Albergínia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Línia 62: Línia 62:
L'albergínia sola és ideal per preparar una bona [[escalivada]] amb [[all]] i [[oli d'oliva]]. Les albergínies també es poden preparar [[Escabetx|escabetxades]] i [[Confitar|confitades]]. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar [[Vegetarianisme|plats vegetarians]]. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.<ref>[http://www.menjasa.es/blog/?p=563 Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia]</ref> No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l’absorció d’oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s’impregna dels sabors que l’acompanyen.<ref name=":0" />
L'albergínia sola és ideal per preparar una bona [[escalivada]] amb [[all]] i [[oli d'oliva]]. Les albergínies també es poden preparar [[Escabetx|escabetxades]] i [[Confitar|confitades]]. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar [[Vegetarianisme|plats vegetarians]]. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.<ref>[http://www.menjasa.es/blog/?p=563 Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia]</ref> No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l’absorció d’oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s’impregna dels sabors que l’acompanyen.<ref name=":0" />


Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com [[tomàquet|tomàquets]], [[ceba|cebes]] o [[carbassó|carbassons]], [[ocra]], [[patata]], etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del [[mullador]] o xanfaina, així com de la ''[[ratatolha]]'' occitana, el ''[[ragù]]'' italià, el [[tombet]] mallorquí, la [[caponata]] del sud d'[[Itàlia]],<ref>[http://www.clubdecuines.cat/recepta/guisat-d-alberginia-caponata-/4593 Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes]</ref> les ''melanzane alla parmigiana'' i la [[mussaca]] grega.
Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com [[tomàquet|tomàquets]], [[ceba|cebes]] o [[carbassó|carbassons]], [[ocra]], [[patata]], etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del [[mullador]] o samfaina, així com de la ''[[ratatolha]]'' occitana, el ''[[ragù]]'' italià, el [[tombet]] mallorquí, la [[caponata]] del sud d'[[Itàlia]],<ref>[http://www.clubdecuines.cat/recepta/guisat-d-alberginia-caponata-/4593 Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes]</ref> les ''melanzane alla parmigiana'' i la [[mussaca]] grega.


Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en [[solanina]] (una forma de [[nicotina]]), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb [[Sal comuna|sal]] i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el [[colesterol]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Murray|nom=Michael T.|cognom2=Pizzorno|nom2=Joseph|cognom3=Pizzorno|nom3=Lara|títol=The Condensed Encyclopedia of Healing Foods|url=http://books.google.cat/books?id=UKtAMVUT57EC&pg=PT212&dq=Eggplant+cholesterol&hl=ca&ei=Z4B0Tpr8JYm98gP1nLjtDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Eggplant%20cholesterol&f=false|llengua=anglès|data=2006|editorial=Simon and Schuster|pàgines=|isbn=0743474031}}</ref>
Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en [[solanina]] (una forma de [[nicotina]]), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb [[Sal comuna|sal]] i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el [[colesterol]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Murray|nom=Michael T.|cognom2=Pizzorno|nom2=Joseph|cognom3=Pizzorno|nom3=Lara|títol=The Condensed Encyclopedia of Healing Foods|url=http://books.google.cat/books?id=UKtAMVUT57EC&pg=PT212&dq=Eggplant+cholesterol&hl=ca&ei=Z4B0Tpr8JYm98gP1nLjtDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Eggplant%20cholesterol&f=false|llengua=anglès|data=2006|editorial=Simon and Schuster|pàgines=|isbn=0743474031}}</ref>

Revisió del 19:04, 25 ago 2020

Infotaula d'ésser viuAlbergínia

Modifica el valor a Wikidata
Unes varietats

L'albergínia, albergina,[1] albargina[2], és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).[3] N'existeixen de formes i colors molt diferents que es divideixen en tres categories: de fruit llarg, de fruit globós i de fruit oval.[4] L'albergínia és un element molt important de tota la cultura gastronòmica mediterrània.[5]

La fruita crua conté un 92% d'aigua, un 6% d'hidrats de carboni, un 1% de proteïna, i quasi gens de greix. És poc calòrica (26 kcal per 100g) i té poc de contingut de nutrients essencials, excepte el manganès. No destaca per tenir un nutrient en especial, però ens aporta fibra, sobretot si se'n menja la pell.[6][7] La proporció de nutrients pot variar segons l'estació, el lloc de cultiu (al camp o en hivernacles) i el genotip.[8]

Al Mediterrani la temporada va de maig a desembre.[6] La producció mundial el 2016 n'era de 51,3 milions de tones. Els majors productors en són la Xina i l'Índia.

Els cinc productors més grans (2016)[9]
Orde País Producció

(milions de tones)

Superfície

(1.000 ha)

1 República Popular de la Xina R.P. de la Xina 32,00 781,9
2 Índia Índia 12,6 664,0
3 Egipte Egipte 1,19 48,6
4 Turquia Turquia 0,85 24,8
5 Iran Iran 0,68 22,0
... ...
... Espanya Espanya 0,28 3,6
Món
 51,30 1794,0

Usos culinaris

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar
Albergínies nanes de Tailàndia

L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.[10] No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l’absorció d’oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s’impregna dels sabors que l’acompanyen.[6]

Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomàquets, cebes o carbassons, ocra, patata, etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del mullador o samfaina, així com de la ratatolha occitana, el ragù italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia,[11] les melanzane alla parmigiana i la mussaca grega.

Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.[12]

A Turquia es prepara el plat anomenat imam bayildi, fet amb albergínies farcides amb tomàquet, ceba i all fregides amb oli d'oliva. Hom diu que un imam turc va perdre el coneixement davant d'aquest plat tan exquisit.[13] El Karnıyarık és bàsicament el mateix plat però amb carn picada.

El baba ghanoush àrab,[14] la melitzanosalata grega i la patlıcan salatası turca són pastes a base d'albergínia que es mengen acompanyades amb pa de pita. A l'Afganistan es prepara el bonjon o bonjan, un plat picant a base d'albergínies per acompanyar altres plats. A l'Iran es prepara el Kashk O Bademjan a base d'albergínies i iogurt.[15] A Tailàndia les albergínies locals són tan tendres que es poden menjar també crues. Pot ser bullida, al forn, al foc, fregida o farcida.[16] Al subcontinent indi és costum de preparar, segons la zona, diverses formes de curri amb albergínies tallades a daus. Hi ha també plats de cuina xinesa a base d'albergínia, com les «albergínies a la Sichuan», estofades i un xic dolces.[17]

Receptes destacades

Referències

  1. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
  2. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
  3. ↑ «Albergínia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Albergínia - Tipus i varietats». Fruites a hortalisses. Interempresas Media,, 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  5. ↑ Montalbán, Manuel Vázquez; Fuster, Jaume. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985, p. 73. ISBN 9788472225886. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Albergínia». El Camp a Casa. La Botiga del Parc Agrari del Baix Llobregat. [Consulta: 25 juliol 2018].
  7. ↑ albergínia bonica.
  8. ↑ «Eggplant fruit composition as affected by the cultivation environment and genetic constitution». J Sci Food Agric, 94, 13, 2014, pàg. 2774–84. DOI: 10.1002/jsfa.6623. PMID: 25328929.
  9. ↑ «Eggplant (aubergines)». FAO.
  10. ↑ Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia
  11. ↑ Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes
  12. ↑ Murray, Michael T.; Pizzorno, Joseph; Pizzorno, Lara. The Condensed Encyclopedia of Healing Foods (en anglès). Simon and Schuster, 2006. ISBN 0743474031. 
  13. ↑ The Oxford Essential Dictionary of Foreign Terms in English. Oxford University Press (anglès)
  14. ↑ Marie Karam Khayat i Margaret Clark Keatinge, Food from the Arab World, Khayats, Beirut, Líban. (anglès)
  15. ↑ Cuina persa (anglès)
  16. ↑ Albergínia farcida
  17. ↑ Szechuan Aubergine Veg HT Chinese ACC

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albergínia&oldid=24633190»