Divinitats fluvials (mitologia grega): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Wk (discussió | contribucions)
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Segons la [[mitologia grega]], els '''Oceànits''' o '''Potamoi''' (en [[Grec antic|grec]] Ποταμοι, "rius", en [[llatí]] ''Fluminae'') eren [[déu]]s fluvials. Els rius [[Antiga Grècia|grecs]] eren objecte de culte local a la [[regió]] que travessaven. Aquests deus menors representen els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la [[font]] respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de [[brau]] i per això eren representats com homes amb banyes.
Segons la [[mitologia grega]], els '''Oceànits''' o '''Potamoi''' (en [[Grec antic|grec]] Ποταμοι, "rius", en [[llatí]] ''Fluminae'') eren [[déu]]s fluvials. Els rius [[Antiga Grècia|grecs]] eren objecte de culte local a la [[regió]] que travessaven. Aquests deus menors representen els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la [[font]] respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de [[brau]] i per això eren representats com homes amb banyes.


[[Hesíode]] afirma que són fills d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]] i [[Tetis (mitologia)|Tetis]] i, per tant, germans de les [[Oceànide]]s. Se suposava que cadascun dels oceànits era el déu d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del [[món]], però només uns quants tenen algun paper en la [[mitologia]] més enllà de la mera referència geogràfica.
[[Hesíode]] afirma que són fills d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]] i [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]] i, per tant, germans de les [[Oceànide]]s. Se suposava que cadascun dels oceànits era el déu d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del [[món]], però només uns quants tenen algun paper en la [[mitologia]] més enllà de la mera referència geogràfica.


Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües per a què el protegís i li permetés passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu.
Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües per a què el protegís i li permetés passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu.

Revisió del 23:00, 12 maig 2008

Segons la mitologia grega, els Oceànits o Potamoi (en grec Ποταμοι, "rius", en llatí Fluminae) eren déus fluvials. Els rius grecs eren objecte de culte local a la regió que travessaven. Aquests deus menors representen els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de brau i per això eren representats com homes amb banyes.

Hesíode afirma que són fills d'Oceà i Tetis i, per tant, germans de les Oceànides. Se suposava que cadascun dels oceànits era el déu d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del món, però només uns quants tenen algun paper en la mitologia més enllà de la mera referència geogràfica.

Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües per a què el protegís i li permetés passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu.

Llista d'Oceànits

Hesíode en donava la següent llista, amb els noms i el lloc on vivien:

Relleu de Cefís (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.