Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 43: | Línia 43: | ||
Durant la [[Segona República Espanyola]] milità a la [[Unión Monárquica Nacional]] i marxà a París com a corresponsal del diari [[El Debate]]. Posteriorment milità a [[Acción Española]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.<ref>[http://www.fnff.es/Wenceslao_Gonzalez_Oliveros_ilegitimidad_de_los_poderes_actuantes_durante_la_segunda_republica_1847_c.htm Biografia] al web de la Fundació Francisco Franco</ref> |
Durant la [[Segona República Espanyola]] milità a la [[Unión Monárquica Nacional]] i marxà a París com a corresponsal del diari [[El Debate]]. Posteriorment milità a [[Acción Española]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.<ref>[http://www.fnff.es/Wenceslao_Gonzalez_Oliveros_ilegitimidad_de_los_poderes_actuantes_durante_la_segunda_republica_1847_c.htm Biografia] al web de la Fundació Francisco Franco</ref> |
||
[[Anticatalanisme|Anticatalà]] militant, fou nomenat [[governador civil]] de Barcelona de juliol de [[1939]] a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al [[castell de Montjuïc]], va rebre la visita a Barcelona de [[Heinrich Himmler]], cap de les [[Schutzstaffel|SS]] i de la [[Gestapo]], a qui acompanyà a la seva visita a l'[[abadia de Montserrat]], va fer treure el [[monument al Doctor Robert]], ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.<ref>Jaume Fabre, [[Josep Maria Huertas]], Antoni Ribas ''Vint anys de resistència catalana (1939-1959)'' [[Edicions La Magrana]], Barcelona, 1978</ref> |
[[Anticatalanisme|Anticatalà]] militant, fou nomenat [[governador civil]] de Barcelona de juliol de [[1939]] a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al [[castell de Montjuïc]], va rebre la visita a Barcelona de [[Heinrich Himmler]], cap de les [[Schutzstaffel|SS]] i de la [[Gestapo]], a qui acompanyà a la seva visita a l'[[abadia de Montserrat]], va fer treure el [[monument al Doctor Robert]], ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.<ref>Jaume Fabre, [[Josep Maria Huertas]], Antoni Ribas ''Vint anys de resistència catalana (1939-1959)'' [[Edicions La Magrana]], Barcelona, 1978</ref><ref>J. SOLÉ I SABATÉ: La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953, Edicions 62, Barcelona, 1985, pág. 97.</ref> |
||
El 1940 fou substituït per [[Antonio de Correa y Veglison]]. Després fou nomenat president del [[Tribunal de Responsabilitats Polítiques]] fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou [[procurador en Corts]] des de 1943 fins 1964,<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2850460%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. |
El 1940 fou substituït per [[Antonio de Correa y Veglison]]. Després fou nomenat president del [[Tribunal de Responsabilitats Polítiques]] fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou [[procurador en Corts]] des de 1943 fins 1964,<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2850460%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. |
||
== Obres == |
== Obres == |
Revisió del 22:27, 1 des 2015
Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona
Biografia
Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banco Exterior de España a proposta de José Calvo Sotelo. També formà part de l'Assemblea Nacional Consultiva.
Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.[1]
Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al Doctor Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.[2][3]
El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal de Responsabilitats Polítiques fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou procurador en Corts des de 1943 fins 1964,[4] Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Obres
- Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
- Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
- Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
- Cataluña y la tradición política española (1965)
Referències
- ↑ Biografia al web de la Fundació Francisco Franco
- ↑ Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistència catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978
- ↑ J. SOLÉ I SABATÉ: La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953, Edicions 62, Barcelona, 1985, pág. 97.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Claudi Ametlla Coll |
Governador Civil de Barcelona juliol 1939 – desembre 1940 |
Succeït per: Antonio de Correa y Veglison |
Precedit per: José Rogerio-Sánchez García |
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1949-1965 |
Succeït per: Venancio Diego Carro |