Cronologia de la història dels igbos
Aparença
La història del poble igbo començà quan onades migratòries van portar els igbos al seu territori actual, al sud-est de Nigèria, a Igboland
Segle XXX a. de C
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
c. Segle XXX aC | Hi ha presència d'homes a Igboland durant el neolític.[1] |
Segle IX
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
c. 850 | S'han trobat objectes de bronze a la ciutat d'Igbo-Ukwu. També espases de ferro, vasos de bronze i coure i ornaments, a més d'escultures de terracota[1] |
Segle XI
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
1043 | Comença el Regne de Nri amb Eze Nri Ìfikuánim, el seu primer rei, segons la tradició.[2] |
Segle XV
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
1434 | Exploradors de l'Imperi Portuguès entren en contacte amb els Igbos. |
Segle xvii
[modifica]Any | Data | Eesdeveniment |
---|---|---|
El comerç d'esclaus atlàntic exporta milions d'igbos i altres africans a Amèrica. | ||
1630 | Comencen les Guerres Aro-Ibibio. | |
1690 | S'estableix la Confederació Aro. |
Segle xviii
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
1745 | Néix Olaudah Equino a Essaka. Posteriorment fou exportat i venut com esclau a Barbados el 1765. | |
1797 | Mor Olaudah Equiano a Anglaterra com un home lliure. |
Segle xix
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
1807 | 25 de març | La llei Slave Trade Act 1807 ajudà a aturar la captura i el transport d'esclaus africans, entre els quals hi havia els igbos, a Amèrica. |
1830 | Exploradors europeus exploren el curs del Baix Níger i es troben amb els ibgos del nord. | |
1835 | Néix a Sierra Leone Africanus Horton, fill d'un antic esclau igbo. Fou soldat, científic i nacionalista africà. | |
1855 | William Balfour Baikie un metge naval arriba a Niger Igboland.[1] | |
1880-1905 | Els britànics conquereixen el sud de Nigèria i Igboland. | |
1885-1906 | Arriben missioners cristians a Igboland. | |
1891 | El Rei Ja Ja d'Opobo mor a l'exili, però el seu cos és retornat a Igboland per al seu enterrament. | |
1896-1906 | Uns 6000 alumnes igbos són educats a escoles de les missions. |
Segle XX
[modifica]Any | Data | Esdeveniment |
---|---|---|
1901-1902 | La Confederació Aro entra en declivi per la Guerra Anglo-Aro. | |
1902 | Fí de la Guerra Aro-Ibibio. | |
1906 | Igboland esdevé part del Protectorat de Southern Nigeria. | |
1914 | Nigèria es forma amb la unió de Northern Nigeria i Southern Nigeria. | |
1929 | Novembre | A Aba hi ha la lluita de les Dones Igbo (primer moviment feminista nigerià). |
1960 | 1 d'octubre | Nigèria assoleix la independència de l'Imperi Britànic. Tafawa Balewa esdevé el seu primer Primer Ministre i Nnamdi Azikiwe el seu primer President. |
1966 | 16 de gener | Es forma el Govern Federal Militar amb el General Johnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi com a Cap d'Estat i Suprem Comandant de la República Federal |
1966 | 29 de juliol | Un Cop d'Estat d'oficials de la Nigèria Septentrional desposen el Govern Federal Militar. El General Johnson T. U. Aguiyi-Ironsi és assassinat juntament amb Adekunle Fajuyi, Governador Militar de la Regió Occidental. El General Yakubu Gowon esdevé el tercer cap d'Estat de Nigèria. |
1967 | Violència etno-religiosa entre cristians igbos i musulmans hauses i fulani a l'est i al nord de Nigèria provoca una migració d'igbos que retornen a l'est de Nigèria. | |
1967 | 30 de maig | El General Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu, Governador Militar de la Regió Eastern Nigeria declara la independència de la seva província, a la que anomena Biafra. Això provoca el principi de la Guerra de Biafra. |
1970 | 8 de gener | El General Emeka Ojukwu fuig a l'exili. El diputat Philip Effiong esdevé el nou President en funcions de Biafra. |
1970 | 15 de gener | Phillip Effiong, president de Biafra es rendeix a les forces nigerianes d'Olusegun Obasanjo, futur president de Nigèria. Biafra torna a ser part de Nigèria. |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Understanding 'Things Fall Apart' by Kalu Ogbaa
- ↑ Onwuejeogwu, M. Angulu. Igbo Civilization: Nri Kingdom & Hegemony. Ethnographica, 1981. ISBN 0-905788-08-7.
Bibliografia
[modifica]- Understanding 'Things Fall Apart by Kalu Ogbaa ISBN 0-313-30294-4