Edatisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Discriminació per edat)
Jump to navigation Jump to search

L’edatisme és la discriminació per edat que s'aferma a estereotips que no tenen res a veure amb la realitat. Aquesta discriminació afecta a diferents grups en base a la seva edat. L'edatisme és un dels prejudicis més normalitzats dins la nostra societat[1]. Aquest terme pot ser ocasional o sistemàtic.[2] El terme va ser encunyat el 1969 per Robert Neil Butler per descriure la discriminació contra les persones de la tercera edat, i basat en el sexisme i el racisme.[3] Butler va definir “edatisme” com una combinació de tres elements connectats. Entre ells estaven les actituds perjudicials cap a les persones majors, la vellesa, i l'envelliment; pràctiques discriminatòries contra persones grans i polítiques institucionals perpetuen estereotips sobre la gent gran.[4]

El terme “edatisme” també s'utilitza per nomenar prejudicis i discriminació contra adolescents i nens, ignorant les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a causa de la seva edat,[5] Però, generalment és utilitzat en referència a la gent gran. Les actituds discriminatòries cap a ells, condueixen a la marginació de les persones grans dins de les nostres comunitats i tenen impactes negatius sobre la seva salut i benestar.[6] A més, s'ha assenyalat que l'estigmatització no només passa fora del grup imaginat pels ancians, sinó que també té lloc dins del propi grup estigmatitzat. La por a la mort i la por a la discapacitat i la dependència són les principals causes de l'edatisme; evitar, segregar i rebutjar a les persones majors són mecanismes que permeten a la gent evitar pensar en la seva pròpia mortalitat.[7]

També pot ser passiu i encobert (per exemple, una pel·lícula que mostra només a persones joves que habiten en una localitat i no es mostren nens, nadons o ancians a la zona) per impulsar la idea que el lloc és "jove i romàntic".

Classificació[modifica]

Distinció d'altres biaxos relacionats amb l'edat[modifica]

L'edatisme en parlaments comuns i estudis d'edat sol referir-se a pràctiques discriminatòries negatives contra persones grans, persones de mitjana edat, adolescents i nens. Hi ha diverses formes de biaix relacionat amb l'edat. L'adultisme és una predisposició cap als adults, que es considera parcial envers els nens, els joves i tots els joves que no són adreçats o vistos com a adults . El jeunisme és la discriminació contra la gent gran a favor dels més joves. Això inclou candidatures polítiques, treballs i entorns culturals on la suposada major vitalitat i / o bellesa aparença de la joventut és més apreciada que el suposat major rigor moral i / o intel·lectual de l'edat adulta. L'adultocentrisme és l'"egocentrisme exagerat dels adults".[8] L'adultocràcia és la convenció social que defineix la "maduresa" i la "immaduresa", situant els adults en una posició dominant sobre els joves, tant teòricament com pràcticament. La gerontocràcia és una forma de govern oligàrquic en què una entitat està governada per líders que són significativament més grans que la majoria de la població adulta.[9]

Altres condicions de por o aversió associades amb grups d'edat tenen els seus propis noms, en particular: la paedofòbia, la por dels infants i els nens; l'ephebifobia, el temor a la joventut,[10] de vegades també es coneix com una por irracional de l'adolescència o un prejudici contra els adolescents; [11] i la gerontofòbia, la por a les persones grans.[12]

Edatisme implícit[modifica]

L'edatisme implícit és el terme utilitzat per referir-se als pensaments, sentiments i comportaments implícits o subconscients que es tenen sobre persones grans o més joves. Aquests poden ser una barreja de pensaments i sentiments positius i negatius, però el gerontòleg Becca Levy informa que "tendeixen a ser majoritàriament negatius".[13]

Estereotip[modifica]

L'estereotip és una eina de cognició que consisteix a categoritzar-se en grups i atribuir característiques a aquests grups. Els estereotips són necessaris per al processament d'enormes volums d'informació que, d'altra manera, sobrecarreguen una persona i són generalment descriptors precisos de les característiques del grup, tot i que alguns estereotips són inexactes . No obstant això, poden causar danys quan el contingut de l'estereotip és incorrecte pel que fa a la major part del grup el qual un estereotip està tan fortament sostingut que invalida proves que demostren que un individu no s'ajusta a ell.[14] Per exemple, els estereotips basats en l'edat són els primers a obtenir conclusions molt diferents quan es veu un adult més vell i més jove amb, per exemple, mal d'esquena o un cop. Es pot suposar que la condició de la persona més jove és temporal i tractable, després d'un accident, mentre la condició de la persona gran és crònica i menys susceptible de la intervenció. De mitjana, això pot ser cert, però moltes persones grans tenen accidents i es recuperen ràpidament i molt joves (com ara infants i nens petits ) es poden inhabilitar permanentment en la mateixa situació. Aquesta hipòtesi pot no tenir cap conseqüència si es fa en un tancar i obrir d'ulls, però si el detecta un professional de salut que ofereix tractament o gestors pensant en la salut laboral, podria influir inadequadament en les seves accions i condueixen a la discriminació relacionada amb l'edat. Els administradors han estat acusats, per Erdman Palmore, com estereotipant als treballadors de més edat com a resistents al canvi, no creatius, cautelosos, lents per fer judicis, disminuir la capacitat física, no interessar-se en el canvi tecnològic i difícil de formar.[15] Un altre exemple és quan les persones són grolleres als nens a causa de la seva veu alta, fins i tot si són amables i corteses. Una revisió de la literatura de recerca relacionada amb els estereotips d'edat en el lloc de treball es va publicar recentment al Journal of Management.[16]

Prejudici[modifica]

El prejudici de l'edat és un tipus d'emoció que sovint està relacionada amb el procés cognitiu d'estereotip. Pot implicar l'expressió d'actituds despectives, que poden conduir a l'ús de conductes discriminatòries. Quan els concursants més grans o més joves van ser rebutjats amb la creença que eren pobres, això podria ser el resultat de l'estereotip. Però també es va votar a la gent gran en un escenari d'un joc on tenia sentit dirigir-se als millors intèrprets. Això només es pot explicar per una reacció emocional subconscient a les persones grans; en aquest cas, el prejudici va prendre forma d'angoixa i un desig d'excloure's de la companyia de la gent gran.[17]

L'Edatisme digital[modifica]

L'edatisme digital es refereix als prejudicis que enfronten els adults grans en el món digital.

L'Edatisme visual[modifica]

El terme adetisme visual va ser encunyat el 2018 per Loos i Ivan. Defineixen l'edatisme visual com "la pràctica social de representar visualment a les persones grans o representar-les de forma preconcebuda".[18]

Referències[modifica]

  1. «Ageism» (en en-gb). [Consulta: 4 novembre 2018].
  2. Nelson,T.D. (2002). Ageism: Stereotyping and Prejudice against Older Persons. Cambridge, MA: MIT Press.
  3. Butler, R. N. (1969). Age-Ism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246. doi: 10.1093/geront/9.4_Part_1.243.
  4. Todd D. Nelson. (2005). Ageism: Prejudice Against Our Feared Future Self. Journal of Social Issues, 61, 207-221. doi: 10.1111/j.1540-4560.2005.00402.x
  5. Dominick, B., Ebrahimi, S.Z. (2014). Young and Opressed. Extret de http://www.youthrights.org/blog/young-and-oppressed/
  6. «Ageism» (en en-gb). [Consulta: 4 novembre 2018].
  7. Friend, T. (2017). Why ageism never gets old. Extret de https://www.newyorker.com/magazine/2017/11/20/why-ageism-never-gets-old
  8. De Martelaer, K., De Knop, P., Theeboom, M. & Van Heddegem, L. (2000). The UN Convention as a Basis for Elaborating Rights of Children In Sport. Journal of Leisurability, 27 (2), 3–10. https://www.cabdirect.org/cabdirect/abstract/20023183075
  9. G. L. Maddox. (1987). Southern Gerontological Society. Journal of Applied Gerontology, 6 (4), 284. http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/073346488700600412 .
  10. Fletcher, A. (2006). Washington Youth Voice Handbook. (1ª ed.). Olympia, USA: CommonAction.
  11. stop-discrimination.info (2012) stop-discrimination.the original
  12. Branch, L., Harris, D. & Palmore, E.B. (2005). Ageing and Society. Encyclopedia of Ageism, 26 (4), 684-685. doi: https://www.stir.ac.uk/research/hub/publication/15559
  13. Levy, B. R (2001).Eradication of Ageism requires addressing the enemy within. The Gerontologist. 41 (5), 578–579. doi:10.1093/geront/41.5.578.
  14. Lyon, P.; Pollard, D. (1997). Perceptions of the older employee: is anything really changing?. Personnel Review, 26 (4), 245–257. doi:10.1108/00483489710172051
  15. Palmore, E. B. (1999). Ageism: negative and positive (2ª ed.). New York: Springer Pub.
  16. Posthuma, R. A.; Campion, M. A. (2009). Age stereotyping in the workplace: Common stereotypes, moderators, and future research directions. Journal of Management. 35, 158–188. doi:10.1177/0149206308318617.
  17. Borman, W. & Hedge, J. (2012). The Oxford Handbook of Work and Aging (1ª ed.). Oxford: Oxford Library of Psychology.
  18. Ayalon, L. & Tesch-Roemer, C. (2018). Contemporary aspects on ageism (1ª ed.). Berlin: Springer.