Diferència entre revisions de la pàgina «Catedral de Canterbury»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Autoritat}})
{{Patrimoni de la Humanitat
| nom = La Catedral de Canterbury,l'[[Abadia de Sant Agustí]], i l'[[Església de Sant Martí]]
|imatge = Canterbury Cathedral - Portal Nave Cross-spire.jpeg
|peu = Catedral de Canterbury: Portalada de ponent, nau i torre central
|mapa localització ={{Location map
|Regne Unit
|label = Catedral de Canterbury
|coordenades = {{coord|51|16|47|N|1|04|59|E}}
}}
La '''catedral de Canterbury''' és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de [[Kent]], [[Anglaterra]]. És la Catedral de l'[[Arquebisbe de Canterbury|arquebisbe anglicà de Canterbury]], el primat de tot Anglaterra i el líder religiós de l'Església d'Anglaterra. Seu de la diòcesi de [[Canterbury]] i centre de la [[anglicanisme|religió anglicana]]. Està inscrita a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1988]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/496</ref>
 
La '''catedral de Canterbury''' és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de [[Kent]], [[Anglaterra]]. És la Catedral de l'[[Arquebisbe de Canterbury|arquebisbe anglicà de Canterbury]], el primat de tot Anglaterra i el líder religiós de l'Església d'Anglaterra. Seu de la diòcesi de [[Canterbury]] i centre de la [[anglicanisme|religió anglicana]]. Està inscrita a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1988]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/496</ref>
 
== Història ==
 
=== Sant Agustí ===
El primer arquebisbe de la catedral va ser [[sant Agustí de Canterbury]] qui abans havia estat l'abat de l'abadia [[benedictí|benedictina]] de [[Sant Andreu]] a [[Roma]], enviat a Anglaterra l'any [[597]] pel papa [[papa Gregori I]].
 
Sant [[Beda el Venerable]] registra com la catedral va ser fundada per sansant Agustí, el primer arquebisbe. Investigacions arqueològiques realitzades sota els seus fonaments el 1993 van revelar les restes d'aquesta primer etapa saxona de la catedral, que havia estat construïda en un costat d'un antiga via romana. Aquesta primitiva església havia estat dedicada a sant Salvador.
El primer arquebisbe de la catedral va ser [[sant Agustí de Canterbury]] qui abans havia estat l'abat de l'abadia [[benedictí|benedictina]] de Sant Andreu a [[Roma]], enviat a Anglaterra l'any [[597]] pel papa [[Gregori I]].
 
Sant [[Beda el Venerable]] registra com la catedral va ser fundada per san Agustí, el primer arquebisbe. Investigacions arqueològiques realitzades sota els seus fonaments el 1993 van revelar les restes d'aquesta primer etapa saxona de la catedral, que havia estat construïda en un costat d'un antiga via romana. Aquesta primitiva església havia estat dedicada a sant Salvador.
 
Augustí també va dirigir la fundació de l'abadia benedictina de Sant Augusti (abadia de sant Pere i Sant Pau) que havia de ser construïda fora dels murs de la ciutat. A partir de llavors va ser dedicada a sant Augustí i durant molts segles fou l'indret on es feien enterrar els arquebisbes. Les ruïnes d'aquesta abadia són inscrits al [[patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] junt amb la catedral i l'antiga església de Sant Martí, amb restes romàniques.
 
=== Fi del període saxó i víking ===
 
* Segon edifici sobre el mateix eix afegit per l'arquebisbe Cuthbert ([[740]]-[[760]]) així com el [[baptisteri]] dedicat a sant Joan Baptista.
 
* [[Oda de Canterbury|Oda]] ([[941]]-[[958]]) va renovar l'edifici ampliant considerablement la nau.
 
* La comunitat de la catedral va esdevenir un monestir benedictí amb les reformes de l'arquebisbe sant Dunstan, que fou enterrat al costat sud del gran altar.
 
* Lyfing ([[1013]]-[[1020]]) i Aethelnoth ([[1020]]-[[1038]]) van afegir un [[absis]] a l'oest, que va servir com a oratori de santa Maria.
; Període normand [modificar]:
 
Període normand [modificar]
 
* Lanfranc ([[1070]]-[[1077]]), el primer arquebisbe normand, va fer reconstruir l'església saxona que havia caigut en ruïnes.
 
* [[Anselm de Canterbury|Sant Anselm]] va fer ampliar el [[cor (arquitectura)|cor]] cap a l'est per permetre acollir els frares del monestir que havia estat restablert. La [[cripta]] d'aquesta església continua sent avui la més gran d'aquesta mena a Anglaterra.
 
=== Thomas Becket ===
[[Fitxer:Enric IV d'Anglaterra.JPG|thumb|esquerra|250px|Tomba d'[[Enric IV d'Anglaterra|Enric IV]] al costat de la seva segona esposa [[Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)|Joana de Navarra]] ]]
Una de les hores negres de la història de la catedral va ser la decapitació de [[Thomas Becket]] al [[creuer (arquitectura)|creuer]] cap al nord-est el dimarts [[29 de desembre]] de [[1170]] pels guàrdies que havien sentit les paraules del rei [[Enric II d'Anglaterra]] : «Qui em desfarà d'aquest empipador en sotana?», mentre era en conflicte amb Becket. Els guàrdies van prendre aquesta expressió al peu de la lletra i van assassinar Becket a la seva pròpia catedral. Becket va ser així el segon dels quatre arquebisbes de Canterbury assassinats. La tomba d'un altre arquebisbe assassinat, Alphege, ha estat col·locada sobre el costat nord del gran altar.
 
Després de l'incendi desastrós de [[1174]] que va destruir la façana est, Guillem de Sens va fer reconstruir el cor en un estil gòtic més modern amb arcbotants, amb alts arcs i voltes en ogiva, subratllant les línies verticals dels pilars i de les fletxes que creen així uns interiors amb sensació d'alçada. Més tard, Guillem l'Anglès va fer afegir la capella de la Trinitat per contenir les relíquies de sant Thomas Becket. Amb el temps, altres personatges van ser enterrats en la seva proximitat com Eduard Plantagenet (el [[Príncep Negre]]) i el rei [[Enric IV d'Anglaterra]]. La torre "Corona" va ser construïda sobre la façana est per contenir la [[relíquia]] del cap de sant Thomas que va ser decapitat.
 
[[Fitxer:TombaPrincepNegre.JPG|thumb|esquerra|250px|Tomba del [[príncepPríncep Negre]]]]
 
Les donacions dels pelegrins (d'entre els quals [[Geoffrey Chaucer]], autor dels [[Contes de Canterbury]]) que visitaven la tomba de Becket pels miracles que hi succeïen, van pagar àmpliament la reconstrucció onerosa de la catedral i dels edificis adjacents. El pelegrinatge va acabar quan Enric IV es va apoderar dels tresors de la catedral tot destruint el lloc sant on es conservaven les relíquies del prelat.
 
 
=== La cripta ===
[[Fitxer:CriptaCanterbury.JPG|250px|thumb|esquerra|La cripta]]
La [[cripta]] es remunta al [[segle XI]], fent-la la part existent més vella de la catedral. D'estil [[romànic]], és la més gran del seu període a Anglaterra. Molts dels seus detalls sobreviuen intactes, incloent-hi traces de pintura a la capella de sant Gabriel i una varietat d'elaborats capitells i columnes decorades.
 
 
=== Plànol actual de la catedral ===
[[Fitxer:Canterbury cathedral plan.jpg|thumb|esquerra|250px|Plànol de Canterbury que mostra la complexitat de les voltes perpendiculars del prior Chillenden.]]
Una curiosa visió general de la catedral de Canterbury i dels seus edificis annexos, feta cap a [[1165]], és preservada al Gran Llibre dels Salms de la biblioteca del ''Trinity College'' ([[Cambridge]]). Aquest plànol ensenya el monestir benedictí al [[segle XII]] i ens permet comparar-lo amb el de Sant Gall que data del [[segle IX]]. Cal remarcar en ambdós els mateixos principis generals de construcció (que es troba a totes les abadies benedictines) i que ens permeten determinar amb precisió la disposició dels diferents edificis, tenint en compte que poques restes dels murs d'aquell període han sobreviscut. Tanmateix per raons locals, el claustre i els edificis monàstics es van construir al nord de l'església en comptes del sud com es feia generalment. Hi ha també una sala capitular separada, que havia estat prevista a Sant Gall.
 
Els edificis de Canterbury i de Sant Gall formen grups separats. L'església n'és el nucli. Adjacent, al nord, hi ha el [[claustre]] i un grup d'edificis destinats a la vida monacal. A l'exterior, a l'oest i a l'est s'hi troben les habitacions i les cambres destinades a l'hospitalitat que cada monestir oferia per rebre els visitants, ja siguin sacerdots, laics, pelegrins, viatgers o pobres.
 
[[Fitxer:LateralNauCanterbury.JPG|250px|thumb|esquerra|Lateral de la nau central]]
 
Al nord, un ample pati obert separa la part no sagrada on viuen servidors laics (els estables, els graners, el paller, la cerveseria, la bugaderia...) col·locada voluntàriament el més lluny possible dels edificis religiosos. Més enllà del recinte del convent, també lluny de l'església s'hi trobava la part destinada a la caritat. La capella per alleujar els pobres al costat d'un gran espai formava l'hospici dels pobres.
 
Un segon dormitori comú més petit corria sobre un eix est-oest per als dignataris del convent. Prop del refectori, però no adjacent als claustres, hi ha les sales domèstiques que s'hi relacionen, i al nord, la cuina de 5 m² superada d'una teulada piramidal elevada i el pati de la cuina. La infermeria tenia la seva pròpia petita cuina. A la porta oposada del refectori dins el claustre hi ha dos banys afegits al costat del menjador dels monjos on es rentaven abans i després de menjar.
 
== La fundacióFundació ==
 
La fundació és l'establiment autoritzat a subministrar personal (del qual poc pertany al clergat) a la catedral. El que administra la catedral és el degà, en aquest moment el molt reverend pare Robert Willis, ajudat d'un capítol de 24 canonges, dels quals quatre són residents, els altres són designats honoraris pel clergat de la diòcesi. Els canonges formen el Gran Capítol que té la responsabilitat legal alhora de la catedral i de l'elecció de l'arquebisbe quan hi ha una vacant. La llei i el costum preveu que només puguin escollir la persona que ha estat designada pel monarca sobre proposició del Primer Ministre. La fundació inclou també els ''Scholars'' del rei i d'altres oficials. La catedral utilitza 250 persones a temps complet el que en fa una de les fonts d'ocupació més importants del districte.
 
==Referències==
<references />
{{Referències}}
 
 
{{commonscat|Canterbury Cathedral}}
230.965

modificacions

Menú de navegació