Erik Hazelhoff Roelfzema

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErik Hazelhoff Roelfzema

Hazelhoff Roelfzema (dreta) amb Peter Tazelaar i Rie Stokvis durant la visita de Guillemina i Juliana a Breda el 2 de maig de 1945.
Biografia
Naixement3 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata
Surabaya (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
illa de Hawaii (Hawaii) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, Segona Guerra Mundial, guerra aèria i resistència durant la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, aviador militar, espia, militant de la resistència, epistològraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1945 Modifica el valor a Wikidata)
Carrera militar
LleialtatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Branca militarRoyal Air Force Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsE.H. Roelfzema Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0736361 TMDB.org: 9116
Find a Grave: 21874987 Modifica el valor a Wikidata

Erik Hazelhoff Roelfzema (Surabaya, 3 d'abril de 1917 - illa de Hawaii, 26 de setembre de 2007), fou un resistent neerlandès, aviador militar, empleat de ràdio i escriptor.

Cap al final de la guerra va ser adjudant (assistent) de la reina Guillemina. Va ser nomenat Cavaller de 4a classe de l'Orde Militar de Guillem. És conegut sobretot per la seva novel·la autobiogràfica Soldaat van Oranje (Soldat d'Orange) que descrivia les seves experiències a la guerra, i que posteriorment va ser duta al cinema amb el títol Soldaat van Oranje, dirigida per Paul Verhoeven, produïda per Rob Houwer i protagonitzada per Rutger Hauer i Jeroen Krabbé. El llibre i la pel·lícula al respecte es van convertir finalment en el musical neerlandès més reeixit de la història, estrenat el 30 d'octubre de 2010.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Rapenburg 56, Leiden, on Roelfzema va viure com a estudiant

Roelfzema va néixer a les antigues Índies Orientals Neerlandeses a Surabaya, Java, quan estava sota domini colonial. Era d'una família patrícia, que formava part del Nederland's Patriciaat. Fou el segon fill de Siebren Erik Hazelhoff Roelfzema i la seva dona Cornelia Vreede. La seva germana gran, Ellen, havia nascut dos anys abans.[1] El seu pare gestionava plantacions de cautxú i cafè.[2] I la dècada de 1930 la família va tornar als Països Baixos perquè els nens poguessin rebre una bona educació.[1] Inicialment es van establir a La Haia, i més tard es van traslladar a Wassenaar.[2]Es va convertir en membre del HVV, el Haagsche Voetbal Vereniging.

Roelfzema va començar a escriure quan era adolescent.[3] A partir dels 16 anys es va comprometre a convertir-se en escriptor.[4]Va estudiar dret a la Universitat de Leiden, va viure al 56 de Rapenburg i va ser membre del Cos d'Estudiants de Leiden 'Virtus Concordia Fides'.[1]En el transcurs d'una quintada, el president del seu cos d'estudiants, Ernst de Jonge, va llançar una sopera a un grup de nous estudiants, la qual impactà Roelfzema al cap i li tallà el cuir cabellut.[5]De Jonge havia estat remer olímpic als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín, i era molt popular entre els estudiants.[6]La ferida accidental que li va causar Roelfzema va ser la base per formar una amistat.[5]

Després de completar el seu primer any d'estudis, Roelfzema es va prendre un temps lliure per viatjar als Estats Units i va travessar el país com a rodamón a bord de trens de mercaderies (hobo) i fent autoestop[7]El 1939 va escriure un llibre d'aquesta experiència, titulat Rendezvous in San Francisco, que es va convertir en un best-seller als Països Baixos.[8]

Inici de la guerra a Europa[modifica]

Després del seu viatge a l'estranger, Roelfzema va tornar a la Universitat de Leiden per continuar els seus estudis. Quan va esclatar la guerra a Europa al setembre de 1939, Roelfzema i els seus companys van suposar que Holanda es mantindria neutral com ho va fer durant la Primera Guerra Mundial.[9]Quan la Unió Soviètica va envair Finlàndia al novembre, va viatjar allà per cobrir el conflicte, treballant com a corresponsal de guerra per al Rotterdams Nieuwsblad, el Dordrechtsch Nieuwsblad i el Haagsche Courant. Després va escriure un llibre sobre això, titulat Het Smeulende Vuur (El foc ardent).[8]

Després de la conclusió de la guerra a Finlàndia el març de 1940, va tornar a casa i va reprendre la seva vida com a estudiant a Leiden. Va ser allà en el moment de la invasió alemanya dels Països Baixos el 10 de maig de 1940. Roelfzema es va unir a la reserva de l'exèrcit neerlandès, però els Països Baixos van ser envaïts per l'exèrcit alemany en cinc dies, la qual cosa va comportar que la guerra acabés abans de ser desplegat. La reina Guillemina dels Països Baixos va fugir a Londres per establir-hi el govern a l'exili.[2]

Roelfzema va continuar els seus estudis durant l'ocupació i es va involucrar en la clandestinitat neerlandesa. A l'octubre, la facultat de Leiden va rebre una carta demanant saber si eren d'herència jueva. El 23 de novembre tot el personal jueu de la universitat va ser acomiadat. El degà de la Facultat de Dret, el professor Rudolph Cleveringa, va pronunciar un discurs el 26 de novembre de 1940, on condemnava aquests acomiadaments. Ell i diversos altres professors de dret van ser arrestats.[10]Això va provocar una vaga de 48 hores per part dels estudiants. Com a resposta, els alemanys van tancar la universitat[11]

Reconstrucció d'una cel·la a "l'hotel Orange"

El febrer de 1941, Roelfzema va escriure el seu 'Manifest de Leids', que criticava les demandes alemanyes d'excloure els estudiants jueus de les societats estudiantils. Va cridar als estudiants de Leiden a resistir les polítiques dels ocupants alemanys.[12]El va fer imprimir pel seu compte, i durant la nit del 14 al 15 de febrer Roelfzema i onze dels seus compatriotes el van penjar per tot Leiden. Deu dies després, la junta de la universitat va demanar als estudiants que no resistissin més als ocupants alemanys.[13][14]Hazelhoff va prometre per escrit el 6 de març que en principi ja no oposaria cap resistència fora de la universitat.[14]A l'abril va ser detingut per la policia secreta i detingut durant una setmana al famós "hotel Orange", una presó política dirigida pels alemanys a Scheveningen.[1]

Enmig dels disturbis i la interrupció, els alemanys van reobrir la Universitat de Leiden durant deu dies. Com va succeir, Roelfzema havia estat estudiant molt i va aprofitar l'ocasió per presentar-se als exàmens. Va fer els exàmens vestit amb un esmòquing, com era costum de la seva societat estudiantil Minerva, va aprovar i es va doctorar en dret el 10 de juny de 1941. Va ser el primer membre de la seva promoció a obtenir el títol. Leiden es va tornar a tancar poc després. Tres setmanes després era un Engelandvaarder.[15][1] Roelfzema, Peter Tazelaar, Bram van der Stok, Gerard Volkersz i Toon Buitendijk es van fer passar per membres de la tripulació a bord del SS St. Cergue, un vaixell de càrrega suís amb destinació a la ciutat de Nova York. El vaixell va ser interceptat al mar del Nord pel creuer britànic HMS Devonshire, en sospitar que era un vaixell de subministrament alemany. El Devonshire el va escortar a Tórshavn, a les illes Fèroe, on els polissons van ser portats a terra. Roelfzema va convèncer el capità del creuer britànic perquè els donés pas cap a Gran Bretanya.[16]

Missions per al MIVD[modifica]

Canonera British Motor 316, una germana de l'MGB 320 assignada per transportar els Mews

Un cop a Londres, Roelfzema es va involucrar en un grup de serveis secrets de joves neerlandesos fugits anomenat els Mews, en honor a Chester Square Mews, el barri de Londres on vivien.[2]El grup es trobava sota la direcció de François van 't Sant, director del Servei d'Intel·ligència i Seguretat Militar Neerlandès, (MIVD, Militaire Inlichtingen- en Veiligheidsdienst). Els agents eren entrenats a les ordres del coronel Euan Rabagliati de l'MI9.[7]La seva operació s'anomenava 'Contact Holland', i el seu objectiu era establir vincles amb els dispars grups de la resistència neerlandesa, donar-los suport i coordinar les seves activitats als Països Baixos. La majoria dels agents van arribar als Països Baixos llançats amb paracaigudes. Això obligava a formar l'agent en paracaigudisme i l'exposava als riscos de fer-ho de nit. Roelfzema, Peter Tazelaar i Chris Krediet van proposar un mètode alternatiu d'infiltració. Van proposar accedir als Països Baixos per mar. Usarien una motocanonera (MGB) per travessar el canal, i cobririen l'últim tram de mar agafant una barca petita i remant fins a la costa.

Per raons de política interna, Van 't Sant va ser obligat a renunciar al seu càrrec al servei d'intel·ligència i el control del CID va ser transferit al coronel Mattheus de Bruyne dels marines. De Bruyne no tenia experiència en tasques d'intel·ligència i no tenia una bona comprensió de la subtilesa requerida. No reconeixeia el fet que els seus agents eren sovint arrestats i, tanmateix, continuaven emetent missatges, excepte que ara estaven sota el control dels alemanys. El procediment habitual per a transmetre missatges era incloure petits errors. Si un agent es veiés obligat a treballar per als alemanys, deixaria de banda els errors. El resultat hauria de ser que el contacte s'avortés immediatament. De Bruyne va concloure que els agents simplement s'havien oblidat d'utilitzar els controls de seguretat i fins i tot van enviar-los missatges per a recordar-los-ho. Això avisaria la intel·ligència alemanya i l'agent seria substituït per un alemany i enviat a un camp de concentració. Altres errors d'intel·ligència de De Bruyne van incloure adjuntar mapes detallats dels llocs d'aterratge de Noordwijk, Scheveningen i Walcherento a les parets de la seva oficina de Londres i deixar-los amunt. En observar això, Louis d'Aulnis, agent del CID, va optar per no anunciar abans on seria el seu desembarcament, una mesura que li va acabar salvant la vida.

En la seva primera missió, Peter Tazelaar havia de lliurar equips de ràdio i tornar amb dos homes dels Països Baixos ocupats per a unir-se al govern a l'exili a Gran Bretanya. Roelfzema havia conegut Tazelaar quan els dos homes havien treballat com a fogoners al St. Cregue durant la seva fugida. Roelfzema havia passat sovint temporades a la localitat balneària de Scheveningen i sabia que cada divendres a la nit se celebrava una gran festa al Kurhaus de Scheveningen (Gran Hotel) que havia estat presa pels alemanys com a seu. El seu pla era apropar-se a Scheveningen a última hora de la nit i portar Tazelaar a la costa amb un bot.[17]

El Grand Hotel de Scheveningen el 1920

A les hores prèvies a l'alba del 23 de novembre de 1941, Tazelaar, Roelfzema, Krediet i el tinent Francis 'Bob' Goodfellow van navegar amb una canonera britànica en direcció als Països Baixos. Quan les onades començaven a trencar contra la costa, Roelfzema i Tazelaar van abandonar el vaixell i van fer la darrera part del trajecte remant en una petita barca fins a la platja. En arribar, Tazelaar es va treure el vestit de neoprè i va deixar al descobert l'esmòquing negre que portava a sota. Aleshores, Roelfzema va abocar una generosa quantitat de brandi sobre Tazelaar, el va deixar allà i va tornar al vaixell. Amb una forta pudor a brandi, Tazelaar va aconseguir fer-se passar per un borratxo i va passar trontollant davant dels sentinelles palplantats al voltant de l'hotel.[17] Dos mesos després va tornar a la platja amb tres persones més per tornar a Anglaterra. L'estava esperant Roelfzema a la platja, però la Sicherheitspolizei va arribar primer al punt de trobada. Tazelaar i un altre resistent van poder escapar. Sense contacte amb Anglaterra, va haver de tornar per terra aprofitant les seves oportunitats viatjant per Bèlgica, França, Suïssa, Espanya i Portugal, abans d'arribar a Anglaterra tres mesos després.

Roelfzema va dirigir quinze missions de petites embarcacions petits a les costes dels Països Baixos.[18] Ell s'encarregava de la missió d'infiltració, mentre que un tinent de la Royal Navy s'encarregava de la canonera que els transportava. El petit grup esperaria la foscor d'una nit sense lluna per intentar les seves missions, amb Roelfzema baixant a terra amb qui fos que estigués sent llançat.[2][9]108 d'aquests Engelandvaarders van tornar als Països Baixos en paracaigudes o vaixell per donar suport a la resistència. Només la meitat va sobreviure a la guerra.

El 22 de febrer de 1942, el "servei de transport" de Roelfzema va realitzar una infiltració per al seu amic Ernst de Jonge. Van remar a la costa a Katwijk. Roelfzema ja havia sospitat que alguna cosa anava malament amb les seves operacions d'inserció. Temia que fossin traïts per simpatitzants nazis presents entre els oficials del govern exiliat. Uns tres mesos després de la caiguda de De Jonge, la policia secreta va recollir un missatger que anava a Anglaterra. Portava informes detallats escrits per De Jonge que havien estat transferits a tres rotlles de microfilm. De Jonge es va assabentar de l'arrest, però es va negar a amagar-se. Tres dies després, el 22 de maig, De Jonge i dos dels seus companys van ser arrestats en un apartament de Rotterdam. Els van portar a Kamp Haaren. Des d'allà van ser traslladats a Assen. Roelfzema no va tornar a saber res d'ell; De Jonge i un grup de 52 persones més van ser enviats al camp de concentració de Rawicz a Polònia. D'aquest grup, 47 van ser enviats a Mauthausen-Gusen, on van ser executats. Ernst de Jonge va romandre amb sis més a Rawicz i hi va morir el setembre de 1944; no té una tomba coneguda.[5]

Amb la captura de De Jonge, Roelfzema va culpar a de Bruyne. Quan de Bruyne va ordenar a Roelfzema que proporcionés informació a una altra branca del govern holandès exiliat, Roelfzema es va negar per por que s'haguessin infiltrat simpatitzants nazis.[2] De Bruyne es va enfadar amb aquesta insubordinació i es va traslladar perquè Roelfzema fos jutjat per un tribunal militaral.[9]La reina Guillemina va intervenir i el va recomanar per al màxim honor dels Països Baixos, l'Orde Militar de Guillem.[2] Els procediments del tribunal militar foren bandejats i Roelfzema fou condecorat, per la reina, amb l'Orde Militar de Guillem l'estiu de 1942 per la reina.[7]Després d'això, es va reunir amb el ministre de Marina neerlandès Johan Furstner i procediment davant el tribunal miliar fou arxivat. Roelfzema ja s'havia atipat de treballar amb els serveis secrets. Va dimitir dels Mews i es va oferir voluntari per servir a la Royal Air Force.

L'historiador militar britànic M. R. D. Foot ha confirmat el grau de penetració alemanya de les xarxes neerlandeses del Special Operations Executive (SOE), cosa que el SOE va negar durant la Guerra. En la seva història del SOE, va escriure que l'esforç d'intel·ligència aliat als Països Baixos patia d'infiltracions des de l'inici de la guerra. Dos agents del Secret Intelligence Service (SIS), el capità Sigismund Payne Best i el major Richard Stevens, havien estat capturats el novembre de 1939 durant l'incident de Venlo. Això va culminar amb la captura d'uns 50 agents britànics i neerlandesos per part de l'Abwehr i el Sicherheitsdienst en l'Operació Pol Nord.[19]

Missions per a la RAF[modifica]

Llançament de bengales traçadores sobre Berlín des d'un bombarder DH.98 Mosquito.

Per unir-se a la Royal Air Force, Roelfzema, que patia miopia, i per tant hagués estat declarat no apte per al servei, va fer trampes a la prova de visió utilitzant discretament una lent òptica. Fou acceptat i enviat a una escola de vol al Canadà, on s'entrenà a bord d'un caça monoplaça. En finalitzar el curs, marxà amb els botons de puny d'or regalats al millor alumne del seu grup.[9]

En tornar a Anglaterra es va trobar desplaçat, sense poder ser destinat a un esquadró operatiu. Una via poc probable era volarr amb els pilots més experimentats i millors de la Força Pathfinder del Comandament de Bombarders de la RAF, la feina dels quals era guiar el corrent de bombarders dels bombarders nocturns de la RAF fins als seus objectius a Alemanya.[9]Mentre es lamentava de la seva situació amb la seva xicota Midge Cooper en una pub, es va trobar amb Hamish Mahaddie que passava per allà. Mahaddie era un comandant d'ala amb els Pathfinders, que freqüentava els pubs després de donar xerrades sobre tècniques de Pathfinder per veure si podia reclutar pilots per a la seva força. "Aquí tenim l'home que necessitem!" va dir Cooper. Tot i que dubtava a l'hora d'enrolar un pilot sense experiència, Mahaddie va concedir a Roelfzema un lloc a la RAF Warboys, on el grup entrenava pilots en avions bimotors i en vol nocturn per preparar-se per volar a la PFF. Per obtenir un lloc a l'esquadró, Roelfzema necessitava puntuar "per sobre de la mitjana" en el curs d'entrenament, cosa que va fer. Així, el pilot de caça novell i miop va ser destinat a la PFF d'elit, pilotant el De Havilland Mosquito.

Roelfzema va volar amb el 139è esquadró de la RAF. El seu avió estava desarmat i depenia de la seva velocitat per escapar dels caces nocturns alemanys i de la sort per superar el foc antiaeri.[3] Va fer 72 sortides sense ser rellevat, quan els seus col·legues del grup Pathfinder en feien habitualment entre 45 i 60, i els altres del Comandament de Bombarders unes 30. 25 d'aquestes missions van tenir lloc sobre la fortament defensada Berlín.[2][9]Pel seu servei, la RAF li va atorgar la Creu dels Vols Distingits.[7] Mentre serví a la RAF, Roelfzema va volar amb pilots i tripulacions d'altres nacions que havien estat ocupades per l'Alemanya nazi, a qui veia com a companys d'armes.[20] Anys més tard es va adonar que treballar amb danesos, polonesos i altres li va donar un sentit més ampli del món que va arribar a apreciar.[3]

Assistent de la reina[modifica]

La reina Guillemina arriba a Europa acompanyada dels assistents Erik Hazelhoff Roelfzema (esquerra) i Peter Tazelaar (amb capa lleugera), el 2 de maig de 1945 a Gilze en Rijen, prop de Breda.

A principis de 1945, amb l'alliberament de França i parts dels Països Baixos, Roelfzema va ser nomenat ajudant de la reina Guillemina.[7] Sorprenentment retrobà el seu company Peter Tazelaar en el mateix càrrec. Junts, van acompanyar la reina durant el seu retorn als Països Baixos el 13 de març de 1945, després de cinc anys d'exili a Londres. Primer aterraren a Anvers, i després viatjaren en cotxe blindat fins a Maldeghem, abans de girar cap al nord per arribar a Eede, un poble holandès molt afectat per la guerra. Així, la reina volia fer de la seva arribada el símbol de la fi de l'opressió i del retorn a la pau.[21]

Després de l'alliberament oficial al maig, Roelfzema va retornar la reina a la seva residència de La Haia, on va fer una cerimònia de tornada a casa els dies 21 i 22 de juliol.[22][23] El 2 d'agost va acompanyar el retorn de les princeses hereves Juliana i la seva filla petita Beatriu, i ajudà aquesta última a fer els seus primers passos en sòl alliberat.[24][25]

Peter Tazelaar, Rie Stokvis i Erik Hazelhoff Roelfzema, assistents de la reina Guillemina, el 2 de maig de 1945 a Breda.

Activitats durant la postguerra[modifica]

Erik Hazelhoff Roelfzema sent rebut per dones moluques al seu retorn als Països Baixos a Schiphol, 1951. Sota la seva mà dreta hi ha el seu fill, Erik, i sobre la seva espatlla dreta hi ha una somrient Midge.

Després de la Segona Guerra Mundial, la reina Guillemina li va oferir un càrrec permanent com a assessor, però va declinar l'oferiment.[1]Poc després va emigrar als Estats Units, es va convertir en ciutadà nord-americà i es va casar amb la seva xicota Margaret "Midge" Cooper. Va treballar a Hollywood, inicialment com a actor i després com a escriptor.[2]Va passar a treballar a la indústria de la televisió com a escriptor per al primer programa Today Show i més tard va ajudar a llançar The Tonight Show a la ciutat de Nova York.[26]També va escriure per a diversos diaris neerlandesos. El 1950 va ser abordat per l'almirall holandès Conrad Helfrich, que li va demanar que es posés en contacte amb la resistència de les Moluques.[a]

Sukarno estava en procés de prendre per força el control de les illes. Roelfzema es va posar en contacte amb la resistència de les Moluques, i va començar a construir un cas per la seva causa amb l'objectiu de presentar-lo a les Nacions Unides.[27]Li van proporcionar un petit hidroavió a les Filipines i volaria acompanyat d'un antic aviador de la Marina dels Estats Units fins a arribar a Ambon, situada en terres moluquenyes. Sobrecarregat, l'avió no va poder enlairar-se, i els dos homes van passar els tres dies següents retirant les rodes per alleugerir-lo. Aleshores, abandonat pel seu company, Roelfzema continuà la seva missió en solitari. Tot i que feia cinc anys que no pilotava un avió, va aconseguir reunir les proves necessàries per a la seva reivindicació a l'ONU, i va aconseguir despertar l'interès públic per la causa moluquenya.[28] No obstant això, segons el doctor J.P. Nikijuluw, plenipotenciari general de la República de les Moluques del Sud, Hazelhoff mai no va estar a Ambon.[29]

El 1956 va ser nomenat director de Radio Free Europe, i es va traslladar a Munic.[7]A finals de la dècada de 1950, Roelfzema va tenir diverses reunions a la ciutat de Nova York amb el seu compatriota neerlandès Ben van Marken, on van discutir el seu interès mutu en les curses d'automòbils. El 1963 ell i Van Marken es van convertir en cofundadors de 'Racing Team Holland', un equip neerlandès d'automobilisme.[30]

Soldaat van Oranje[modifica]

Erik Hazelhoff Roelfzema i el seu editor, Stok Datum, presenten un exemplar de Soldaat Van Oranje al príncep Bernat, el 31 de març de 1971.

El novembre de 1968 es va casar per segona vegada amb Karin Steensma, una decoradora d'interiors. En aquest moment, una empresa editorial neerlandesa, la principal participació de la qual era un diari neerlandès, es va posar en contacte amb ell. Li van preguntar si transmetria les seves experiències bèl·liques per a una sèrie d'articles que es publicarien al seu diari i li van proposar d'enviar un escriptor fantasma per eliminar la narració i compondre les peces. Després de vint anys al món empresarial, anhelava tornar a la seva primera vocació d'escriure. Volia escriure sobre el que li havia passat a ell i als seus amics durant la guerra. Com a escriptor, tenia la capacitat d'expressar-se sobre el que havien passat, on sabia que els altres no podien.[3]Steensma va donar suport a la seva decisió. Va acceptar escriure els articles ell mateix, si li donaven un avançament i al final els publicaven en forma de llibre. Es van posar d'acord i ell es va posar a fer la feina que li havien encomanat. Després d'un any de treball el seu llibre es va publicar l'any 1970 amb el títol Het Hol Van De Ratelslang (El cau de la serp de cascavell). Roelfzema no estava content amb el llibre, el títol, la portada, l'editor o com es promocionava el llibre. Després de sis mesos havia venut unes 13.000 còpies als Països Baixos. Roelfzema va comprar els drets del llibre, el va reelaborar per fer que les històries flueixin millor, va canviar el títol i va fer que el príncep Bernat escrigués un pròleg. Aquesta segona presentació es titulava Soldaat Van Oranje ("Soldat d'Orange"), per la seva associació amb la família reial. Es va convertir en un best-seller internacional[31] El 1977, Paul Verhoeven va dur el llibre al cinema sota el mateix títol, amb Rutger Hauer al paper principal. El 1979, es va mostrar a la televisió una adaptació de la pel·lícula en quatre parts sota el títol Voor Koningin en Vaderland. El llibre també ha estat adaptat com a musical amb el mateix títol; s'interpreta des del 2010 a l'hangar del Teatre de l'antiga base aèria de Valkenburg, prop de Katwijk (ZH). Erik Hazelhoff Roelfzema desenvoluparia una estreta amistat amb el protagonista de Soldaat van Oranje, Rutger Hauer, després de l'adaptació cinematogràfica del seu llibre.[32]

Darrers anys[modifica]

Placa commemorativa d'Erik Hazelhoff Roelfzema

El 1971 el seu fill Erik el va convidar a visitar-lo a casa seva a Maui, en aquell moment un lloc remot. Roelfzema va trobar que el paisatge, el clima, les olors i l'amabilitat de les illes li recordaven la casa de la seva infància a Java.[33]Va sentir que tornava a casa, va comprar terrenys allà i es va traslladar, amb la seva dona, a l'illa.[34] Van viure a Maui durant uns quants anys abans de traslladar-se a un lloc més remot a la gran illa de Hawai.

L'any 2006 va ser operat del cor.[35] Va morir a casa seva, als noranta anys. Algunes de les seves cendres han estat traslladades al monument als caiguts que hi ha a Wassenaar, on aquestes cendres estan enterrades prop d'un roure, situat darrere del monument amb una làpida de color gris-negre amb la inscripció 'Vrij Onverveerd' ("Lliure sense por").[36]

Karin Hazelhoff va morir el 6 d'octubre de 2022 a l'edat de 93 anys.[37][38]

Reconeixement[modifica]

Hazelhoff Roelfzema va ser aclamat als Països Baixos com un dels més grans herois de la guerra del país.[2] Va ser el destinatari del màxim honor militar neerlandès: l'Orde Militar de Guillem.[2] Les seves experiències durant la guerra es van conèixer arreu del món a través dels seus escrits sobre aquells esdeveniments i la pel·lícula. Al final de la seva vida li van concedir el premi Dutch American Heritage-[7] No es veia a si mateix com a algú inusual, i quan l'honoraven era sempre conscient dels amics que havia perdut. En una entrevista al juliol amb De Telegraaf, Hazelhoff Roelfzema va dir que havia rebut massa reconeixement per les seves gestes de guerra: "Em vaig convertir en un heroi de guerra perquè vaig destacar, perquè vaig escriure sobre les meves experiències”.[2]

Va continuar tot dient:

« Achter iedere soldaat met talrijke militaire onderscheidingen staan honderden anonieme helden. Ik had het geluk herkend te worden, en oud

(Darrere de cada soldat amb nombroses condecoracions militars, hi ha centenars d'herois desconeguts. Vaig tenir la sort de ser reconegut i de viure per envellir).[1]

»

Honors nacionals[modifica]

Medaller d'Erik Hazelhof Roelfzema

Honors estrangers[modifica]

Llista d'obres[modifica]

  • Rendezvous in San Francisco (Cita a San Francisco) (1939)
  • Het smeulende vuur (El foc ardent) (1941)
  • Het hol van de ratelslang (El cau de la serp de cascavell (1970)
  • Soldaat van Oranje (Soldat d'Orange - una revisió de Het hol van de ratelslang) (1971)
  • De verre tamboer; Soldaat van Oranje zwaait af (El tamborí llunyà; el soldat d'Orange s'acomiada) (1973)
  • Op jacht naar het leven (Caçant per la vida) (2000)
  • In Pursuit of Life (A la recerca de la vida) (2003)
  • Het leven van de Soldaat van Oranje – Autobiografie (La vida del Soldat d'Orange - Autobiografia) (2006)

Referències[modifica]

  1. ↑ Les Moluques són un grup d'illes al nord i a l'oest de Nova Guinea. Els illencs són majoritàriament cristians. Després de la retirada dels neerlandesos de les Índies Orientals Holandeses, els moluquenys van declinar formar part de la recentment formada República d'Indonèsia, que estava dominada pels musulmans i sota el domini de Sukarno. El president Sukarno semblava cada cop més autoritari, i utilitzà la seva força militar per obligar-los a sotmetre's. Ajudats pels neerlandesos, van declarar la seva independència i van fundar la República de les Moluques del Sud, no reconeguda internacionalment.[27]
Notes
  1. ↑ Citació: Ondanks groot levensgevaar geheime opdrachten uitgevoerd (Encàrrecs secrets realitzats malgrat el gran perill per a la vida) (neerlandès)[39]
  2. ↑ Citació: West-Europa - in oorlogsvluchten blijk gegeven van moed, bekwaamheid, volharding en plichtsbetrachting (Europa occidental - en missions de vol de combat va demostrar coratge, habilitat, perseverança i devoció al deure) (neerlandès)[40]
Citacions
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Sprangers, Roy. «Erik Hazelhoff Roelfzema: Soldaat van Oranje» (en neerlandès). IsGeschiedenis, 03-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-05-06. [Consulta: 5 juny 2017].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Hevesi, Dennis. «Erik Roelfzema, a 'Soldier of Orange,' Is Dead at 90» (en anglès). The New York Times, 08-10-2007. [Consulta: 23 maig 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «The Choices You Make – An Interview With Karin Hazelhoff Roelfzema» (en anglès), 04-06-2014. Arxivat de l'original el 2021-12-12. [Consulta: 5 juny 2017].
  4. ↑ «Over Erik Hazelhoff Roelfzema» (en neerlandès). Erik Hazelhoff Roelfzema Prijs. Arxivat de l'original el 10 d'octubre 2017. [Consulta: 11 octubre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Bijkerk, Tony. «From Olympian to Secret Agent: The Remarkable Career of Jonkheer Ernst de Jong» (en anglès). Journal of Olympic History, juny 2003. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2016. [Consulta: 9 juny 2017].
  6. ↑ Roelofs, Constanteyn. «Wildebras voor het vaderland: Minerva herdenkte oorlogsheld (Mocosos salvatges per a la pàtria: Minerva va commemorar l'heroi de guerra)» (en neerlandès). Leids Universitair Weekblad Mare, 08-03-2012. Arxivat de l'original el 22 de maig 2017. [Consulta: 17 juny 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Craig, Olga. «Erik Hazelhoff Roelfzema: War Hero & Author» (en anglès). The Netherland-America Foundation. Arxivat de l'original el 2018-11-20. [Consulta: 23 maig 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leiden) (neerlandès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Craig, Olga. «The Soldier of Orange dies at 90». U.K Telegraph, 30-09-2007. [Consulta: 23 maig 2017].
  10. ↑ «These professors also stood up for their Jewish colleagues». Universiteit Leiden. Arxivat de l'original el 22 juliol 2017. [Consulta: 9 juny 2017].
  11. ↑ Het Vaderland: Diari estatal i literari, 28 de novembre 1940 (neerlandès)
  12. ↑ «Leids Manifest» (en neerlandès). Erik Hazelhoff Roelfzema Prijs. Arxivat de l'original el 2 de juny 2017. [Consulta: 14 juny 2017].
  13. ↑ Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leidene) (neerlandès)
  14. ↑ 14,0 14,1 Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leiden) (neerlandès)
  15. ↑ Als Països Baixos, Engelandvaarder, literalment "mariner d'Anglaterra" és el nom honorífic de tots els homes i dones que, durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), després de la capitulació de les forces armades neerlandeses el 15 de maig de 1940 i abans de la invasió aliada a Normandia el 6 de juny del 1944 (Dia D), va aconseguir fugir del territori ocupat amb la intenció d'unir-se a les forces aliades a Anglaterra o altres territoris aliats per participar activament en la lluita contra l'enemic (Alemanya, Itàlia, Japó).
  16. ↑ «St. Cergue History». Swiss Ships. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 14 juny 2017].
  17. ↑ 17,0 17,1 Harrison, David «The secret war mission that inspired Goldfinger scene» (en anglès). The Telegraph, 17-04-2010 [Consulta: 20 gener 2012].
  18. ↑ Tucker, 2014, p. 770.
  19. ↑ Foot, 1990, p. 120–130.
  20. ↑ Hazelhoff Roelfzema, 1982, p. 204–205.
  21. ↑ «Nationaal Monument 'De Nederlandse Maagd'» (en neerlandès). Van der Krogt websites. [Consulta: 23 agost 2020].
  22. ↑ Dan Van der Vat. «Erik Hazelhoff Roelfzema: The most famous and decorated of Dutch resistance fighters» (en anglès). The Guardian, 15-11-2007. [Consulta: 23 agost 2020].
  23. ↑ «Na de bevrijding 1945 houdt koningin Wilhelmina een glorieuze intocht in Den Haag (6 juli 1945)» (en neerlandès). Nationaal Archief. Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 23 agost 2020].
  24. ↑ «Ontvangst op vliegveld Gilze-Rijen (2 mei 1945)» (en neerlandès). Nationaal Archief. Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 23 agost 2020].
  25. ↑ «Het Oranjegezin weer in 't Vaderland» (en neerlandès). Trouw, 03-08-1945. [Consulta: 23 agost 2020].
  26. ↑ Lum, Curtis. «Hazelhoff-Roelfzema, Barnwell exec, 90» (en anglès). The Honolulu Observer, 28-09-2007. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2018. [Consulta: 12 juny 2017].
  27. ↑ 27,0 27,1 «'Soldaat van Oranje beraamde staatsgreep'» (en neerlandès). Trouw, 19-11-2015. [Consulta: 13 agost 2016].
  28. ↑ Hazelhoff Roelfzema, 1991, p. 8.
  29. ↑ (neerlandès) "Hazelhoff Roelfzema was nimmer op Ambon", Het Parool, 16 de juny 1951
  30. ↑ Steenbergen, Wilma. «History of Ekris Motorsport» (en anglès). Ekris Motorsport. Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 9 juny 2017].
  31. ↑ Tucker, 2014, p. 771.
  32. ↑ (neerlandès) Voor weduwe Karin is 'Soldaat van Oranje' Erik nooit weggegaan, De Telegraaf, 12 d'abril 2020. Arxivat el 13 de maig de 2023.
  33. ↑ Burlingame, Burl. «Soldiering On: The path to peace between Holland and Japan runs through the Big Island» (en anglès), 18-09-2005. Arxivat de l'original el 8 d'agost 2010. [Consulta: 9 octubre 2017]. [Enllaç no actiu]
  34. ↑ Hazelhoff, 2003, p. 352.
  35. ↑ "Zo iemand kom je nooit voorbij", Trouw, 3 d'abril 2008. Gearchiveerd op 5 juni 2021.
  36. ↑ Segons Trouw, les cendres es troben escampades al voltant del monument; vegeu "Zo iemand kom je nooit voorbij", Trouw, 3 d'abril 2008. Arxivat el 5 de juny de 2021 (neerlandès).
  37. ↑ Karin Hazelhoff, weduwe van Soldaat van Oranje, overleden. Arxivat el 22 d'octubre de 2022. (neerlandès)
  38. ↑ Overlijdensbericht Gloria Karin Hazelhoff Roelfzema-Steensma Mensenlinq.nl. Arxivat el 19 d'octubre del 2022.(neerlandès)
  39. ↑ Databank Dapperheidsonderscheidingen (Bravery Distinctions), Military Order of William: Hazelhoff Roelfzema, Mr. S.E.. Given on 13 February 2017
  40. ↑ Databank Dapperheidsonderscheidingen (Distincions al valor), Creu de l'Aviador: Hazelhoff Roelfzema DFC, Sr. S.E. Aprovat el 13 de febrer de 2017
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 «Hazelhoff-Roelfzema, mr., Siebren Erik» (en anglès). TracesOfWar.com. [Consulta: 12 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Foot, M. R. D.. Holland at War against Hitler: Anglo-Dutch relations 1940–1945 (en anglès). Londres: Cass, 1990. ISBN 9780714633992. 
  • Hazelhoff Roelfzema, Erik. In de Molukse harten leeft de droom van de RMS standvastig voort: na Oost-Europa moeten ook de Molukken nog vrij [El somni de l'RMS viu als cors dels molucans: després d'Europa de l'Est, les Moluques també han de ser lliures] (en neerlandès). NRC Handelsblad, 1991, p. 8. 
  • Hazelhoff Roelfzema, Erik. De verre tamboer : soldaat van Oranje zwaait af [El timbaler llunyà: el soldat d'Orange s'acomiada] (en neerlandès). ed.1976. Baarn: 2e dr. Forum boekerij/Zuid-Hollandsche Uitgeversmaatschappij, 1era edició: 1973. ISBN 90-235-0339-2. 
  • Hazelhoff Roelfzema, Erik. Soldier of Orange (en anglès). Londres: Sphere, 1982. ISBN 0-7221-4493-8. 
  • Hazelhoff, Erik. In Pursuit of Life (en anglès). Thrupp, Stroud, Gloucestershire: Sutton, 2003. 
  • Tucker, Spencer C. World War II: The Definitive Encyclopedia and Document Collection (en anglès). Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2014. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erik Hazelhoff Roelfzema
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erik_Hazelhoff_Roelfzema&oldid=33430971»