Xona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 32: Línia 32:
El terme també s'utilitza per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el [[kalanga]], però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.
El terme també s'utilitza per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el [[kalanga]], però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.


==Parlants==
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref>

== Gramàtica ==
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:05, 28 set 2016

Aquest article tracta sobre una llengua africana. Vegeu-ne altres significats a «vaqueta (caragol)».
Infotaula de llenguaXona
ChiShona
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants7,000,000 (aproximat)
Parlants nadius8.300.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing107º
Autòcton deÀfrica oriental
EstatZimbàbue Zimbàbue 8.071.000
Moçambic Moçambic 2.340.000
Malawi Malawi 85.000
Botswana Botswana 55.000
Zàmbia Zàmbia 47.000
South Africa Sud-àfrica 21.000
Classificació lingüística
Nigerocongoleses
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1sna
ISO 639-2sna
ISO 639-3sna
SILSNA
Glottologcore1255 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUT-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesna Modifica el valor a Wikidata
ASCL9207 Modifica el valor a Wikidata
IETFsn Modifica el valor a Wikidata

El xona ˈʃoʊnə,[1] o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre Zimbabwe i Moçambic, països on s'ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).

El terme també s'utilitza per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el kalanga, però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.

Parlants

El xona és la més parlada de les llengües bantus pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons Ethnologue,[2] el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona manyika i ndau,[3][4][5] relacionats separadament per Ethnologue,[6] són parlats per 1.025.000[7] i 2.380.000[8] persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El zulu és la segona llengua bantu més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.[9]

Gramàtica

El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de prefixos nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.

Referències

  1. ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  2. ↑ Xona a Ethnologue
  3. ↑ Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405
  4. ↑ Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931
  5. ↑ University of Pennsylvania Language Center
  6. ↑ Ethnologue's list of Shona (S.10) languages
  7. ↑ Ethnologue's Manyika entry
  8. ↑ Ethnologue's Ndau entry
  9. ↑ Ethnologue's list of languages by size

Bibliografia

  • Biehler, E. (1950) A Shona dictionary with an outline Shona grammar (revised edition). The Jesuit Fathers.
  • Brauner, Sigmund (1995) A grammatical sketch of Shona : including historical notes. Köln: Rüdiger Koppe.
  • Carter, Hazel (1986) Kuverenga Chishóna: an introductory Shona reader with grammatical sketch (2nd edition). London: SOAS.
  • Doke, Clement M. (1931) Report on the unification of the Shona dialects. Stephen Austin Sons.
  • Mutasa, David (1996) The problems of standardizing spoken dialects: the Shona experience, Language Matters, 27, 79
  • Lafon, Michel (1995), Le shona et les shonas du Zimbabwe, Harmattan éd., Paris (francès)
  • D. Dale:
    • Basic English – Shona dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146
    • Duramazwi: A Shona - English Dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146

Enllaços externs

Hi ha una edició en xona de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xona&oldid=17535341»