Armeni

Armeni

Հայերեն Hayerēn'
Tipus	llengua viva i llengua natural
Ús
Parlants	8 milions
Parlants nadius	6.700.000  (segle XXI )
Rànquing	-
Oficial a	Armènia
Autòcton de	Caucas
Estat	Armènia i estats del voltant, així com França, EUA i Canadà (immigració)
Classificació lingüística
Indoeuropea   Armeni
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet armeni
Institució de normalització	no compta amb organisme de regulació oficial
Estudiat per	estudis armenis
Codis
ISO 639-1	hy
ISO 639-2	arm / hye
ISO 639-3	hye
ISO 639-5	hyx
SIL	ARM
Glottolog	arme1241
Linguasphere	57-AAA-a
Ethnologue	hye
ASCL	4901
IETF	hy

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) · Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics Il·liris · Indoirànics Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

L'armeni és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres creat el 406 per Mesrop Maixtots.

És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees, si bé hom hi ha trobat relacions amb el grec i les llengües indoiranianes. En tot cas és una llengua satem.

Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels armènioparlants de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica).

Fonètica

L'armeni tradicionalment distingeix entre set sons vocàlics:

• /a/, escrit ա (a)
• /e/, escrit է (ē)
• /ɛ/, escrit ե (e)
• /i/, escrit ի (i)
• /ə/, escrit ը (ə)
• /o/, escrit ո (o)
• /u/, escrit ու (ow)

Les consonants oclusives tenen els seus propis signes en l'alfabet armeni, i disposen de formes propis en la seva transcripció llatina: փ (p῾), թ (t῾), ծ (c῾), ճ (č῾), ք( k῾).

Gramàtica

Tot i ser una llengua indoeuropea i mantenir un gran nombre de punts en comú amb la majoria de llengües parlades a Europa, les llengües que l'envolten geogràficament (especialment caucàsiques) han tingut una influència cabdal no només en la seva fonètica, sinó en la formació de certes característiques gramaticals. La forma clàssica de la llengua tenia una forta semblança gramatical amb el grec clàssic, però com aquesta altra, amb el pas del temps ha anat evolucionant separadament.

L'armeni no té gènere, ni tan sols es diferencia en els pronoms personals. La flexió nominal, però, preserva diferents classes de noms a partir de les seves arrels. Els substantius es declinen en set casos diferents: nominatiu, acusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu i instrumental.

La conjugació de l'armeni és un bon exponent de l'arcaïcisme d'aquesta llengua, i manté força formes verbals. Les formes afirmatives dels verbs es conjuguen de forma diferent que les negatives.

Hi ha una edició en armeni de la Viquipèdia

Vegeu també: Literatura armènia