Elbrús

(S'ha redirigit des de: Elbrus)
Infotaula de geografia físicaElbrús
(krc) Минги тау Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deEls Set Cims
Set cims volcànics Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa i Àsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativadistricte d'Elbrús (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRegió del Caucas, Rússia
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 20′ 45″ N, 42° 26′ 55″ E / 43.3458°N,42.4486°E / 43.3458; 42.4486
SerraladaCaucas
Dades i xifres
Altitud5.642 m
Prominència4.741 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament2.473 km Modifica el valor a Wikidata
Materialriolita, tuf, granit, gneis i esquist Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
22 juliol 1829 primer ascens
1874 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascensAny 1874, per l'expedició britànica encapçalada per Florence Crauford Grove
Elbrus 3D

L'Elbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia. És en origen un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys i que, atenent a la divisió política d'Euràsia, és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim occidental té una altitud de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.

L'Elbrús és anomenat Mingui-Tau (Минги-Тау) en karatxai-balkar, Ialbuzi (იალბუზი) en georgià i Elbrús (Эльбру́с) en rus, d'on ha passat a les llengües occidentals.

Etimologia[modifica]

El nom Elbrus /ˈɛlbrəs/ sembla tenir una connexió amb Alborz[1] (també anomenat Elburz), que també és el nom d'una llarga serralada al nord de l'Iran. El nom deriva d avèstic Harā Bərəzaitī, una muntanya llegendària de la mitologia iraniana. Harā Bərəzaitī reflecteix el protoiraní * Harā Bṛzatī, que va ser reformat al persa mitjà com a Harborz, i al persa modern com a Alborz.[1] Bṛzatī és la forma femenina de l'adjectiu * bṛzant ("alt"), l'avantpassat reconstruït de bærzond osset modern ("alt", "pic"), persa modern barz ("alt"), berāzande ("elegant") i boland ("alt", "alt"),[1] i barz kurd modern ("alt"). Harā es pot interpretar com "vigilància" o "guarda", de l'indoeuropeu * ser ("protegir").[1] El nom "Mingi Taw" utilitzat pels karatxais i els balkars significa "muntanya eterna" en llengües turqueses.[2]

Geografia[modifica]

Localització[modifica]

Vista per satèl·lit del Caucas occidental. Les carenes nevades que marquen la conca hidrogràfica són visibles com una vora blanca; Elbrus és la taca blanca al nord.

L'Elbrús està situat a 20 km al nord de la principal serralada, anomenada el Gran Caucas, i a 65 km al SSO de la ciutat russa de Kislovodsk. Els seus gels permanents alimenten 22 glaceres, que alhora nodreixen de cabal els rius Baksan, Kuban i Malka.

Elbrus està situat a 100 km de la Mar Negra i a 370 km de la Mar Càspia, des d'on és possible veure Elbrus amb un temps excepcionalment clar.[3] S'eleva a 5.642 metres sobre el nivell del mar. Situat a onze quilòmetres al nord de la conca hidrogràfica del Gran Caucas, marcant la frontera amb Geòrgia, es troba a la frontera de les repúbliques russes de Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia. És el cim més alt tant de Rússia com d'Europa.[4]

Història[modifica]

Els clàssics conegueren la muntanya amb el nom de Strobilus, la paraula llatina per "pinya", derivada alhora del grec strobilos (objecte tort), en al·lusió botànica a la morfologia del cim. La mitologia clàssica sosté que va ser aquí on Zeus encadenà Prometeu, el tità que va robar el foc dels Déus per donar-lo als homes, mite que fa referència a l'activitat volcànica ja coneguda a l'antiguitat. El cim més baix va ser coronat per primer cop l'any 1868 per Douglas Freshfield, A.W. Moore i C.C. Tucker, i el més alt (amb tan sols uns 40 m més) l'any 1874 per una expedició britànica capitanejada per Florence Crauford Grove.

L'exèrcit alemany va ocupar breument l'àrea dels voltants de la muntanya durant la Segona Guerra Mundial amb 10.000 soldats de la Divisió Gebirgsjäger (tropes de muntanya). Una història apòcrifa diu que un pilot soviètic va rebre una medalla per haver bombardejat el principal refugi de la muntanya, el Priüt 11 ("Refugi dels 11"), mentre era ocupat pels nazis. Però la medalla de fet l'hi van donar per no haver malmès el refugi, sinó només els dipòsits de combustible.

Quan Adolf Hitler es va assabentar que un destacament va ser enviat pel comandant de la divisió "només" per tal de plantar una esvàstica al cim de l'Elbrús, es diu que li va agafar un atac de fúria, a causa de l'absurditat de la fita en relació amb l'esforç emprat, i gairebé condemnà el general a un consell de guerra.[5]

Bandera de Kabardino-Balkària

Els líders de la Unió Soviètica encoratjaren la població a fer ascensos a l'Elbrús, i l'any 1956 fou coronat per 400 muntanyistes alhora, per tal de commemorar el 400 aniversari de la incorporació a Rússia de la República Socialista Soviètica Autònoma de Kabardino-Balkària, on està situat l'Elbrús.

Visió de l'Elbrús des de Kislovodsk

De de l'any 1959 fins al 1976, s'hi va construir un telefèric que duu els viatgers a una alçada de 3.800 metres. La ruta normal d'ascensió segueix més o menys el recorregut del telefèric. A l'estiu és relativament freqüent trobar més de 100 persones que miren d'escalar-lo per aquesta ruta. L'ascensió no és complexa, tècnicament parlant, però és realment dura per l'alçada i els forts vents. Anualment moren entre 15 i 30 persones mirant d'escalar l'Elbrús, sobretot per manca d'organització i d'equipament.

L'any 1997 un Land Rover Defender en va coronar el cim, amb què va entrar al Llibre Guinness dels rècords.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Elbrus». A: . 
  2. Alexander, Eric. The Summit: Faith Beyond Everest's Death Zone. Green Forest: New Leaf Publishing Group, Inc, 2010, p. 83. ISBN 978-1-614580232. 
  3. , August 27, 1989 [Consulta: November 13, 2020].
  4. «7 (or 8) Summits: The World's Highest Mountains by Continent» (en anglès). Britannica.com.
  5. Kershaw, Ian. Hitler: Nemesis 1936-1945.

Enllaços externs[modifica]