Publi Licini Cras Dives Mucià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
m r2.7.3rc2) (Robot afegeix: zh:克拉苏·狄维斯·穆齐阿努斯
Línia 35: Línia 35:
[[sh:Publije Licinije Kras Div Mucijan]]
[[sh:Publije Licinije Kras Div Mucijan]]
[[uk:Публій Ліціній Красс Муціан]]
[[uk:Публій Ліціній Красс Муціан]]
[[zh:克拉苏·狄维斯·穆齐阿努斯]]

Revisió del 10:56, 4 març 2013

Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives[cal citació]

Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.

El 131 aC fou cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.

Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

« quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus »

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, fou l’esposa de Gai Semproni Grac.

Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.