Louis Gabriel Suchet: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
L'any [[1791]] ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a [[Ardèche]]. Amb el grau de comandant prengué part en el [[Setge de Toló]] ([[1793]]), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a [[Itàlia]], participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'[[Urca]] i [[Neumark]].{{sfn|Chisholm|1911|p=7}} L'any [[1799]] ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de [[Feu de Novi|Novi]] i de [[Batalla de Marengo|Marengo]] (en aquesta última ajudà decisivament al general [[André Masséna]], del qual era el segon en comandament). En les campanyes de [[1805]] i [[1806]] la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]], [[Batalla de Saalfeld|Saalfeld]], [[Batalla de Jena|Jena]], [[Batalla de Pultusk|Pultusk]] i [[Batalla d'Ostrolenka|Ostrolenka]]. |
L'any [[1791]] ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a [[Ardèche]]. Amb el grau de comandant prengué part en el [[Setge de Toló]] ([[1793]]), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a [[Itàlia]], participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'[[Urca]] i [[Neumark]].{{sfn|Chisholm|1911|p=7}} L'any [[1799]] ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de [[Feu de Novi|Novi]] i de [[Batalla de Marengo|Marengo]] (en aquesta última ajudà decisivament al general [[André Masséna]], del qual era el segon en comandament). En les campanyes de [[1805]] i [[1806]] la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]], [[Batalla de Saalfeld|Saalfeld]], [[Batalla de Jena|Jena]], [[Batalla de Pultusk|Pultusk]] i [[Batalla d'Ostrolenka|Ostrolenka]]. |
||
L'any [[1808]] fou nomenat comte i traslladat a [[Espanya]] al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el [[Setge de Saragossa (1808)|setge de Saragossa]]. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'[[Aragó]]. Després es dirigí a [[Barcelona]], on derrotà els generals [[Joaquín Blake|Blake]] i [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]], [[Setge de Lleida (1810)|conquerí Lleida]],<ref>{{cite book |ref=harv |last=Gates |first=David |year=2002 |title=The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War |location=London |publisher=Pimlico |isbn=0-7126-9730-6 |pàgina=342}}</ref> [[Setge de Tortosa (1810)|Tortosa]] i [[Setge de Tarragona (1811)|Tarragona]]. Com a premi rebé, el [[8 de juliol]] de [[1811]], la dignitat de [[Mariscal de França]]. El [[25 de juliol]] del [[1811]] va retre la muntanya de [[Montserrat]], que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del [[Monestir|Monestir de Montserrat]]. L'any [[1812]] entrà a [[València]] i rebé el títol de duc de l'[[Albufera]].{{sfn|Suchet|1829|p=439}} |
L'any [[1808]] fou nomenat comte i traslladat a [[Espanya]] al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el [[Setge de Saragossa (1808)|setge de Saragossa]]. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'[[Aragó]]. Després es dirigí a [[Barcelona]], on derrotà els generals [[Joaquín Blake|Blake]] i [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]], [[Setge de Lleida (1810)|conquerí Lleida]],<ref>{{cite book |ref=harv |last=Gates |first=David |year=2002 |title=The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War |location=London |publisher=Pimlico |isbn=0-7126-9730-6 |pàgina=342}}</ref> [[Setge de Tortosa (1810)|Tortosa]] i [[Setge de Tarragona (1811)|Tarragona]]. Com a premi rebé, el [[8 de juliol]] de [[1811]], la dignitat de [[Mariscal de França]]. El [[25 de juliol]] del [[1811]] va [[Batalla de Montserrat|retre la muntanya]] de [[Montserrat]], que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del [[Monestir|Monestir de Montserrat]]. L'any [[1812]] entrà a [[València]] i rebé el títol de duc de l'[[Albufera]].{{sfn|Suchet|1829|p=439}} |
||
Quan [[Josep I Bonaparte|Josep I]] es retirà de [[Madrid]], Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de [[Nicolas Jean de Dieu Soult|Soult]], amb el que prengué part a la batalla de [[Tolosa]].{{sfn|Chisholm|1911|p=7}} |
Quan [[Josep I Bonaparte|Josep I]] es retirà de [[Madrid]], Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de [[Nicolas Jean de Dieu Soult|Soult]], amb el que prengué part a la batalla de [[Tolosa]].{{sfn|Chisholm|1911|p=7}} |
||
Revisió del 11:47, 14 ago 2019
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera. És considerat un dels generals més brillants de Napoleó.
L'any 1791 ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a Ardèche. Amb el grau de comandant prengué part en el Setge de Toló (1793), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a Itàlia, participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'Urca i Neumark.[1] L'any 1799 ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta última ajudà decisivament al general André Masséna, del qual era el segon en comandament). En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.
L'any 1808 fou nomenat comte i traslladat a Espanya al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'Aragó. Després es dirigí a Barcelona, on derrotà els generals Blake i O'Donnell, conquerí Lleida,[2] Tortosa i Tarragona. Com a premi rebé, el 8 de juliol de 1811, la dignitat de Mariscal de França. El 25 de juliol del 1811 va retre la muntanya de Montserrat, que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del Monestir de Montserrat. L'any 1812 entrà a València i rebé el títol de duc de l'Albufera.[3]
Quan Josep I es retirà de Madrid, Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de Soult, amb el que prengué part a la batalla de Tolosa.[1]
Trobant-se als Pirineus, rebé la notícia de l'abdicació de l'emperador. Llavors, oferí els seus serveis a Lluís XVIII, que el recompensà nomenant-lo par de França. Tanmateix, quan Napoleó retornà durant els Cent Dies, es posà novament a les seves ordres, obtenint el comandament de l'Exèrcit de Savoia. Durant la Restauració fou destituït i no tornà a tenir cap comandament important. L'any 1823 va formar part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, expedició que tenia per objectiu restaurar Ferran VII com a rei absolut a Espanya. Morí al castell de Montredón, prop de Marsella, el 1826.[4]
Una de les sales del Museu Romàntic Can Papiol duu el seu nom, ja que la tradició diu que va dormir en aquella estança durant la Guerra del Francès.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Chisholm, 1911, p. 7.
- ↑ Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. London: Pimlico, 2002, p. 342. ISBN 0-7126-9730-6.
- ↑ Suchet, 1829, p. 439.
- ↑ Castle of Saint-Joseph on Napoleon & Empire website
Bibliografia
- Phipps, Ramsay Weston. The Armies of the First French Republic and the Rise of the Marshals of Napoleon I: The Army of Italy (1796-1797), Paris and the Army of the Interior (1792-1797), The Coup d'Etat of Fructidor (September 1797). 4. Pickle Partners Publishing, 2011. ISBN 978-1-908692-27-6.
- Suchet. Memoirs of the War in Spain, from 1808 to 1814. 2. London: Henry Colburn, 1829, p. 439.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Suchet |
«Louis Gabriel Suchet, Duc d'Albufera». A: Encyclopædia Britannica. 22. 9th, 1887.- Suchet, Louis-Gabriel. St. Cyr-Nogues. Mémoires (en francès). St. Cyr-Nogues, 1829–34.
- Suchet, Louis-Gabriel. Memoirs of the War in Spain. London: Henry Colburn, 2007. ISBN 1-85818-477-0.
