Vés al contingut

Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:19, 24 maig 2016 amb l'última edició de TaronjaSatsuma (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Imatge utilitzada pel museu per a introduir el conjunt d'exposicions permanents. S'il·lustren diferents tipologies d'objectes que representen l'etnologia.

El Museu Valencià d'Etnologia va crear-se en 1982 i va obrir al públic la seua primera mostra permanent en 1983.[1]

Pel que fa a les sales permanents, al museu hi ha hagut diversos projectes d'exposicions permanents,[2] la primera data de l'obertura del museu en 1983, i tenia per objectiu dignificar les col·leccions recopilades fins a eixe moment i mostrar les potencialitats de l'estudi de l'etnologia valenciana,[2] sense entrar a fer un recorregut exhaustiu per la societat tradicional valenciana.[2] Esta exposició es dividia en quatre seccions dedicades a l'agricultura, la ramaderia i el sector primari, als oficis pre-industrials i una última sobre mobiliari, cuina i indumentària.[1] El propi fullet presentava la instal·lació com a provisional,[1] i presentava una gran col·lecció d'objectes tradicionals recuperats ja que ens anys anteriors s'havia realitzat una gran tasca recopiladora,[1] i hi havia la necessitat de mostrar estos objectes i la riquesa de la cultura tradicional valenciana.[1] L'exposició va tancar les portes en 1984.[3]

En 1986 l'exposició permanent primigènia fou substituïda per un monogràfic sobre el cicle del cereal anomenat Del gra al pa, concebuda com a temporal però que estigué oberta al públic fins a 1993.[2] Tot i ser teòricament temporal, va estar oberta al públic entre desembre de 1986 a juny de 1993, sent l'exposició més longeva del museu.[3] L'objectiu de l'exposició era explicar com el gra havia estat la base material sobre la que se sustentava la societat tradicional valenciana,[3] utilitzant un plantejament expositiu avançat per a l'època.[3] En març i juliol de 1996 es realitzen dos exposicions temporals amb el mateix plantejament però dedicades al cicle domèstic.[3] Les idees museogràfiques i museològiques d'estes exposicions han servit de base per a les exposicions del museu en els anys següents.[3]

Amb la rehabilitació del Centre de la Beneficència en 1995,[3] es produeix la segona sala permanent del Museu Valencià d'Etnologia, amb una exposició que ja va ser concebuda com a tal.[2] En ella, es mostraven tres àmbits de la vida: el domèstic, l'obtenció de primeres matèries i les tècniques de fabricació.[2] A més, hi havia una sala anterior on es presentava el territori del País Valencià des de la vessant geogràfica, demogràfica, econòmica i cultural.[3]

Imatge realitzada pel Museu Valencià d'Etnologia per a l'exposició permanent "La Ciutat Viscuda" on es representa l'interior d'una finca (bloc d'edificis) d'una ciutat de principis del segle XX on s'il·lustren els diferents tipus d'usos. L'Skyline mostra edificis emblemàtics de la Ciutat de València.

En desembre de 1997 es desmunta la segona exposició.[3] La decisió es justificà per la necessitat d'obtenir major projecció pública a partir de les exposicions temporals, així com una necessitat de reordenar els espais de presentació del museu.[3] Amb este canvi, comença un període amb un gran nombre d'exposicions temporals,[2] impulsant-se 64 entre 1997 i 2002.[4] El treball del museu se centrà, quasi exclusivament, en el camp de la difusió, mitjançant la creació de subseus temàtiques (per exemple, el Museu Valencià de la Festa d'Algemesí, dedicat a la Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí),[5] i altres mecanismes com l'acció exterior mitjançant exposicions itinerants destinades a ajuntaments,[5] i la creació d'un gran nombre d'exposicions temporals de caràcter variat.[5] Este període va tindre una activitat elevada, que va permetre experimentar en el camp de la comunicació de discursos,[5] però va fer que el museu romanguera sense cap exposició permanent,[5] plantejant-se en l'any 2000 la creació de sales permanents sobre la societat tradicional.[6]

Mentre, en desembre de 1999 es fusionen el Museu Valencià d'Etnologia i el Museu de Prehistòria de València, creant-se el Museu de Prehistòria i de les Cultures de València.[5] Esta situació es va mantenir fins a maig de 2005.[5] Açò faria que durant este període les exposicions permanents de l'àmbit de l'etnologia es plantejaren dins d'un recorregut històric que mostrara totes les cultures que havien habitat en el territori actual del País Valencià.[6] El projecte d'exposició permanent s'estructura doncs sobre la base de relacionar cultura i territori.[6]

A partir de 2003 es comença a treballar en un nou projecte d'exposició permanent que mostre el País Valencià des de tres òptiques diferents: les ciutats, les hortes i marjals i la muntanya i el secà.[4] En 2003 es produeix la primera part del projecte, dedicada a les ciutats, desenvolupant progressivament els tres àmbits de l'exposició permanent,[4] que culminaria en 2011.[7]

En octubre de 2004 s'inaugura la primera de les exposicions permanents del museu, La ciutat Viscuda, ciutats valencianes en trànsit 1800-1940.[6] Presenta una museografia clàssica,[8] de caràcter evocador i fins i tot nostàlgic[9] a partir d'objectes, fotografies i entrevistes de memòria oral.[8] Hi ha diferents parts dins de l'exposició: els espais, habitar i treballar.[9] Ocupa uns 400 metres quadrats.[9]

La segona de les exposicions permanents s'anomena Horta i Marjal. Es va plantejar amb una museografia renovadora, de caràcter conceptual.[9] A partir de dues o tres idees força,[10] a la primera sala es presenta una museística amb pocs objectes, recaiguent la força discursiva en fotografies i la pròpia escenografia, dues o tres idees força.[10] de caràcter innovador, per exemple utilitzant basquets de taronges combinats amb imatges sobre l'exportació de la taronja.[10] Per contra, la segona part de l'exposició s'ubica a l'anomenada sala dels objectes, on es presenten vitrines amb objectes agrupats per processos de treball,[11] i col·leccions relacionades amb la festa, la religió, la pesca en la marjal i el treball domèstic.[11] Destaquen els objectes relacionats amb el treball agricultura, per l'especial importància de l'horta a l'àmbit valencià.[11] Esta sala serveix d'exemple de la riquesa de les col·leccions d'objectes custodiades pel museu.[10][12]

Objectes decoratius amb motius folklòrics valencians i basquets de fruita, exemple de la museografia de la sala Horta i Marjal.

A Secà i Muntanya se segueix l'estructura de l'anterior exposició, amb una sala conceptual de marcat caràcter esceanogràfic en el disseny,[12] i una segona on els objectes tenen tot el protagonisme.[12] A la sala conceptual es mostren les invisibilitats de les realitats culturals i geogràfiques del medi rural valencià.[12] Destaca l'escenografia amb una reproducció a escala 1:25.000 del territori de secà valencià cobrint tota la sala.[13] Durant l'exposició s'utilitzen peces de rellevància museogràfica com un carro carregat de televisors,[13] o objectes tradicionals penjats del sostre, forçant a una perspectiva d'observació diferent a l'habitual.[14]

Paral·lelament s'han presentat exposicions temporals dedicades al món de la pilota valenciana, les bandes de música o les migracions.[7] Estes exposicions temporals complementen a les permanents.[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Grau i Marín, 2011, p. 95.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Seguí, 2015, p. 26.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Grau i Marín, 2011, p. 96.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Seguí, 2015, p. 27.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Grau i Marín, 2011, p. 97.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Grau i Marín, 2011, p. 98.
  7. ↑ 7,0 7,1 Seguí, 2015, p. 41.
  8. ↑ 8,0 8,1 Seguí, 2015, p. 33.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Seguí, 2015, p. 34.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Seguí, 2015, p. 35.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Seguí, 2015, p. 36.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Seguí, 2015, p. 37.
  13. ↑ 13,0 13,1 Seguí, 2015, p. 38.
  14. ↑ Seguí, 2015, p. 39.
  15. ↑ Seguí, 2015, p. 42.

Bibliografia

  • Grau Gadea, Santiago; Marín Jarque, Andrés. «La instal·lació expositiva permanent "la ciutat viscuda": un instrument per al canvi». A: Museu Valencià d'Etnologia. València: Museu Valencià d'Etnologia / Pentagraf Editorial, 2011, p. 94-109. ISBN 978-84-938347-7-7. 
  • Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exposicions_del_Museu_Valencià_d%27Etnologia&oldid=17012056»