Ernest Fourneau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaErnest Fourneau
Ernest Fourneau, vers 1930.jpg
Ernest Fourneau, cap al 1930
Naixement 4 d'octubre de 1872
Biarritz
Mort 5 d'agost de 1949(1949-08-05) (als 76 anys)
Azkaine
Ocupació químic, farmacòleg i catedràtic d'universitat
Premis
Modifica dades a Wikidata

Ernest Fourneau (4 octubre 1872, Biarritz, França - 5 agost 1949, Azkaine, França) fou un químic francès d'origen basc espanyol, considerat el pare de la quimioteràpia a França..

Vida[modifica | modifica el codi]

El rebesavi de Fourneau era originari d'Euskadi i s'anomenava Hornua (forn). L'avi de Fourneau era propietari d'una fàbrica de filat que s'havia establert a Iparralde i havia adaptat el seu llinatge al francès (fourneau, forn). Els seus pares regentaven un hotel a Biarritz.[1] Rebé una excel·lent educació, parlava amb fluïdesa castellà, francès, anglès i alemany; i estava interessat en filosofia, literatura, música i pintura.[2]

Després dels seus estudis secundaris a Baiona, començà a estudiar farmàcia amb Félix Moureu i el 1898 obtingué el seu diploma de farmacèutic a París; després treballà amb el químic Charles Moureu, germà de Félix. El 1899 inicià un període de tres anys de formació a Alemanya amb Theodor Curtius i Ludwig Gatterman a Heidelberg, amb Emil Fischer (aminoàcids i barbitúrics) a Berlín i amb Richard Willstätter (clorofil·la) a Munic, on fou testimoni del naixement de la indústria farmacèutica alemanya. Quan tornà a França convencé als germans Poulenc (Camille, Gaston i Emile) de la necessitat de crear un laboratori de química farmacèutica. Amb el suport de Camille Poulenc, es convertí en el director d'un laboratori a la fàbrica a Ivry-sur-Seine.[2]

El 1911 Émile Roux, director de l'Institut Pasteur, anomenà Fourneau cap del nou servei de la química terapèutica, que ràpidament es convertí en mundialment famós. Fourneau s'envoltà d'investigadors notables: químics, microbiòlegs, fisiòlegs i metges, especialment JacquesTréfouël i Thérèse Tréfouël (1921), i Daniel Bovet i Frédéric Nitti (1931 ). El servei es convertí en un centre capdavanter en investigació de quimioteràpia.[2]

Durant la Primera Guerra Mundial col·laborà amb els ministeris de guerra i municions amb l'estudi de diversos temes per al dispensari general dels hospitals militars. Fourneau tenia bones relacions amb els químics de Barcelona i Madrid. El 1920, convidat per José Rodríguez Carracido i Antonio Medinaveitia dictà un curs teòrico-pràctic sobre síntesi de medicaments a la Facultat de Farmàcia de Madrid. El gran èxit animà a joves investigadors espanyols a anar a formar-se amb Fourneau a l'Institut Pasteur, com José Puyal, José Ranedo, Cándido Torres González (millorà la síntesi de l'efredina) i Ignasi Ribas (preparà l'estovaïnes òpticament actives).[1] El 1939 fou membre de les comissions científiques de l'exèrcit.[2]

Del seu matrimoni en 1906 amb la filla del cirurgià Paul Segond tingué tres fills; un d'ells també es convertí en químic i director d'un laboratori farmacèutic. Fourneau arribà a l'edat de jubilació el 1942, però continuà treballant a l'Institut Pasteur fins al 1946. La companyia química Rhône-Poulenc li oferí un laboratori a París, on continuà el seu treball. Fou secretari general de la Société Chimique de la France. Fou nomenat oficial de la Legió d'Honor el 1903 i fou membre de l'Acadèmia de Medicina des del 1919. També rebé reconeixements d'altres acadèmies franceses i estrangeres.[2] El 1934 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Madrid.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Amilocaïna o estovaïna

El 1904 sintetitzà el primer anestèsic local que anomenà estovaïna (amilocaïna), una traducció de la paraula fourneau (forn en francès) a l'anglès (stove).[3] Fourneau publicà més de dos-cents llibres, articles i conferències en col·laboració amb altres investigadors en aminoalcohols i òxids d'etilè. Com a especialista d'aquests temes, se li confià l'important capítol XII en el Traité de chimie organique de Victor Grignard (1941). Ja el 1910 s'havia resumit les seves investigacions amb enumeracions i descripcions d'aminoalcohols, àcids oxaminats, àcid (3-acetamido-4-hidroxifenil)arsònic o acertasona (estovarsol fou el nom donat per Fourneau), i el seu isòmer triparsamida, emprat en el tractament de la tripanosomosi africana (malaltia del somni) i d'altres infeccions de protozous.[2]

Com una continuació natural del seu treball dirigí la seva recerca cap als alcaloides (especialment l'efedrina). A continuació, estudià la corisantina (la lisocitina de verí de cobra) i èsters de glicerina i investigà la separació i l'anàlisi quantitativa de bismut. Més tard estudià l'estereoquímica dels compostos d'arsènic, antipalúdics sintètics (antimalàrics), derivats d'antihistamínics i antiespamòdics, i derivats de sofre. Determinà la fórmula de la suramina i la seva acció antibacteriana. Posteriorment dirigí la investigació cap a les sulfamides (amb els Tréfouëls, Bovet i Nitti). Amb la seva àmplia visió, Fourneau ajudà a establir les lleis fonamentals de la quimioteràpia.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Fourneau Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Raviña, E. Medicamentos: Un Viaje a Lo Largo de la Evolución Del Descubrimiento de Fármacos. Univ. Santiago de Compostela, 2008, p. 114-115. ISBN 9788498870022. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Fourneau, Ernest». Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008. [Consulta: 29 gener 2016].
  3. Fourneau, E «Stovaïne, anesthésique local». Bulletin des sciences pharmacologiques, 10, 1904, pàg. 141-148.