Joaquim Santasusagna i Vallès: diferència entre les revisions
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
afegeixo dades i referència |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la [[Lliga Regionalista]] i com a tal va impulsar el ressorgiment de [[La Veu del Camp|''La Veu del Camp'']], periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'[[Associació Catalanista de Reus]]. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb [[Josep Iglésies]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Iglésies|nom = Josep|títol = Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 11|isbn = |cognom2 = Anguera, Pere}}</ref> Quan es va fundar [[Acció Catalana]] s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar [[Estat Català]]. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica ''[[Reus 1973]]'' i fou redactor de la ''[[Revista del Centre de Lectura]]'' i d{{'}}''[[Estudis: revista de l'Associació Cultural|Estudis]]''. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de ''[[Les Circumstàncies]]'', portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari ''Estat Català''. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i organitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de [[Pau Vila]], exposicions sobre [[Monestir de Poblet|Poblet]], i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de [[Salvador Vilaseca]]. Publicà tres guies excursionistes amb [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] sobre la [[Serra de Prades]], [[Serra la Llena|Serra La Llena]] i el [[Serra de Montsant |Montsant]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya o bé en masies properes a la ciutat de Reus, on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara [[Ramon Amigó]], [[Josep Maria Arnavat]] i [[Xavier Amorós]].<ref name=":0" /> Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'[[Associació Excursionista de Reus]], que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de [[Pau Font de Rubinat]], obra que trigà deu anys en redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils en la postguerra.<ref name=":0" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Coses de Reus|pàgines=127|lloc=Reus|editorial=Pragma|any=2006|isbn=9788493495206}}</ref> Al final de la seva vida va quedar cec. |
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la [[Lliga Regionalista]] i com a tal va impulsar el ressorgiment de [[La Veu del Camp|''La Veu del Camp'']], periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'[[Associació Catalanista de Reus]]. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb [[Josep Iglésies]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Iglésies|nom = Josep|títol = Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 11|isbn = |cognom2 = Anguera, Pere}}</ref> Quan es va fundar [[Acció Catalana]] s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar [[Estat Català]]. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica ''[[Reus 1973]]'' i fou redactor de la ''[[Revista del Centre de Lectura]]'' i d{{'}}''[[Estudis: revista de l'Associació Cultural|Estudis]]''. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de ''[[Les Circumstàncies]]'', portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari ''Estat Català''. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i organitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de [[Pau Vila]], exposicions sobre [[Monestir de Poblet|Poblet]], i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de [[Salvador Vilaseca]]. Publicà tres guies excursionistes amb [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] sobre la [[Serra de Prades]], [[Serra la Llena|Serra La Llena]] i el [[Serra de Montsant |Montsant]]<ref name=":0" />. En acabar la [[guerra civil espanyola]] treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de [[La Riba]], la vall de Montblanc, el [[Mas Mont-ravà |Mas de Mont-ravà]], a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor [[Pere Barrufet i Puig|Barrufet]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Història gràfica del Reus contemporani, II: 1939-1979|url = |edició = |llengua = |data = 1987|editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 148|isbn = 8439870027}}</ref>, on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara [[Ramon Amigó]], [[Josep Maria Arnavat]], [[Antoni Correig]], [[Ernest Casajuana Escofet|Ernest Casajuana]], [[Rafael Vilà Barnils]] i [[Xavier Amorós]].<ref name=":0" /> Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'[[Associació Excursionista de Reus]], que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de [[Pau Font de Rubinat]], obra que trigà deu anys en redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils en la postguerra.<ref name=":0" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Coses de Reus|pàgines=127|lloc=Reus|editorial=Pragma|any=2006|isbn=9788493495206}}</ref> Al final de la seva vida va quedar cec. |
||
A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat. |
A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat. |
||
Revisió del 11:01, 19 març 2015
Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle XX
Biografia
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i com a tal va impulsar el ressorgiment de La Veu del Camp, periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'Associació Catalanista de Reus. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb Josep Iglésies.[1] Quan es va fundar Acció Catalana s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar Estat Català. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica Reus 1973 i fou redactor de la Revista del Centre de Lectura i d'Estudis. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de Les Circumstàncies, portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari Estat Català. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i organitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de Pau Vila, exposicions sobre Poblet, i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de Salvador Vilaseca. Publicà tres guies excursionistes amb Josep Iglésies sobre la Serra de Prades, Serra La Llena i el Montsant[1]. En acabar la guerra civil espanyola treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la vall de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet[2], on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i Xavier Amorós.[1] Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'Associació Excursionista de Reus, que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de Pau Font de Rubinat, obra que trigà deu anys en redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils en la postguerra.[1][3] Al final de la seva vida va quedar cec. A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat.
Obres
- Present i futur del catalanisme (1932)
- Del Camp de Tarragona a l'Ebre (1934).
- Les serres encantades: impressions pirinenques (1936)
- Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 (1949, amb una reedició el 1982)
- Definició de l'excursionisme (1959)
- A eixam: discursos i conferències (1968)
- Memòries d'un muntanyenc (1969)
- L'escampall: articles de caràcter excursionista (1971)
- Paraules d'ahir: articles editorials de Les Circumstàncies (1974)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Iglésies, Josep; Anguera, Pere. Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica. Reus: l'Ajuntament, 1982, p. 11.
- ↑ Història gràfica del Reus contemporani, II: 1939-1979. Reus: l'Ajuntament, 1987, p. 148. ISBN 8439870027.
- ↑ Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 127. ISBN 9788493495206.
Bibliografia
- Pere Anguera. "La consciència nacional a l'obra de Joaquim Santasusagna" A: L'Ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989. ISBN 8478560300 Pàgs. 72-78 i 135-153
- X. Ferré. Nació i excursionisme: biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006