Despotat de Morea

Δεσποτάτο του Μορέως
Despotat de Morea

← ← 1308 – 1460 →
Bandera Escut
El Despotat de Morea en la seva màxima expansió el 1450, després de la destrucció del Principat d'Acaia
Informació
Capital	Mistràs (1261-1432)
Idioma oficial	Grec
Religió	Ortodoxa grega (popular)
Moneda	perpra i ducat
Període històric edat mitjana
Establiment del Despotat	1308
Conquerit per l'imperi Otomà	1460
Política
Forma de govern	Despotat
Dèspota
• (1308-1316):	Miquel Cantacuzè
• (1449-1460):	Tomas Paleòleg

El Despotat de Morea (en grec: Μορέας o Μοριάς), es va erigir el 1308 sobre la província bizantina de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès (aquesta península s'anomenava Morea durant l'edat mitjana); la seva existència es va perllongar fins al 1460 i el seu territori va anar augmentant al llarg dels més de 100 anys d'existència, fins que va acabar estenent-se a la totalitat de la península. El despotat normalment va ser governat per l'hereu de l'emperador bizantí de torn, a qui es donava el títol de dèspota o despoinis (en aquest context dèspota és un títol nobiliari que no s'ha de confondre amb el despotisme). La seva capital va ser la ciutat fortificada de Mistràs, prop de l'antiga Esparta, que va esdevenir un important focus de la cultura bizantina.

Origen

Durant la Quarta Croada els croats van conquerir Constantinoble l'any 1204 i van enderrocar l'imperi Bizantí. Els croats van fundar el Principat d'Acaia a l'antic territori bizantí de Morea, amb Guillem II d'Acaia com a governant. Però l'any 1259 el bizantí Miquel VIII Paleòleg el va derrotar i el va capturar a la batalla de Pelagònia. Com a resultat d'aquesta batalla els bizantins van recuperar el control de la part sud de la península de Morea, que va esdevenir el nucli del futur despotat bizantí de Morea i va estar permanent en lluita contra el Principat croat d'Acaia. Poc després, l'emperador Miquel VIII Paleòleg va recuperar Constantinoble i va declarar restaurat l'imperi Bizantí. El 1263 sis mil mercenaris turcs van arribar al territori bizantí que governava el sebastocrator Constantí, cunyat de Miquel VIII; la majoria van tornar a Anatòlia però alguns van restar i amb el temps es van fer cristians. A l'inici del segle XIV els catalans i els turcs de la costa anatòlica (Aydin i Mentese) es van aliar i van fer algunes incursions a Morea.

Constitució i expansió

L'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè (1347-1355) va reorganitzar políticament la província bizantina i la va constituir com un despotat perquè fos governat pel seu fill i successor Manuel Cantacuzè. Teodor I Paleòleg, un germà menor de l'emperador Andrònic IV Paleòleg es va apoderar del despotat el 1383, que va governar fins al 1407, i va consolidar l'hegemonia bizantina a la península que va portar a la destrucció del Principat d'Acaia el 1432, quan va caure el darrer reducte del poder croat, la ciutat de Patres. Després de la derrota otomana a Ankara el juliol del 1402 (contra Tamerlà), i fins al 1423, el despotat havia estat en pau amb els otomans, però en aquest any Murad II va enviar a Turakhan Beg en revenja pel suport donat per l'emperador Manel II Paleòleg al fals Mustafà Celebi. Els bizantins havien construït l'Hexamilion, una muralla de 10 km amb fortificacions a l'istme, però no va ser prou per aturar als turcs. En els anys següents els bizantins van reforçar les seves posicions al nord i els venecians al sud (Navarino, Modona i Koron). La croada de Varna el 1444 va encoratjar al dèspota Constantí Paleòleg (1428-1449), després emperador a arranjar i reforçar el Hexamilion, però l'artilleria turca i va obrir forat i els geníssers van poder passar, i ja no es va tornar a arranjar. Morea esdevingué un estat vassall de l'Imperi Otomà. El 1452 Turakhan va retornar a Morea per impedir al dèspota enviar ajut a Constantinoble, assetjada pels otomans.

Desaparició

El 1453 Constantinoble va caure a mans dels turcs otomans sense poder rebre auxili des del Despotat de Morea. El 1456 el ducat d'Atenes (florentí), que portava retard en el tribut, fou annexionat i el 1458 es va enviar un exèrcit a Morea que va ocupar un terç del territori (del que fou nomenat governador Omer) i va imposar un tribut més fort al dèspota. Finalment el 1460 el sultà Mehmet II va procedir a la seva conquesta: Zaghanos Pasha fou enviat contra Patres i Acaia i les poblacions bizantines van caure una darrera l'altra. La darrera fou Salmenikon manada per Constantí Graetzas Paleòleg, el juliol de 1461. Només Monemvàsia es va lliurar de ser ocupada perquè es va posar sota protecció del Papa i Venècia. Constantí va fugir a Naupacte. Els dèspota Demetri II Paleòleg (1428-1460) fou tractat be mercès a la intervenció de l'historiador Cristòbul Mehemmed i va rebre les rendes de les illes de Samotràcia, Lemnos i Tasos. Tota la península era ara otomana excepte Monemvàsia, Koron, Modona, Navarino, Argos, Nàuplia i el territori interior de Maïna on el 1465 el cap local Corcodeilos Cladas es va revoltar.

Llistat dels Dèspotes de Morea

Mapa de la Província de Mistra, predecessora del Despotat de Morea, el 1265
(William R. Shepherd, Historical Atlas, 1911).

• Miquel Cantacuzè (1308-1316)
• Andrònic Asen (1316-1322)
• Manuel Cantacuzè (1348-?)
• Miquel Asan ?
  • Andreu Asan (?-1354)
• Manuel Cantacuzè (restaurat) (1354-1380)
• Mateu Cantacuzè (1380-1383)
• Demetri I Cantacuzè(1383)
• Teodor I Paleòleg (1383-1407)
• Teodor II Paleòleg (1407-1443)
• Constantí XI Paleòleg (1428-1449)
  • Demetri II Paleòleg (1428-1460)
  • Tomas Paleòleg (1449-1460)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Despotat de Morea