Vés al contingut

Paracerateri: diferència entre les revisions

23 octets eliminats ,  fa 6 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Cap resum de modificació
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
El 1989, els paleontòlegs [[Spencer G. Lucas]] i Jay C. Sobus publicaren una revisió dels tàxons d'indricoterins que encara és utilitzada per la majoria de científics occidentals d'avui en dia. Arribaren a la conclusió que ''Paraceratherium'', el nom més antic, era l'únic gènere d'indricoterí vàlid de l'Oligocè i que contenia quatre espècies: ''P. bugtiense'', ''P. transouralicum'', ''P. prohorovi'' i ''P. orgosensis''. Consideraren que la majoria dels altres noms eren o bé sinònims júnior o bé [[nomen dubium|noms dubtosos]] que es basaven en material massa fragmentari per ser identificat amb certesa. Lucas i Sobus analitzaren les presumptes diferències entre els gèneres i les espècies descrits. Conclogueren que probablement es tractava de variacions en el si de les mateixes poblacions i que la majoria de caràcters no es podien distingir entre un espècimen i l'altre, com ja s'havia dit a la dècada del 1930. La morfologia còncava de l'únic crani assignat a ''P. transouralicum'' o ''Indricotherium'' (mentre que els altres tenien la part de dalt plana) es considerà un cas de [[dimorfisme sexual]]. Per tant, és possible que els fòssils de ''P. bugtiense'' pertanyin a femelles i les restes de ''P. transouralicum'' a mascles, però de la mateixa espècie.{{sfn|Prothero|2013|p=67–86}}<ref name="Lucas & Sobus"/>
 
Lucas i Sobus postularen que l'[[espècie tipus]], ''P. bugtiense'', de l'Oligocè superior del Pakistan, inclou sinònims júnior com ara ''B. osborni'' i ''P. zhajremensis''. ''P. transouralicum'', anteriorment ''Indricotherium'', de l'Oligocè superior del Kazakhstan, Mongòlia i el nord de la Xina, inclou ''B. grangeri'' i ''I. minus''. ''P. orgosensis'', antigament ''Dzungariotherium'', de l'Oligocè mitjà i superior del nord-oest de la Xina, inclou ''D. turfanensis'' i ''P. lipidus''.<ref name="Lucas & Sobus">{{ref-llibre | cognom1 = Lucas | nom1 = S. G. | cognom2 = Sobus | nom2 = J. C | capítol = The Systematics of Indricotheres | editor1-last = Prothero | editor1-first = D. R. | editor2-last=Schoch| editor2-first=R. M.| títol = The Evolution of Perissodactyls | editorial = [[Oxford University Press]] | data = 1989 | lloc = Nova (Estats Units) i Oxford (Regne Unit) | pàgines = 358–378 | url = http://www.google.cat/books?id=08YPAQAAMAAJ | doi = | id = | isbn = 978-0-19-506039-3 | oclc = 19268080 | language llengua= anglès}}</ref> ''P. orgosensis'' podria ser prou diferent per merèixer un gènere a part, però cal avaluar-ne la posició exacta. ''P. prohorovi'', de l'Oligocè superior del Kazakhstan, podria ser massa incomplet per determinar la seva posició respecte als altres tàxons, igual que altres espècies suggerides, com ara ''I. intermedium'' i ''P. tienshanensis'', i gèneres com ara ''Benaratherium'' i ''Caucasotherium''.{{sfn|Prothero|2013|p=67–86}}<ref name="Lucas & Sobus"/> Malgrat que el nom genèric ''Indricotherium'' es considera actualment un sinònim júnior de ''Paraceratherium'', el nom subfamiliar «Indricotheriinae» encara es fa servir perquè la sinonímia dels noms genèrics no afecta els noms de tàxons superiors que se'n deriven. Així doncs, els membres d'aquesta subfamília sovint s'anomenen «indricoterins».<ref name="Antoine 2008">{{Cite journal ref-publicació| doi = 10.1111/j.1096-3642.2007.00366.x| title títol= A giant rhinocerotoid (Mammalia, Perissodactyla) from the Late Oligocene of north-central Anatolia (Turkey)| journal publicació= Zoological Journal of the Linnean Society| volume volum= 152| issue exemplar= 3| pages pàgines= 581–592| year any= 2008| last1 cognom1= Antoine | first1 nom1= P. O. | last2 cognom2= Karadenizli | first2 nom2= L. | last3 cognom3= Saraç | first3 nom3= G. E. | last4 cognom4= Sen | first4 nom4= S | language llengua= anglès}}</ref>
 
==Morfologia==
564.275

modificacions