Amèrica Central: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 43: Línia 43:
==Història==
==Història==
=== Época precolombina ===
=== Época precolombina ===
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]].<ref>Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]].<ref name="Gómez Carrillo">Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.


=== Colonització i època colonial ===
=== Colonització i època colonial ===
[[Fitxer:Alvarado.jpeg|158px|thumbnail|esquerra|Don Pedro de Alvarado]]
[[Fitxer:Alvarado.jpeg|158px|thumbnail|esquerra|Don Pedro de Alvarado]]
A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels [[Espanya|espanyols]], el major colonitzador va ser [[Pedro de Alvarado]], que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, [[Hernan Cortés]] domino Hondures (a part de Mèxic), [[Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Córdova]] domino Nicaragua, [[Gil González Dávila]] domino Costa Rica i [[Vasco Núñez de Balboa]] domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala.
A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels [[Espanya|espanyols]], el major colonitzador va ser [[Pedro de Alvarado]], que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, [[Hernan Cortés]] domino Hondures (a part de Mèxic), [[Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Córdova]] domino Nicaragua, [[Gil González Dávila]] domino Costa Rica i [[Vasco Núñez de Balboa]] domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala. <ref name="Gómez Carrillo"/>


La [[Capitania General de Guatemala]] va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, [[Antigua Guatemala]]), on també estava establerta la Real Audiència.
La [[Capitania General de Guatemala]] va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, [[Antigua Guatemala]]), on també estava establerta la Real Audiència. <ref name="Gómez Carrillo"/>


Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa.
Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa. <ref>Martínez Peláez, Severo (1990). La patria del criollo; ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. México: Ediciones en Marcha.</ref>


Per al [[segle XVIII]], l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus).
Per al [[segle XVIII]], l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus). <ref>[https://es.scribd.com/doc/103009222/Organizacion-Social-en-la-Epoca-de-la-Colonia Organización Social en la Época de la Colonia] ''Scribd''.</ref>


La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua. Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize.
La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua (cridant a aquesta regió ''[[Hondures Britànica]]''). Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize. <ref>Charles Knight, ed. (1866). [http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=nyp.33433000064802;view=1up;seq=120 "British Honduras"]. Geography. English Cyclopaedia 3. London: Bradbury, Evans, & Co.</ref>


==Geografia==
==Geografia==
Línia 61: Línia 61:


== Població ==
== Població ==
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida, mentre El Salvador i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]].
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida, mentre El Salvador, Belize i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]].


=== Ètnies ===
=== Ètnies ===
Línia 105: Línia 105:
Els països amb societats menys religioses o mes laiques són a Nicaragua i Belize, on els dos països el 15.7% es declaren [[Irreligió|no creients]], i els segueixen molt de prop Guatemala i El Salvador.
Els països amb societats menys religioses o mes laiques són a Nicaragua i Belize, on els dos països el 15.7% es declaren [[Irreligió|no creients]], i els segueixen molt de prop Guatemala i El Salvador.


Fonts: <ref>[http://www.prolades.com/cra/regions/cam/reldirca2.htm] PROLADES. ETHNIC & RELIGIOUS DIVERSITY IN CENTRAL AMERICA: BY COUNTRY</ref> PROLADES-Religion in Central America, <ref>[http://www.prolades.com/cra/regions/cam/table_protestant_1935_2012.htm] ESTIMATED PROTESTANT POPULATION IN CENTRAL AMERICA BY COUNTRIES: 1935-2012</ref> PROLADES-Estimate protestant population (1935-2012), <ref>[http://www.prolades.com/americas-tabla-encuestas-censos.htm] TABLE OF STATISTICS ON RELIGIOUS AFFILIATION IN THE AMERICAS AND THE IBERIAN PENINSULA</ref> PROLADES-Table of religion in L.A of each country.
Fonts: <ref>[http://www.prolades.com/cra/regions/cam/reldirca2.htm] PROLADES. ETHNIC & RELIGIOUS DIVERSITY IN CENTRAL AMERICA: BY COUNTRY</ref> PROLADES-Religion in Central America, <ref>[http://www.prolades.com/cra/regions/cam/table_protestant_1935_2012.htm] ESTIMATED PROTESTANT POPULATION IN CENTRAL AMERICA BY COUNTRIES: 1935-2012</ref> PROLADES-Estimated protestant population (1935-2012), <ref>[http://www.prolades.com/americas-tabla-encuestas-censos.htm] TABLE OF STATISTICS ON RELIGIOUS AFFILIATION IN THE AMERICAS AND THE IBERIAN PENINSULA</ref> PROLADES-Table of religion in the Americas by country.


==Economia==
==Economia==

Revisió del 22:34, 3 oct 2015

Amèrica Central

Àrea 522 760 km²
Població 46 690 000
Estats independents 7
Dependències
PIB
Llengües Castellà, Anglès, Francès, alemany, Maia i Garifuna.
Fus Horari UTC -5 a -6
Ciutats més grans Ciutat de Guatemala,
Ciutat de Panamà,
San Salvador

L'Amèrica Central (en castellà: Centramérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Està envoltada per l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Políticament es divideix en set països independents: Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).

Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),[1]o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la Mesoamèrica tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de Guatemala pel centre de Panamà. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.

Història

Época precolombina

Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de Mesoamèrica i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització maia, que a part juntament amb els Asteques de Mèxic i els Inques del Perú, eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula Yucatan, Belize, Guatemala (sent Tikal la capital maia ), El Salvador, Hondures i algunes zones de Nicaragua i Costa Rica.[2] Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.

Colonització i època colonial

Fitxer:Alvarado.jpeg
Don Pedro de Alvarado

A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels espanyols, el major colonitzador va ser Pedro de Alvarado, que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, Hernan Cortés domino Hondures (a part de Mèxic), Francisco Hernández de Córdova domino Nicaragua, Gil González Dávila domino Costa Rica i Vasco Núñez de Balboa domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala. [2]

La Capitania General de Guatemala va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, Antigua Guatemala), on també estava establerta la Real Audiència. [2]

Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa. [3]

Per al segle XVIII, l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus). [4]

La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua (cridant a aquesta regió Hondures Britànica). Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize. [5]

Geografia

Tota la zona és un istme que uneix dos subcontinents americans. La travessa la serralada Central que en determina l'orografia, amb paisatges de muntanya. A causa de la seva ubicació entre plaques tectòniques, la regió presenta una gran activitat sísmica i volcànica. Centreamèrica destaca per la seva biodiversitat, amb un 7%[6] del total mundial i multitud d'espècies endèmiques. El clima predominant és el clima tropical.

Població

La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida, mentre El Salvador, Belize i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als Estats Units.

Ètnies

Noies indígenes guatemalenques de Chichicastenango

Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també de xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs provocant més diversitat racial.[7]

Països Població Mestissos Blancs Indígenes Negres / Mulats Asiàtics
Guatemala Guatemala 14,373,472 41,5% 18,0% 38,9% 1,0% 0,6%
Hondures Hondures 8,448,465 90,0% 1,0% 7,0% 2,0% 0,0%
El Salvador El Salvador 6,108,590 86,0% 12,0% 1,0% 0,0% 0,0%
Nicaragua Nicaragua 5,788,531 69,0% 17,0% 5,0% 9,0% 1,0%
Costa Rica Costa Rica* 4,695,942 13,6% 65,8% 2,4% 8,0% 3,2%
Panamà Panamà 3,559,408 70,0% 10,0% 6,0% 14,0% 1,0%
Belize Belize* 334,297 50,0% 5,0% 11,0% 24,0% 2,0%

* la resta de la població són immigrants.

Religions

El catolicisme va ser la religió oficial fins a 1882, durant l'epoca colonial va ser la unica religió permesa, encara que alguns indígenes van barrejar el catolicisme amb les seves creences. Avui en dia la mida de la població catòlica per país es reparteix de la següent manera.

Els països com Guatemala, El Salvador o Belize són els menys catòlics, és a dir que només entre 4 o 5 de cada 10 són catòlics, els únics països amb una població catòlica molt majoritària són Panama i Costa Rica, on els protestants són encara menys de 1/5 de la població.

L'aprovació de llibertat de cultes va promoure l'arribada de missioners protestants, majoritàriament anglesos, americans, alemanys, holandesos, etc. Actualment els protestants són més de 1/3 a Guatemala, Hondures i El Salvador, a Belize són el 31,7%. I des de 2005, a Nicaragua ja hi ha una significant comunitat de protestants, constituint mes de 1/5.

Els cultes i creences maies encara són presents a la regió. Les immigracions del medi-orient o asiàtiques també han estat producte de l'arribada de musulmans, jueus, budistes, espiritistes, confucianistes, entre d'altres.

Els països amb societats menys religioses o mes laiques són a Nicaragua i Belize, on els dos països el 15.7% es declaren no creients, i els segueixen molt de prop Guatemala i El Salvador.

Fonts: [8] PROLADES-Religion in Central America, [9] PROLADES-Estimated protestant population (1935-2012), [10] PROLADES-Table of religion in the Americas by country.

Economia

Es considera que està composta per països en vies de desenvolupament, amb una economia depenent en excés del sector primari i emigració de la població local a la cerca de feina. El turisme és una font d'ingressos molt important, atret per la varietat de paisatges naturals de la regió, especialment a Costa Rica, el país més avançat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amèrica Central
  1. ↑ "Central America: strategic information". Central America economic integration and cooperation handbook. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gómez Carrillo, Agustín (1900). de la historia de Centroamérica. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.
  3. ↑ Martínez Peláez, Severo (1990). La patria del criollo; ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. México: Ediciones en Marcha.
  4. ↑ Organización Social en la Época de la Colonia Scribd.
  5. ↑ Charles Knight, ed. (1866). "British Honduras". Geography. English Cyclopaedia 3. London: Bradbury, Evans, & Co.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.webng.com/jerbarker/home/eia-toolkit/downloads/Van04/RojasVancouver.pdf
  7. ↑ «CIA — The World Factbook -- Field Listing — Ethnic groups». [Consulta: 20 febrer 2008].
  8. ↑ [1] PROLADES. ETHNIC & RELIGIOUS DIVERSITY IN CENTRAL AMERICA: BY COUNTRY
  9. ↑ [2] ESTIMATED PROTESTANT POPULATION IN CENTRAL AMERICA BY COUNTRIES: 1935-2012
  10. ↑ [3] TABLE OF STATISTICS ON RELIGIOUS AFFILIATION IN THE AMERICAS AND THE IBERIAN PENINSULA

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amèrica_Central&oldid=15840600»