Peso mexicà: diferència entre les revisions
Es retira la imatge 1,2,5_Mexican_peso.jpg perquè l'administrador INeverCry l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per c:Commons:Deletion requests/File:1,2,5 Mexican peso.jpg. |
m #QQ16 normalització paràmetres, replaced: {{moneda → {{infotaula moneda, abreviació → abreviacio, fracció → fraccio, taxacanvi → taxa_canvi, banccentral → banc_central, enllaç → enllaç_canvi, ant AWB |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{moneda| |
{{infotaula moneda| |
||
|nom= Peso mexicà |
|nom= Peso mexicà |
||
|estat= [[Mèxic]] |
|estat= [[Mèxic]] |
||
| |
|fraccio= 100 centaus |
||
|codiISO= MXN |
|codiISO= MXN |
||
| |
|abreviacio= $ (o Mex$) |
||
|monedes = 5, 10, 20 i 50 centaus<br />1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos |
|monedes = 5, 10, 20 i 50 centaus<br />1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos |
||
|bitllets = 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 pesos |
|bitllets = 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 pesos |
||
| |
|banc_central= Banc de Mèxic |
||
|datacanvi= (04-08-2009) |
|datacanvi= (04-08-2009) |
||
| |
|taxa_canvi= 1 EUR = 18,86 MXN |
||
| |
|enllaç_canvi= [http://www.xe.com/es/currencyconverter/convert/?Amount=1&From=EUR&To=MXN Canvi actual] |
||
|imatge = |
|imatge = |
||
| |
|mida_imatge= 250px |
||
| |
|peu= Bitllet de 1.000 pesos de l'any 2002 |
||
}} |
}} |
||
El '''peso mexicà''' (en [[castellà]] ''peso mexicano'' o, simplement, ''peso'') és la [[moneda]] oficial de [[Mèxic]]. Està dividit en 100 [[centau]]s (''centavos''). El símbol utilitzat per al peso és '''$''', i el del centau és '''¢'''. El codi [[ISO 4217]] del peso mexicà és '''MXN'''. Atès que el nivell d'exportacions de Mèxic és molt elevat, el peso mexicà és una de les quinze divises més cotitzades del món. |
El '''peso mexicà''' (en [[castellà]] ''peso mexicano'' o, simplement, ''peso'') és la [[moneda]] oficial de [[Mèxic]]. Està dividit en 100 [[centau]]s (''centavos''). El símbol utilitzat per al peso és '''$''', i el del centau és '''¢'''. El codi [[ISO 4217]] del peso mexicà és '''MXN'''. Atès que el nivell d'exportacions de Mèxic és molt elevat, el peso mexicà és una de les quinze divises més cotitzades del món. |
||
La institució que s'encarrega de l'emissió i el control del peso és el [[Banc de Mèxic]] (''Banco de México''). En circulen bitllets de 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 50, 20, 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50, 20, 10 i 5 centaus. També hi ha emissions especials de monedes de 10, 50 i 100 pesos, de poca circulació. |
La institució que s'encarrega de l'emissió i el control del peso és el [[Banc de Mèxic]] (''Banco de México''). En circulen bitllets de 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 50, 20, 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50, 20, 10 i 5 centaus. També hi ha emissions especials de monedes de 10, 50 i 100 pesos, de poca circulació. |
||
== Història == |
== Història == |
||
Les monedes de [[peso]] van ser fabricades des de l'[[11 de maig]] de [[1535]] per la Casa de Moneda en [[plata]]. Pel seu valor en plata, el peso va ser utilitzat no només a la [[Nova Espanya]] sinó internacionalment, i es podien trobar pesos a la [[Xina]] o a les [[Filipines]]. El [[1785]], després de la independència dels [[Estats Units]], el peso es va convertir en la moneda de curs legal de tota l'[[Amèrica del Nord]], i va ser la base del sistema del [[dòlar americà]], que no va ser fabricat sinó fins al [[1792]], i el qual va utilitzar el símbol del peso, '''$'''. El peso va ser acceptat com a moneda de curs legal als [[Estats Units]] fins al [[1857]] i al [[Canadà]] fins al [[1858]]. |
Les monedes de [[peso]] van ser fabricades des de l'[[11 de maig]] de [[1535]] per la Casa de Moneda en [[plata]]. Pel seu valor en plata, el peso va ser utilitzat no només a la [[Nova Espanya]] sinó internacionalment, i es podien trobar pesos a la [[Xina]] o a les [[Filipines]]. El [[1785]], després de la independència dels [[Estats Units]], el peso es va convertir en la moneda de curs legal de tota l'[[Amèrica del Nord]], i va ser la base del sistema del [[dòlar americà]], que no va ser fabricat sinó fins al [[1792]], i el qual va utilitzar el símbol del peso, '''$'''. El peso va ser acceptat com a moneda de curs legal als [[Estats Units]] fins al [[1857]] i al [[Canadà]] fins al [[1858]]. |
||
⚫ | A diferència de la resta de les nacions llatinoamericanes, durant la major part del [[segle XX]] el peso mexicà va ser una divisa molt estable, però, després de la crisi mundial del petroli dels anys setanta i vuitanta, el peso es va devaluar en diverses ocasions. El [[1993]] es va introduir un nou sistema monetari conegut com a ''nuevo peso'', "nou peso", que reemplaçava els "antics" pesos a raó d'1 nou peso per cada 1.000 d'antics. No obstant això, l'adjectiu "nou" no és utilitzat des de [[1996]]. Avui dia [[Mèxic]], per mitjà d'una àmplia política d'obertura comercial, s'ha convertit en una potència exportadora, la qual cosa ha fet que el peso sigui una moneda molt estable i una de les 15 monedes més cotitzades del món. |
||
⚫ | A diferència de la resta de les nacions llatinoamericanes, durant la major part del [[segle XX]] el peso mexicà va ser una divisa molt estable, però, després de la crisi mundial del petroli dels anys setanta i vuitanta, el peso es va devaluar en diverses ocasions. El [[1993]] es va introduir un nou sistema monetari conegut com a ''nuevo peso'', "nou peso", que reemplaçava els "antics" pesos a raó d'1 nou peso per cada 1.000 d'antics. No obstant això, l'adjectiu "nou" no és utilitzat des de [[1996]]. Avui dia [[Mèxic]], per mitjà d'una àmplia política d'obertura comercial, s'ha convertit en una potència exportadora, la qual cosa ha fet que el peso sigui una moneda molt estable i una de les 15 monedes més cotitzades del món. |
||
=== Monedes que estigueren en circulació === |
=== Monedes que estigueren en circulació === |
||
Línia 49: | Línia 48: | ||
| colspan="2" align="center" bgcolor="#CCCCCC" | Acer inoxidable |
| colspan="2" align="center" bgcolor="#CCCCCC" | Acer inoxidable |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 15.5 |
| 15.5 mm |
||
| [[Escut de Mèxic|Escut nacional]] |
| [[Escut de Mèxic|Escut nacional]] |
||
| Estilització dels raigs solars de l'Anell dels Quincunces de la Pedra del Sol |
| Estilització dels raigs solars de l'Anell dels Quincunces de la Pedra del Sol |
||
Línia 57: | Línia 56: | ||
| colspan="2" align="center" bgcolor="#CCCCCC" | Acer inoxidable |
| colspan="2" align="center" bgcolor="#CCCCCC" | Acer inoxidable |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 17 |
| 17 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| Estilització de l'Anell del Sacrifici de la Pedra del Sol |
| Estilització de l'Anell del Sacrifici de la Pedra del Sol |
||
Línia 65: | Línia 64: | ||
| colspan="2" align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
| colspan="2" align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
||
| <center>Dodecagonal</center> |
| <center>Dodecagonal</center> |
||
| 19.5 |
| 19.5 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| Estilització d'Àcatl, tretzè dia de la Pedra del Sol |
| Estilització d'Àcatl, tretzè dia de la Pedra del Sol |
||
Línia 73: | Línia 72: | ||
| colspan="2" align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
| colspan="2" align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
||
| <center>Dodecagonal lobulada</center> |
| <center>Dodecagonal lobulada</center> |
||
| 22 |
| 22 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| L'Anell de l'Acceptació de la Pedra del Sol |
| L'Anell de l'Acceptació de la Pedra del Sol |
||
Línia 82: | Línia 81: | ||
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 21 |
| 21 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| L'Anell de la Resplendor de la Pedra del Sol |
| L'Anell de la Resplendor de la Pedra del Sol |
||
Línia 91: | Línia 90: | ||
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 23 |
| 23 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| L'Anell dels Dies de la Pedra del Sol |
| L'Anell dels Dies de la Pedra del Sol |
||
Línia 100: | Línia 99: | ||
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
| align="center" bgcolor="#FFCC00" | Bronze d'alumini |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 25.5 |
| 25.5 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| L'Anell de les Serps de la Pedra del Sol |
| L'Anell de les Serps de la Pedra del Sol |
||
Línia 109: | Línia 108: | ||
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/6 unça |
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/6 unça |
||
|rowspan="3"| <center>Circular</center> |
|rowspan="3"| <center>Circular</center> |
||
|rowspan="3"| 28 |
|rowspan="3"| 28 mm |
||
|rowspan="3"| Escut nacional |
|rowspan="3"| Escut nacional |
||
|rowspan="2"| El cercle de la Pedra del Sol |
|rowspan="2"| El cercle de la Pedra del Sol |
||
Línia 124: | Línia 123: | ||
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/4 unça |
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/4 unça |
||
|rowspan="3"| <center>Circular</center> |
|rowspan="3"| <center>Circular</center> |
||
|rowspan="3"| 32 |
|rowspan="3"| 32 mm |
||
|rowspan="3"| Escut nacional |
|rowspan="3"| Escut nacional |
||
| [[Miguel Hidalgo y Costilla]] |
| [[Miguel Hidalgo y Costilla]] |
||
Línia 139: | Línia 138: | ||
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/2 unça |
| align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/2 unça |
||
| <center>Circular</center> |
| <center>Circular</center> |
||
| 38.5 |
| 38.5 mm |
||
| Escut nacional |
| Escut nacional |
||
| [[Nens herois]] |
| [[Nens herois]] |
||
Línia 148: | Línia 147: | ||
|rowspan=7 align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/2 unça |
|rowspan=7 align="center" bgcolor="#CCCCCC" | [[Plata]]<br />1/2 unça |
||
|rowspan="7"| <center>Circular</center> |
|rowspan="7"| <center>Circular</center> |
||
|rowspan=7| 39 |
|rowspan=7| 39 mm |
||
|rowspan=7| Escut nacional |
|rowspan=7| Escut nacional |
||
| Motius dedicats als 32 [[Estats de Mèxic]] |
| Motius dedicats als 32 [[Estats de Mèxic]] |
||
Línia 179: | Línia 178: | ||
*[http://mgossart.free.fr Billetes de México] {{es}} {{en}} |
*[http://mgossart.free.fr Billetes de México] {{es}} {{en}} |
||
* [http://www.banxico.gob.mx Banc de Mèxic] {{es}} |
* [http://www.banxico.gob.mx Banc de Mèxic] {{es}} |
||
{{Monedes d'Amèrica}} |
{{Monedes d'Amèrica}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
<!--ORDENA generat per bot--> |
|||
{{ORDENA:Peso Mexica}} |
|||
[[Categoria:Monedes nord-americanes]] |
[[Categoria:Monedes nord-americanes]] |
||
[[Categoria:Economia de Mèxic]] |
[[Categoria:Economia de Mèxic]] |
Revisió del 01:06, 31 des 2016
Territoris d'aplicació | |
---|---|
Característiques | |
Codi ISO 4217 | MXN |
Abreviació o símbol | $ (o Mex$) |
Fracció | 100 centaus |
Monedes | 5, 10, 20 i 50 centaus 1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos |
Bitllets | 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 pesos |
Banc central | Banc de Mèxic |
Taxa de canvi | 1 EUR = 18,86 MXN
|
Cronologia | |
Més informació | |
ID wurvoc.org | Mexican_peso |
El peso mexicà (en castellà peso mexicano o, simplement, peso) és la moneda oficial de Mèxic. Està dividit en 100 centaus (centavos). El símbol utilitzat per al peso és $, i el del centau és ¢. El codi ISO 4217 del peso mexicà és MXN. Atès que el nivell d'exportacions de Mèxic és molt elevat, el peso mexicà és una de les quinze divises més cotitzades del món.
La institució que s'encarrega de l'emissió i el control del peso és el Banc de Mèxic (Banco de México). En circulen bitllets de 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 50, 20, 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50, 20, 10 i 5 centaus. També hi ha emissions especials de monedes de 10, 50 i 100 pesos, de poca circulació.
Història
Les monedes de peso van ser fabricades des de l'11 de maig de 1535 per la Casa de Moneda en plata. Pel seu valor en plata, el peso va ser utilitzat no només a la Nova Espanya sinó internacionalment, i es podien trobar pesos a la Xina o a les Filipines. El 1785, després de la independència dels Estats Units, el peso es va convertir en la moneda de curs legal de tota l'Amèrica del Nord, i va ser la base del sistema del dòlar americà, que no va ser fabricat sinó fins al 1792, i el qual va utilitzar el símbol del peso, $. El peso va ser acceptat com a moneda de curs legal als Estats Units fins al 1857 i al Canadà fins al 1858.
A diferència de la resta de les nacions llatinoamericanes, durant la major part del segle XX el peso mexicà va ser una divisa molt estable, però, després de la crisi mundial del petroli dels anys setanta i vuitanta, el peso es va devaluar en diverses ocasions. El 1993 es va introduir un nou sistema monetari conegut com a nuevo peso, "nou peso", que reemplaçava els "antics" pesos a raó d'1 nou peso per cada 1.000 d'antics. No obstant això, l'adjectiu "nou" no és utilitzat des de 1996. Avui dia Mèxic, per mitjà d'una àmplia política d'obertura comercial, s'ha convertit en una potència exportadora, la qual cosa ha fet que el peso sigui una moneda molt estable i una de les 15 monedes més cotitzades del món.
Monedes que estigueren en circulació
En la darrera sèrie de pesos anterior a 1992 s'emeteren monedes amb valors compresos entre el centau i els 5.000 pesos. En les diverses èpoques, tant els aliatges com les mides i els valors canviaven les seves característiques tècniques, principalment durant la inflació de les dècades de 1970 i 1980. Aquestes monedes encara poden ésser canviades pel seu equivalent en pesos actuals en 414 centres de bescanvi dins del país, sota certes regles.
Monedes actualment en circulació
Denominació ($) | Data d'inici de circulació | Metall | Forma | Diàmetre | Disseny a l'anvers | Disseny al revers | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Anell | Centre | ||||||
5 centaus | 1992 a 2002 | Acer inoxidable | 15.5 mm | Escut nacional | Estilització dels raigs solars de l'Anell dels Quincunces de la Pedra del Sol | ||
10 centaus | 1992 | Acer inoxidable | 17 mm | Escut nacional | Estilització de l'Anell del Sacrifici de la Pedra del Sol | ||
20 centaus | 1992 | Bronze d'alumini | 19.5 mm | Escut nacional | Estilització d'Àcatl, tretzè dia de la Pedra del Sol | ||
50 centaus | 1992 | Bronze d'alumini | 22 mm | Escut nacional | L'Anell de l'Acceptació de la Pedra del Sol | ||
1 peso | 1992 | Acer inoxidable | Bronze d'alumini | 21 mm | Escut nacional | L'Anell de la Resplendor de la Pedra del Sol | |
2 pesos | 1992 | Acer inoxidable | Bronze d'alumini | 23 mm | Escut nacional | L'Anell dels Dies de la Pedra del Sol | |
5 pesos | 1992 | Acer inoxidable | Bronze d'alumini | 25.5 mm | Escut nacional | L'Anell de les Serps de la Pedra del Sol | |
10 pesos | 1992 a 1995 | Bronze d'alumini | Plata 1/6 unça |
28 mm | Escut nacional | El cercle de la Pedra del Sol | |
1997 | Alpaca | ||||||
2000 a 2001 | Any 2000 El cercle de la Pedra del Sol | ||||||
20 pesos | 1993 a 1995 | Bronze d'alumini | Plata 1/4 unça |
32 mm | Escut nacional | Miguel Hidalgo y Costilla | |
2000 a 2001 | Any 2000 Senyor del Foc | ||||||
Octavio Paz | |||||||
50 pesos | 1993 a 1995 | Bronze d'alumini | Plata 1/2 unça |
38.5 mm | Escut nacional | Nens herois | |
100 pesos | 2003 | Bronze d'alumini | Plata 1/2 unça |
39 mm | Escut nacional | Motius dedicats als 32 Estats de Mèxic | |
2005 | (80) Vuitantè aniversari del Banc de Mèxic | ||||||
(400) Quatre-centè aniversari de la 1a edició del Quixot | |||||||
(470) Quatre-cents setantè aniversari de la Casa de Moneda de Mèxic | |||||||
(100) Centè aniversari de la reforma monetària de 1905 | |||||||
2006 | (200) Bicentenari del naixement de Benito Juárez |
Taxes de canvi
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peso mexicà |
- Billetes de México (castellà) (anglès)
- Banc de Mèxic (castellà)