Regió de Síria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més important de la zon
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Síria''' (en [[grec]] Συρία, en [[llatí]] ''Syría'') fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[Llevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment [[Celesíria]] que vol dir Síria buida). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.
'''Síria''' (en [[grec]] Συρία, en [[llatí]] ''Syría)'' fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[Llevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment [[Celesíria]] que vol dir Síria buida). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.


Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[Mar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[Mont Carmel]] era considera [[Fenícia]] però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[Mar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[Mont Carmel]] era considera [[Fenícia]] però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
Línia 156: Línia 156:




{{ORDENA:Regio De Siria}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Regio De Siria}}
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]

Revisió del 16:29, 25 jul 2014

Síria (en grec Συρία, en llatí Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del Llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria que vol dir Síria buida). El nom nadiu era Aram i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar Assíria, que va governar durant segles Aram.

Els seus límits eren marcats a l'oest per la Mar Mediterrània; a l'est l'Eufrates; les muntanyes del Taure i l'Amanos al nord; i el desert d'Aràbia al sud. A la costa la zona entre Marathos (Marathus) i el Mont Carmel era considera Fenícia però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.

Xenofont esmenta Issos com la darrera ciutat de Cilícia després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):

Plini esmenta altres petits districtes de Celesíria: Gazates (Gazatae), Gindareni, Granucomates (Granucomatae), Emeseni, Hilates (Hylatae), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, Pagres (Pagrae), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (Cardytenses)

Ptolemeu, que exclou Judea de Síria, esmenta els següents districtes o subdivisions:

A partir del 975 aC el regne més important de la zona fou el de Damasc. El 747 aC la regió va passar a Assíria, i després va passar a Babilònia i a Pèrsia. Finalment fou conquerida per Alexandre el gran el 333 aC. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per Seleuc I Nicàtor el 301 aC. Celesíria fou llargament disputada amb els Ptolemeus. El 64 aC els romans van declarar Síria província romana.

Vegeu: Síria (província romana)

En sis campanyes els àrabs es van apoderar de Síria (633-639) i la gran regió ja no va tornar a existir.