James Fenimore Cooper

James Fenimore Cooper

Biografia
Naixement	15 setembre 1789 Burlington (Nova Jersey)
Mort	14 setembre 1851 (61 anys) Cooperstown (Nova York)
Causa de mort	Cirrosi hepàtica
Sepultura	Christ Churchyard (en)
Dades personals
Formació	Universitat Yale
Activitat
Ocupació	Escriptor
Activitat	1820  –
Gènere	Novel·la d'aventures i no-ficció
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'Amèrica
Obra
Obres destacables (1826) L'últim mohicà
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Susan Augusta Delancey (en)
Fills	Susan Fenimore Cooper, Paul Fenimore Cooper (en) , Charlotte Fenimore Cooper (en)
Pare	William Cooper
Signatura

James Fenimore Cooper (Burlington, Nova Jersey, 15 de setembre de 1789 - Cooperstown, Nova York, 14 de setembre de 1851) fou un novel·lista estatunidenc del Romanticisme. Escrigué trenta-quatre novel·les d'aventures, en les quals narrà la vida dels pioners i llurs pugnes amb els "pells-roges". Entre sa producció, destaquen Els pioners (The Pioneers, 1823), The Last of the Mohicans (El Darrer Mohicà, 1826), La planúria (The Prairie, 1827), El trampista (1840) i El caçador de cérvols (The Deerslyer, 1841).

Biografia

Nascut al nucli de Burlington (població ubicada a l'interior de l'estat de Nova York fundada a càrrec del seu pare), copsà una coneixença significativa quant a la natura es refereix, atesa l'exuberància forestal pròpia de l'entorn on es crià. Succeïts tres anys d'estudi a la Universitat Yale, s'enrolà a la Marina dels Estats Units d'Amèrica. Abandonà el servei l'any 1811 amb afany de casar-se amb Susan DeLancey.

James Cooper encetà sa carrera literària amb força retard; de fet, no l'endegà fins que complí trenta anys. El seu primer llibre, Precaució (Precaution, 1820) constitueix un relat regit primordialment pel caràcter convecional i la imitació (es fonamenta en les obres de Jane Austen). La seva novel·la següent, L'espia (The Spy, 1821), composta adés a l'ombra de la influència de Walter Scott, obtingué un èxit considerable. El 1823 escrigué Els pioners, obra notablement reeixida que instituí l'inici del compendi de realts Leatherstocking Tales, format, a més, per les novel·les citades a continuació: The Last of the Mohicans (El Darrer Mohicà, 1826), La planúria (1827), L'explorador (1840) i El caçador de cérvols (1841). Altrament, mereixen esment altres creacions alienes a tal col·lecció, cas d'El pilot (The pilot, 1823), la primera confecció que situà en el conetxt del món marí, o la trilogia composta per El brau (The Bravo, 1831), Els Heidenmauer (1832) i El botxí (1833), curós retrat referent al feudalisme medieval europeu.

Cooper comprengué la seva obra basant-se en una finalitat romàntica; la seva ferma convicció democràtica és palesa en obres com: Carta als seus compatriotes (A letter to his Countrymen, 1834), Els monikin (1835) o El demòcrata americà (The American Democrat, 1838) posen de manifest la seva paradoxal ideologia. L'autor visqué els darrers anys de sa vida a Cooperstown, contrada on prosseguí confegint obres del nivell de El desig del diable (Satanstoe, 1845), L'encadenat (The Chainbearer, 1845) o Els pells roges (The Red Skins, 1846), novel·les constituents de la trilogia titulada Littlepage que, en conjunt, defensen el poder de l'aristocràcia basat en la possessió de terres en contraposició a l'emergent vigor de la burgesia. El 14 de setembre de 1851 finà a Cooperstown. La influència del seu treball sobre la literatura nord-americana posterior a ell fou determinant.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Fenimore Cooper