Ḫā: diferència entre les revisions
m →Escriptura: macron |
m ẖā mogut a Ḫā: Com que resulta impossible trobar una ẖ majúscula, resulta legítim fer servir Ḫ (majúscula de ḫ), i així tot els articles comencen amb majúscula |
(Cap diferència)
|
Revisió del 12:36, 4 set 2007
|
La ẖā (en àrab الخاء [al'xaːʔ]) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1] , de la ḥēth fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic /x/.
Escriptura
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
خ | ـخ | ـخـ | خـ |
La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Variants
Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.
Deriva en forma i nom de la ḥā (veieu per a altres variants d'aquesta), quedant la ḥā per a representar l'altra possible pronunciació de la ḥēth com a /ħ/.
És una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, ځ per a representar /dz/; i amb tres punts, څ, per a /ts/.
Vegeu també
Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística