Lluís Serrahima i Villavecchia: diferència entre les revisions
m esborro {{persona viva}}. Només posar per càlcul, removed: {{persona viva}} AWB |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar ''Jo soc pansit com la lluna'' a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del [[1961]]), no va enregistrar cap [[Àlbum musical|disc]] i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: [[Miquel Porter i Moix]] (''Soc un burgès''), [[Els 4 Gats (grup musical)|Els 4 Gats]] (''Cla i Cat''), [[Maria del Mar Bonet]] (''[[Què volen aquesta gent?]]''), etc. |
Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar ''Jo soc pansit com la lluna'' a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del [[1961]]), no va enregistrar cap [[Àlbum musical|disc]] i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: [[Miquel Porter i Moix]] (''Soc un burgès''), [[Els 4 Gats (grup musical)|Els 4 Gats]] (''Cla i Cat''), [[Maria del Mar Bonet]] (''[[Què volen aquesta gent?]]''), etc. |
||
A mitjans de la [[dècada del 1980]] la [[Generalitat de Catalunya]] el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la [[cançó]] en totes les seves manifestacions.<ref>Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN |
A mitjans de la [[dècada del 1980]] la [[Generalitat de Catalunya]] el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la [[cançó]] en totes les seves manifestacions.<ref>Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. {{ISBN|84-412-0467-5}}, plana 260</ref> |
||
L'any [[2007]] fou guardonat amb la [[Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya]], juntament amb els components de [[Els Setze Jutges]]. |
L'any [[2007]] fou guardonat amb la [[Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya]], juntament amb els components de [[Els Setze Jutges]]. |
||
Revisió del 04:23, 17 ago 2018
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1931 Barcelona |
| Mort | 26 juliol 2020 (88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, compositor de cançons, poeta, activista cultural |
| Gènere | Nova Cançó |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Remei Margarit i Tayà |
| Pare | Maurici Serrahima i Bofill |
Premis | |
   | |
Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), fill de Maurici Serrahima i Bofill, és escriptor i llicenciat en dret. Va ésser un dels pioners indiscutibles de la Nova Cançó. El seu article Ens calen cançons d'ara, publicat el 1959 a Germinàbit és considerat el text fundacional del moviment.
Tot i que va actuar diverses vegades en públic interpretant alguns temes propis (va cantar Jo soc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continuà escrivint ara i adés textos per a altres intèrprets: Miquel Porter i Moix (Soc un burgès), Els 4 Gats (Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), etc.
A mitjans de la dècada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la cançó en totes les seves manifestacions.[1]
L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.
Referències
- ↑ Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 260
Enllaços externs
- Lletres de dues cançons compostes per Lluís Serrahima. (català)
- Contribució de Lluís Serrahima al moviment de la Nova Cançó. (català)
