Publi Licini Cras Dives Mucià

Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives. 

Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.

El 131 aC fou cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.

Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

«

quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus

»

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, fou l’esposa de Gai Semproni Grac.

Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.