Publi Licini Cras Dives Mucià: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
{{ORDENA:Licini Cras Dives Mucia, Publi}} |
{{ORDENA:Licini Cras Dives Mucia, Publi}} |
||
⚫ | |||
{{autoritat}} |
|||
[[Categoria:Gens Licínia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
[[Categoria:Gens Licínia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
||
[[Categoria:Gens Múcia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
[[Categoria:Gens Múcia|Cras Dives Mucia, Publi]] |
||
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 130 aC]] |
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 130 aC]] |
||
⚫ | |||
[[Categoria:Edils romans]] |
[[Categoria:Edils romans]] |
||
[[Categoria:Juristes romans]] |
[[Categoria:Juristes romans]] |
Revisió del 13:52, 11 set 2018
Nom original | (la) Publius Licinius Crassus Mucianus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Publius Mucius Scaevola 180 aC antiga Roma |
Mort | 130 aC (49/50 anys) valor desconegut |
Causa de mort | Mort en combat |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Cònsol romà | |
131 aC – 131 aC Juntament amb: Luci Valeri Flac | |
Edil romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana tardana |
Família | |
Família | Licini Crassi |
Cònjuge | Clodia (en) |
Fills | Licinia (en) , Licínia, Publius Licinius Crassus Dives (en) |
Pares | Publi Muci Escèvola i Publi Licini Cras i Licinia (en) |
Germans | Publi Muci Escèvola |
Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou un cònsol i Pontífex Màxim, fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]
Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.
El 131 aC fou cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats
« | quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus | » |
La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, fou l’esposa de Gai Semproni Grac.
Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.
Referències
- ↑ Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736.