Sicilià: diferència entre les revisions
m r2.7.2+) (Robot afegeix: mk:Сицилиски јазик |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
|nació=cap nació |
|nació=cap nació |
||
|regulat=cap institució |
|regulat=cap institució |
||
|iso1=-|iso2=scn|sil=scn |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
}} |
|||
⚫ | |||
[[Fitxer:Mondo siculofono.png|thumb|275px|Distribució geogràfica del sicilià.]] |
|||
== Evolució == |
== Evolució == |
||
El sicilià (''u sicilianu'', ''lingua siciliana''), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del [[llatí]], amb moltes influències del [[Grec antic|grec]] tant prèvies a la conquesta [[Imperi Romà|romana]], com al període que va formar part de l'[[imperi Bizantí]] a partir del [[450]] dC. |
El sicilià (''u sicilianu'', ''lingua siciliana''), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del [[llatí]], amb moltes influències del [[Grec antic|grec]] tant prèvies a la conquesta [[Imperi Romà|romana]], com al període que va formar part de l'[[imperi Bizantí]] a partir del [[450]] dC. |
||
⚫ | |||
Vora el segle XIII el sicilià s'havia format com a llengua romànica, amb influència del [[provençal]] i del [[normand]]. En aquest moment es produeix la incorporació a la [[Corona Aragonesa]] del [[Regne de Sicília]]. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el [[català]]. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important. |
Vora el segle XIII el sicilià s'havia format com a llengua romànica, amb influència del [[provençal]] i del [[normand]]. En aquest moment es produeix la incorporació a la [[Corona Aragonesa]] del [[Regne de Sicília]]. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el [[català]]. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important. |
||
Línia 42: | Línia 46: | ||
* darreri - darrera |
* darreri - darrera |
||
== Exemple de llengua |
== Exemple de llengua escrita == |
||
=== Lu Patri Nostru === |
=== Lu Patri Nostru === |
||
:Patri nostru, chi siti 'n celu, |
:Patri nostru, chi siti 'n celu, |
||
Línia 90: | Línia 94: | ||
:comu vi l'haju a diri, a vastunati, |
:comu vi l'haju a diri, a vastunati, |
||
:ca mancu haju sali di salera! |
:ca mancu haju sali di salera! |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
Revisió del 03:41, 21 nov 2012
Sicilianu | |
---|---|
Altres noms | Lingua Siciliana |
Epònim | Sicília |
Tipus | llengua, llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 10 milions |
Parlants nadius | 4.700.000 (2002 ) |
Rànquing | - |
Oficial a | cap nació |
Autòcton de | Sud d'Europa |
Estat | Sicília, la part sud de Calàbria, i la part sud de Pulla (Salento) i els països on hi ha immigrants sicilians |
Classificació lingüística | |
Indoeuropea Llengua romànica | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | cap institució |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | scn |
ISO 639-3 | scn |
SIL | scn |
Glottolog | sici1248 |
Ethnologue | scn |
UNESCO | 1023 |
IETF | scn |
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia).
Evolució
El sicilià (u sicilianu, lingua siciliana), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'imperi Bizantí a partir del 450 dC.
Vora el segle XIII el sicilià s'havia format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important.
Amb la incorporació del regne de Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-se el toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores ha estat marcada i va esdevenir l'única llengua oficial.
El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la població de l'illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A la primeria del segle XXI, la major part dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.
Exemple de paraules similars entre català i sicilià
- abbuccari - abocar
- accabbari - acabar
- addunarisi - adonar-se
- affruntarisi - afrontar-se
- anciova - anxova
- arricugghirisi - recollir-se
- arruciari - arruixar
- attrivitu - atrevit
- atturrari - torrar
- muccaturi - mocador
- nzirtari - encertar
- palataru - paladar
- pinzeddu - pinzell
- priarisi - prear-se
- ragogghia - argolla
- darreri - darrera
Exemple de llengua escrita
Lu Patri Nostru
- Patri nostru, chi siti 'n celu,
- Sia santificatu lu vostru nomu,
- Vinissi prestu lu vostru regnu,
- Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati
- Comu 'n celu accussì 'n terra.
- Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu
- E pirdunàtini li nostri piccati
- Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici
- E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,
- ma scanzàtini dû mali.
- Amen.
Astrattu di Antoniu Venezianu
Celia, Lib. 2
(~1600)
- Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
- è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,
- xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
- per gran misteriu e cu stupendu effettu.
- Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
- s'ha novamenti sazerdoti elettu;
- tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la dia;
- sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.
Astrattu di Giovanni Meli
Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)
(~1800)
- Stracanciatu di notti soli jiri;
- S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
- cu vacabunni ci mustra piaciri;
- poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
- li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,
- li tratta pri parenti e amici veri;
- siccomu ancura è n'amicu viraci
- di li bizzari, capricciusi e audaci.
Astrattu di Ninu Martogliu
Briscula 'n Cumpagni
(~1900)
- —Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
- —E chi schifiu è, di sta manera?
- Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?
- —Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
- comu vi l'haju a diri, a vastunati,
- ca mancu haju sali di salera!
Enllaços externs
Hi ha una edició en sicilià de la Viquipèdia |
- Lingua Siciliana
- www.linguasiciliana.org
- Diccionari Sicilià - Anglès - *Webster's Dictionary the Rosetta Edition
- Informació sobre Sicilià a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “scn” (anglès)