Edatisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Discriminació per edat)
Salta a la navegació Salta a la cerca


L'edatisme (en anglès ageism) és el terme que s'utilitza quan una persona estereotipa i prejutja a una altra persona per la seva edat. Aquest terme va ser creat l'any 1969 per Robert N.Butler[1](metge, gerontòleg, psiquiatre, autor nord-americà i primer director de l'Institut Nacional d'Envelliment).

Old hand (2268833736).jpg

Segons Butler,[2] aquesta problemática està constituïda per tres aspectes:

  1. Les actituds perjudicials cap a les persones grans, a la vellesa i a l'envelliment.
  2. Les pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu.
  3. Els processos i polítiques institucionals, els quals, perpetuen i fan perdurar els estereotips sobre la gent gran, reduint així les seves oportunitats de viure una vida satisfactòria i disminuir la seva dignitat personal.[3]

L’any 2014, els governs del món van reconèixer l'edatisme com: "La font comuna de la justificació i la força impulsora de la discriminació per edat".[4] Majoritàriament, existeix o s'utilitza en contra de les persones grans, però també hi ha casos de discriminació que afecten a altres grups d'edats diferents. Si en la societat hi ha actituds edatistes, poden aparèixer diferents conseqüències, com; malestar físic i mental. Per exemple depressió, aïllament social.[5]

Convé ressaltar que hi han indústries que s'aprofiten de l'envelliment per provocar un gran complexe i vergonya al col·lectiu vell i extreure benefici. Per exemple, les cirurgies plàstiques o les cremes anti-edat.[6]

També, trobem edatisme cap als adolescents i nens, ja què, segons Astroth, és "malauradament" comú sentir o pensar que actualment els joves estan en risc d'abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos prematurs. En moltes ocasions, s'han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat.[7]

Per tant, la idea d'una joventut en risc s'implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l'efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional als joves.

"Quan el referent universal és el de l'home i la dona bells, joves, en plenitud sexual, la vellesa surt malparada."[8]

Classificació i fenòmens[modifica]

Edatisme gerontològic en els mitjans de comunicació[modifica]

Depenent de l'ús discursiu empleat, es pot adoctrinar a l'audiència en pensaments denigrants sobre el col·lectiu de la gent gran. Pot passar desapercebut en un principi, però existeix l'edatisme normalitzat en les estratègies discursives utilitzades en la televisió i altres mitjans de comunicació actuals. Tenim com a referència la Declaració Política i el Pla d'Acció Internacional de Madrid sobre l'envelliment de 2002,[9] que promou la prevenció dels prejudicis i predisposició negativa al col·lectiu (com maltractament, discriminació), incloent-hi els mitjans de comunicació (Nacions Unides, 2003).[10]

S'ha pogut veure en una investigació sobre l'edatisme a Chile i a Espanya, que les estratègies discursives es manifesten de forma explícita i implícita mitjançant representacions negatives, estereotipades i sensacionalistes, amb absència de veu en el món de la informació, fent ús de terminologia inadequada i reduccionista, discursos edadistes pejoratius i gerontofòbics, fent també ús de recursos estilístics ofensius.[11]

Distinció d'altres biaxos relacionats amb l'edat[modifica]

L'edatisme en parlaments comuns i estudis d'edat sol referir-se a pràctiques discriminatòries negatives contra persones grans, persones de mitjana edat, adolescents i nens. Hi ha diverses formes de biaix relacionat amb l'edat. L'adultisme és una predisposició cap als adults, que es considera parcial envers els nens, els joves i tots els joves que no són adreçats o vistos com a adults . El jeunisme és la discriminació contra la gent gran a favor dels més joves. Això inclou candidatures polítiques, treballs i entorns culturals on la suposada major vitalitat i/o bellesa aparença de la joventut és més apreciada que el suposat major rigor moral i / o intel·lectual de l'edat adulta. L'adultocentrisme és l'"egocentrisme exagerat dels adults".[12] L'adultocràcia és la convenció social que defineix la "maduresa" i la "immaduresa", situant els adults en una posició dominant sobre els joves, tant teòricament com pràcticament. La gerontocràcia és una forma de govern oligàrquic en què una entitat està governada per líders que són significativament més grans que la majoria de la població adulta.[13]

Altres condicions de por o aversió associades amb grups d'edat tenen els seus propis noms, en particular: la paedofòbia, la por dels infants i els nens; l'ephebifobia, el temor a la joventut,[14] de vegades també es coneix com una por irracional de l'adolescència o un prejudici contra els adolescents; [15] i la gerontofòbia, la por a les persones grans.[16]

Edatisme implícit[modifica]

L'edatisme implícit és el terme utilitzat per referir-se als pensaments, sentiments i comportaments implícits o subconscients que es tenen sobre persones grans o més joves. Aquests poden ser una barreja de pensaments i sentiments positius i negatius, però el gerontòleg Becca Levy informa que "tendeixen a ser majoritàriament negatius".[17]

Estereotip[modifica]

L'estereotip és una eina de cognició que consisteix a categoritzar-se en grups i atribuir característiques a aquests grups. Els estereotips són necessaris per al processament d'enormes volums d'informació que, d'altra manera, sobrecarreguen una persona i són generalment descriptors precisos de les característiques del grup, tot i que alguns estereotips són inexactes . No obstant això, poden causar danys quan el contingut de l'estereotip és incorrecte pel que fa a la major part del grup el qual un estereotip està tan fortament sostingut que invalida proves que demostren que un individu no s'ajusta a ell.[18] Per exemple, els estereotips basats en l'edat són els primers a obtenir conclusions molt diferents quan es veu un adult més vell i més jove amb, per exemple, mal d'esquena o un cop. Es pot suposar que la condició de la persona més jove és temporal i tractable, després d'un accident, mentre la condició de la persona gran és crònica i menys susceptible de la intervenció. De mitjana, això pot ser cert, però moltes persones grans tenen accidents i es recuperen ràpidament i molt joves (com ara infants i nens petits ) es poden inhabilitar permanentment en la mateixa situació. Aquesta hipòtesi pot no tenir cap conseqüència si es fa en un tancar i obrir d'ulls, però si el detecta un professional de salut que ofereix tractament o gestors pensant en la salut laboral, podria influir inadequadament en les seves accions i condueixen a la discriminació relacionada amb l'edat. Els administradors han estat acusats, per Erdman Palmore, com estereotipant als treballadors de més edat com a resistents al canvi, no creatius, cautelosos, lents per fer judicis, disminuir la capacitat física, no interessar-se en el canvi tecnològic i difícil de formar.[19] Un altre exemple és quan les persones són grolleres als nens a causa de la seva veu alta, fins i tot si són amables i corteses. Una revisió de la literatura de recerca relacionada amb els estereotips d'edat en el lloc de treball es va publicar recentment al Journal of Management.[20]

Prejudici[modifica]

El prejudici de l'edat és un tipus d'emoció que sovint està relacionada amb el procés cognitiu d'estereotip. Pot implicar l'expressió d'actituds despectives, que poden conduir a l'ús de conductes discriminatòries. Quan els concursants més grans o més joves van ser rebutjats amb la creença que eren pobres, això podria ser el resultat de l'estereotip. Però també es va votar a la gent gran en un escenari d'un joc on tenia sentit dirigir-se als millors intèrprets. Això només es pot explicar per una reacció emocional subconscient a les persones grans; en aquest cas, el prejudici va prendre forma d'angoixa i un desig d'excloure's de la companyia de la gent gran.[21]

L'Edatisme digital[modifica]

L'edatisme digital es refereix als prejudicis que enfronten els adults grans en el món digital.

L'Edatisme visual[modifica]

El terme adetisme visual va ser encunyat el 2018 per Loos i Ivan. Defineixen l'edatisme visual com "la pràctica social de representar visualment a les persones grans o representar-les de forma preconcebuda".[22]

Referències[modifica]

  1. Butler, R. N. (1969). Age-Ism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246. doi: 10.1093/geront/9.4_Part_1.243.
  2. Butler, N. (1980) Ageism: A Foreword. Journal of Social Issues. 36(2) https://doi.org/10.1111/j.1540-4560.1980.tb02018.x
  3. Todd D. Nelson. (2005). Ageism: Prejudice Against Our Feared Future Self. Journal of Social Issues, 61, 207-221. doi: 10.1111/j.1540-4560.2005.00402.x
  4. «WHO | Frequently Asked Questions: Ageism». [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. Ayalon, Liat «Perceived Age Discrimination: A Precipitator or a Consequence of Depressive Symptoms?» (en en). The Journals of Gerontology: Series B, 73, 5, 14-06-2018, pàg. 860–869. DOI: 10.1093/geronb/gbw101. ISSN: 1079-5014.
  6. Percec, Ivona; Pearl, Rebecca L. «Ageism and Health in Patients Undergoing Cosmetic Procedures» (en en). Aesthetic Surgery Journal. DOI: 10.1093/asj/sjy283.
  7. Dominick, B., Ebrahimi, S.Z. (2014). Young and Opressed. Extret de http://www.youthrights.org/blog/young-and-oppressed/
  8. Representaciones artísticas y sociales del envejecimiento. (en es). Midac, SL, 2018-06-07. ISBN 9788491486350. 
  9. «Declaración Política y Plan de Acción Internacional de Madrid sobre el Envejecimiento» (en español), 8 al 12 Abril 2002. [Consulta: 2018-12-04T22:04:46Z].
  10. «Informe mundial sobre la violencia y la salud» (en español). Krug, E. G., Dahlberg, L. L., Mercy, J. A., Zwi, A. B., Lozano, R., 2003.
  11. Bravo-Segal, Stephany Edadismo en medios masivos de comunicación: una forma de maltrato discursivo hacia las personas mayores, 2018.
  12. De Martelaer, K., De Knop, P., Theeboom, M. & Van Heddegem, L. (2000). The UN Convention as a Basis for Elaborating Rights of Children In Sport. Journal of Leisurability, 27 (2), 3–10. https://www.cabdirect.org/cabdirect/abstract/20023183075
  13. G. L. Maddox. (1987). Southern Gerontological Society. Journal of Applied Gerontology, 6 (4), 284. http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/073346488700600412 .
  14. Fletcher, A. (2006). Washington Youth Voice Handbook. (1ª ed.). Olympia, USA: CommonAction.
  15. stop-discrimination.info (2012) stop-discrimination.the original
  16. Branch, L., Harris, D. & Palmore, E.B. (2005). Ageing and Society. Encyclopedia of Ageism, 26 (4), 684-685. doi: https://www.stir.ac.uk/research/hub/publication/15559
  17. Levy, B. R (2001).Eradication of Ageism requires addressing the enemy within. The Gerontologist. 41 (5), 578–579. doi:10.1093/geront/41.5.578.
  18. Lyon, P.; Pollard, D. (1997). Perceptions of the older employee: is anything really changing?. Personnel Review, 26 (4), 245–257. doi:10.1108/00483489710172051
  19. Palmore, E. B. (1999). Ageism: negative and positive (2ª ed.). New York: Springer Pub.
  20. Posthuma, R. A.; Campion, M. A. (2009). Age stereotyping in the workplace: Common stereotypes, moderators, and future research directions. Journal of Management. 35, 158–188. doi:10.1177/0149206308318617.
  21. Borman, W. & Hedge, J. (2012). The Oxford Handbook of Work and Aging (1ª ed.). Oxford: Oxford Library of Psychology.
  22. Ayalon, L. & Tesch-Roemer, C. (2018). Contemporary aspects on ageism (1ª ed.). Berlin: Springer.