança amb Guillem Cap d'Estopa, duc d'Aquitània, que li va permetre obtenir al sud del Loira els pagi de Mauges, Tiffauges i Herbauges.[7]

El 944, segons la Crònica de Flodoard, va lliurar a una guerra fratricida contra Juhel Bérenger comte de Rennes que els escandinaus aprofitaren per saquejar de nou Bretanya.[8]

La reconciliació davant el perill comú es va produir molt ràpidament, ja que en una donació a favor de l'Abadia de Landévennec (cap a 945- 950) es veu el comte Iudhael signar just després d'Alan dux Britonum envoltat d'Iuthouen l'arquebisbe de Dol, dels bisbes Hesdren de Nantes, Blendivet de Vannes i Salvator d'Aleth, d'un Houuel comes de Vuerec (sens dubte els seus fills il·legítims) i finalment dels vicecomes Iestin, avantpassat dels senyors de Retz i Diles (de Cornualla).[9]

La seva unió amb una germana del comte de Blois mostra que Alan Barbitorte desitjava reafirmar el seu paper en la política del regne de França Occidental.[10] La seva mort prematura posa tanmateix un terme als seus projectes i a la seva obra de restauració de la potència bretona. Alain Barbetorte fou enterrat en la col·legial la Notre-Dame a Nantes, ciutat que havia escollit per a la seva capital i de la qual havia fomentat la reconstrucció després de les destruccions causades pels normands.

Notes[modifica]

  1. Phantoms of Remembrance: memory and oblivion at the end of the first millennium, per Patrick Geary J., pàg. 76; i Olivera d'Hauthuille, Heràldica i genealogia 89.I.160, genealogia treta de les obres de Georges de Manteyer La Provence du premier au douzième siècle, études d’histoire et de géographie…, de Juigné de Lassigny, Généalogie des vicomtes de Marseille…, de Fernand Cortez, Les grands officiers royaux de Provence au Moyen Âge listes chronologiques…, de Papon, de Louis Moréri, del marquès de Forbin Monographie de la terre et du château de Saint-Marcel, près Marseille : du s. Xe au XIXe…, del president J Riba, Origines rectifiées des maisons féodales Comtes de Provence, Princes d’Orange , de Poly, La Provence et la société féodale (879-1166), París, 1976, Saillot La Sang de Charlemagne …; Fonts igualment sobre els vescomtes de Marsella: Édouard Baratier, Ernest Hildesheimer i Georges Duby Atles historique…; i el quadre d'Henry de Gérin-Ricard, Actes concernant les vicomtes de Marseille et leurs descendants…
  2. Aquesta expedició de 936 figura també en la discutible Crònica de Nantes del segle XI, segons J C. Cassard
  3. Crònica de Flodoard any 936 Els bretons que tornaven de les regions d'ultramar del servei del rei Adelstan, van tornar al seu país
  4. Crònica de Flodoard any 937: « Els Bretons van tornar després de llargs viatges al seu país devastat [...] van tenir freqüents combats amb els normands [...] quedaren vencedors i van reprendre el país devastat »
  5. Crònica de Flodoard any 939: Els bretons van combatre amb els normands, van guanyar i es va dir que van prendre un fort a aquests últims
  6. Segons Hubert Guillotel aquesta restauració hauria estat negociada amb Lluís IV de França en el marc d'una negociació global incloent, Guillem I de Normandia, Hug el Gran i Heribert II de Vermandois.
  7. aissance de la Bretagne, per Noël-Yves Tonnerre pàg. 288: L'’œuvre de Barbetorte
  8. Cròniques de Flodoard any 944 Aviat van arribar grans mals als bretons. Dividits com estaven per les baralles dels seus prínceps Beranguer i Alan, van ser atacats, vençuts, i destroçats pels "normands", amb qui havien fet un pacte. Dol, una de les seves ciutats, va ser presa i el seu bisbe va ser ofegat de tal manera per la multitud que fugia cap a l'església, que va morir. Tanmateix els bretons que havien reorganitzat les seves forces van recomençar el combat i van vèncer als "normands"; llavors es va lliurar un tercer combat; una gran multitud de gent hi va morir de part i d'altre, però els "normands" van triomfar; van perseguir als bretons fins a l'exterminació, i els van fer fora de la seva terra. Així els "normands" que poc abans havien vingut dels països d'ultramar, es van apoderar de Bretanya
  9. Cartulari de Landévennec, Cartre De Baht Vvenrann N°XXV pàgina 156 & 157
  10. Crònica de Nantes pàg. 102

Fonts[modifica]

  • Le siècle des Vikings en Bretagne, Jean-Christophe Cassard, Les Universels, Éditions Jean-Paul Gisserot, 1996
  • Noël-Yves Tonnerre, Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIII à la fin du s. XIIe, Presses de l'Université d'Angers, Angers, 1994, ISBN 2-903075-58-1.
  • Histoire de la Bretagne, per Arthur de La Borderie, 1899, capítol Le premier duc de Bretagne Alain Barbetorte (938-952).
  • André Chédeville i Hubert Guillotel, La Bretagne des saints et des rois Ve-Xe siècle, Editions Ouest France, 1984, ISBN 2-85882-613-7.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan II Barbitorte Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Mathuedoi de Poher
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

936952
Succeït per:
Konan I el borni