Caldari

Caldarium de les termes de Cluny (França)

A l'antiga Roma, el caldarium (o "calderium") (del llatí caldus, calor) és la part de les termes on es poden prendre els banys calents.

Presentació

El caldarium podia tenir una forma rodona o rectangular, amb una o diverses basses d'aigua calenta, o banyeres individuals. Els arquitectes el construïen en general del costat sud o sud-oest de les termes, per aprofitar l'aportació de calor natural del sol.

Als banys més antics, senzills brasers col·locats al caldarium hi procuraven la calor. Els Romans van generalitzar un sistema de calefacció pel terra, l'hipocaust. El terra del caldarium era format d'una capa de betó, la suspensura, descansant sobre piles de maons sobre un espai buit destinat a la circulació de l'aire calent. Aquest sistema de calefacció podia ser completat per tubuladures de terracota (tubuli) a les parets, que feien pujar l'aire calent que provenia de l'hipocaust.

Durant les recerques arqueològiques, la presència d'aquests elements de terracota (maons de piles de suport o tubuladures) permet identificar un caldarium, i per tant les termes.

La temperatura atesa en un caldarium es considera per deducció: la temperatura dels hammams moderns és de l'ordre de 35°C i la d'una sauna pot atènyer 70°C. Se sap que els Romans havien de calçar sandàlies de sola de fusta per circular per un caldarium sense cremar-se. Certs autors estimen doncs la temperatura atesa a un caldarium en 50/55°C.

Vegeu també

• Tepidarium: part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
• Frigidarium:part de les termes on es poden prendre els banys freds.

Galeria

• 
  Caldarium de la villa Oplontis, prop de Nàpols Plantilla:Itàlia
• 
  Caldarium medieval, anomenat "àrab", a Girona
• 
  Caldarium del parc arqueològic de Xanten Plantilla:Alemanya
• 
  Caldarium dels banys romans de Bath Plantilla:Regne Unit