Alan III Rebrit

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlan III Rebrit
Alan III of Brittany (icon).jpg
Biografia
Naixement 997 (Gregorià)
Mort 1r octubre 1040 (Gregorià) (42/43 anys)
Vimoutiers
Causa de mort Verí
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Cònjuge Berta de Blois
Fills Conan II de Bretanya
Havoisa de Bretanya
Geoffroy Grenonat
Pares Geoffroi IHavoisa de Normandia
Germans Odó de Penthièvre
Modifica les dades a Wikidata

Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit[1] (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia. Descendent d'Erispoe, es va atribuir de vegades el títol de rei de Bretanya.

Biografia[modifica]

Amb 10 anys a la mort del seu pare, es va recolzar en la seva mare Havoisa de Normandia (morta el 22 de febrer de 1034), i després en els bisbes de Nantes (Gautier II) i de Vannes (el seu oncle Judicael de Vannes), així com en l'arquebisbe de Dol (Junguené). La minoria del duc va estar marcada per una revolta camperola i per una revolta nobiliària: certs nobles volien imposar el seu oncle, Judicael de Vannes fill il·legítim de Conan I, com a duc de Bretanya.

Alan III va enfrontar en assolir el poder personalment, primer al comte d’Anjou (1026-1028): amb l'ajuda d'Alan Canhiart va donar suport al comte del Maine, Herbert, contra Folc III Nerra d'Anjou.[2] El 1030 fou atacat pel seu cosi el duc de Normandia Robert el Magnífic (Robert I de Normàndia): derrotat va haver de retre-li homenatge al Mont-Saint-Michel.[3] Robert, després de la reconciliació, quan va marxar en peregrinació a Jerusalem li va confiar la tutela del seu hereu Guillem el Bastard o el Bord (1034).

Després d'un confosa guerra contra Alan Canhiart, va donar suport al bisbe de Nantes Gautier II, contra Budic comte de Nantes: el 1033, mercès a les negociacions fetes per Junguené, bisbe de Dol-de-Bretagne, el comté de Nantes va retornar a l'obediència als ducs de Bretanya.[4]

Després de la mort de la seva mare, Havoisa de Normandia, el seu germà Eudes o Odó va reclamar territoris. La mediació de Judicael de Vannes i de Robert de Normandia va portar el 1035 a la constitució com atribució personal de les terres de Penthièvre amb algunes senyores, en favor d'Eudes o Odó, llavors conegut com a Eudes, Odó o Eó I de Penthièvre qui en serà el primer comte.

Robert el Magnífic va morir el 1035 al retorn del seu pelegrinatge, i Alan III va intervenir llavors a Normandia amb l'excusa de la protecció dels drets del seu pupil Guillem, el futur Guillem el Conqueridor (Guillem II de Normandi i després Guillem I d'Anglaterra), amenaçat per la revolta d'una part de la noblesa normanda. De fet va reivindicar el ducat per a si mateix com nét del duc Ricard I de Normandia per la seva mara Havoisa. L'expedició fou un fracàs i Alan III va morir durant aquesta campanya a Vimoutiers el 1040,[5] víctima d'un enverinament. Fou enterrat amb els primers ducs de Normandia a l'església abacial de la Trinitat a Fécamp.

Matrimoni i descendència[modifica]

Casat el 1018 amb Berta de Blois, filla d'Eudes II de Blois, comte de Blois, va tenir dos fills:

  1. Conan, duc de Bretanya com a Conan II de 1040 a 1066,
  2. Havoisa de Bretanya, que es va casar abans de 1058 amb Hoel de Cornualla, la qual va succeir a Conan II el 1066 com a duquessa de Bretanya.

D'una concubina desconeguda Alan III va deixar un fill il·legítim:

Emma de Bretanya, que fou muller de Robert de Bruges i mare de Robert de Brusse també es considera que fou filla d'Alan III. El seu fill és l'avantpassat del casal dels Bruce d'Escòcia.

Notes[modifica]

  1. Rebrit o Roebre significa Roue Breizh, rei bretó, en bretó antic
  2. A. de La Borderie, Histoire de Bretagne, Volum III, pàgs 7-8.
  3. ibid. pàg. 9.
  4. ibid., pàg. 10.
  5. Société d’Émulation des Côtes du Nord: Année 1913, volum LI pàgs 93 a 100 « Date de la mort d’Alain III »

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan III Rebrit Modifica l'enllaç a Wikidata
  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: Tome troisième Règne du duc Alain III (1008-1040) pàgs. 6-13. Réédition Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).


Precedit per:
Jofré I
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

10081040
Succeït per:
Conan II