Pineda de Mar

Pineda de Mar

Escut d'armes
Localització
41° 37′ 38″ N, 2° 41′ 28″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	Pineda de Mar (oc)
Població humana
Població	28.751 (2023) (2.687,01 hab./km²)
Llars	119 (1553)
Gentilici	Pinetenc, pinetenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de l'Alt Maresme per a la gestió de residus sòlids urbans i del medi ambient
Superfície	10,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10
Limita amb	Tordera Calella Santa Susanna Sant Cebrià de Vallalta
Organització política
• Alcalde	Xavier Amor Martín
Identificador descriptiu
Codi postal	08397
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08163
Codi IDESCAT	081635
Altres
Agermanament amb	Arles (Vallespir) Frontinhan (Occitània)
Lloc web	pinedademar.cat

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es troba arran de mar entre Calella i Santa Susanna. L'1 de gener del 2013 tenia 26.157 habitants. El seu mercat setmanal té lloc els dimecres a Poblenou i els divendres al Passeig Marítim.

Geografia

El terme municipal de Pineda limita amb:

Tordera		Santa Susanna
Calella		mar

Geologia

Els boscos i la vegetació de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans que intervingués l'home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara només queden les restes d'aquesta vegetació. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera són poc fondes perquè no necessiten anar a buscar l'aigua molt en sota. Aquestes arrels que són superficials eviten l'arrossegament de la terra i l'erosió i també fan que l'aigua baixi més lentament minvant el perill de les rierades, també en baixar més lentament, major quantitat d'aigua es filtra als aqüífers. Per l'altra banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin més fàcils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetació protegeix els marges contra l'erosió, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensació de frescor i manté la humitat i el paisatge natural.

Barris i entitats de població

Entitat de població	Habitants
Can Carreres	358
Can Feliu de Merola	392
Montessol	24
Pineda de Mar	25.266

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 122 - 119 493 1.663 1.855 1.609 1.859 1.807 1.889

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.185 3.275 3.004 3.188 3.718 7.776 11.739 15.858 16.587 16.587

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 17.884 18.585 20.057 21.958 23.539 25.504 25.931 25.893 26.066 25.948

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 26.240 26.659 27.984 28.083 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Diversos vestigis d'època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'èpoques ben remotes. Els assentaments ibèrics són força nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens procés de romanització de la comarca a partir del segle I aC conduí a la progressiva ocupació de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil·les, ben comunicades a través del brancal de la Via Augusta, que conduïa fins a Bàrcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil·la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqüeducte romà de Can Cua, quatre arcades del qual són encara prou visibles.

L'alta edat mitjana

Després de l'ocupació àrab, a partir del segle IX, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcació que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle XI apareix en la documentació el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicció de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Horsavinyà, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle XII, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa família dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle XVI. Pel que fa a la parròquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui són Calella i Santa Susanna, sabem que l'església de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella època no existia encara un nucli agrupat de poblament, només alguns masos dispersos al sector interior del terme.

L'edat moderna

El creixement de Pineda continuarà lentament durant el segle XVI, quan s'edificarà l'actual plaça de Catalunya i un tram del camí del Mar, obert poc abans de començar la centúria. En aquella època hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcció de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, així com la fortificació de l'església parroquial, construïda de bell nou pocs anys abans. Una inscripció a la llinda del portal de l'església fa referència al cruent atac sofert per la població l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Dragut. El decurs del segle XVII hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agràries. Dos factors influïren negativament en el desenvolupament normal de la població: d'una banda, les guerres entre Espanya i França a partir de 1635, i alhora, les epidèmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle. A partir del segle XVIII, un cop acabada la guerra de Successió el 1714, Pineda, com tota la resta del país, assoleix un notable creixement demogràfic. Segons el cens de l'època, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella època l'activitat econòmica es trobava ja més diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visità la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecció de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de més de 27.000 lliures). L'activitat bàsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producció de vi i en el blat.

Llocs d'interès

• Aqüeducte romà de Can Cua
• Església de Sant Pere de Riu
• Castell de Montpalau
• Església Parroquial de Santa Maria
• Can Cànoves, masia del segle XIV
• Can Jalpí, masia documentada al segle XIV
• Can Palau de la Guitarra, masia
• Torre de Sant Jaume, torre de guaita del segle XVI.
• Torre de Merola, casalot documentat al segle XII.
• Molí fariner de can Marquès, del segle XIV
• Pont del Diable (Pineda de Mar), d'origen tardoromà
• Fundació Tharrats d'Art Gràfic, museu
• Biblioteca Pública Manuel Serra i Moret, l'edifici antic, a la Plaça de les Mèlies, fou una de les primeres biblioteques obertes per la Mancomunitat de Catalunya, el 1922.

Persones il·lustres

• Joaquim Soms i Janer (1914-2012), compositor de sardanes
• Nino Buscató (1940), exjugador de bàsquet
• Joan Coromines s'hi establí i hi visqué des de 1967 fins a la seva mort, escrivint bona part de la seva obra a Pineda. La casa, que ell mateix va fer construir, és al número 30 del carrer de Cristòfor Colom.

Poblacions agermanades

Pineda de Mar està agermanada amb les següents viles:

• Arles, (Vallespir, Catalunya Nord)
• Frontinhan, (Occitània)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pineda de Mar

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Patrimoni històric i artístic de Pineda de Mar
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya