Fantasia en fa menor (Schubert)
| Forma musical | duo de piano  |
|---|---|
| Tonalitat | fam |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1828 |
| Data de publicació | 1829 |
| Catalogació | D 940 |
| Durada | 20'
|
| Instrumentació | piano i piano a quatre mans |
   | |
 |
| ||||
| Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda | |||||
La Fantasia en fa menor per a piano a quatre mans, D 940 (Op. posth. 103), és una de les obres més importants per a dos pianos de Franz Schubert, així com una de les més importants de tota la seva obra.[1] Schubert la va compondre el 1828, l'any de la seva mort, i la va dedicar a la seva deixebla, Karoline Esterházy.
El musicòleg Christopher Gibbs ha descrit l'obra afirmant que "no només és la seva millor obra sinó la més original" composició per a duet de pianos.[2]
Història[modifica]
Schubert va començar a compondre la Fantasia el gener de 1828 a Viena.[3] Va acabar l'obra al març d'aquell any, i la seva primera interpretació pública va tenir lloc al mes de maig. El 9 de maig, un amic seu, Eduard von Bauernfeld, va escriure en el seu diari que un memorable duet va ser interpretat per Schubert i Franz Lachner.[4] Va dedicar l'obra a Karoline Esterházy, un amor no correspost.[5]
Schubert va morir al novembre de 1828. Després de la seva mort, els seus amics i familiars van impulsar la publicació d'algunes de les seves obres. Aquesta Fantasia va ser una d'aquestes obres, i al març de 1829 va ser editada per Anton Diabelli. El manuscrit original es conserva a la Biblioteca Nacional d'Àustria.[3]
Estructura[modifica]
La Fantasia està dividida en quatre moviments que es presenten interconnectats i interpretats sense pausa entre ells. Una interpretació habitual sol durar uns 20 minuts.
- Allegro molto moderato
- Largo
- Scherzo. Allegro vivace
- Finale. Allegro molto moderato
La idea d'una fantasia en quatre moviments connectats també apareix a la Wanderer-Fantasie, i representa un punt estilístic entre la forma sonata tradicional i la forma lliure del poema simfònic.[4] L'estructura bàsica de les dues fantasies és essencialment la mateixa: allegro, moviment lent, scherzo, allegro amb una fuga.[6] La forma d'aquesta obra, amb la seva relativament ordenada estructura (més que les fantasies de Beethoven i Mozart), influí en l'obra de Franz Liszt,[7] qui va compondre arranjaments de la Wanderer Fantasie en un concert per a piano, entre d'altres transcripcions de la música de Schubert per part de Liszt.[8]
Primer moviment[modifica]
L'obra comença amb una melodia lírica i amb un ritme amb puntet, una reminiscència de l'estil hongarès.[9] El tema apareix en fa major, abans d'una breu repetició en fa menor, i modular a un ombrívol segon tema, gairebé més propi d'un funeral. Després de desenvolupar tots dos temes, torna a una versió del segon tema en fa major, que modula a Fa♯ menor, marcant l'inici del segon moviment.[10]
Segon moviment[modifica]
El segon moviment comença amb un enèrgic i turbulent tema en fa# menor, en fortissimo. A partir del Largo, el tema amb doble puntet condueix a un ambient amb tensió, per continuar amb un segon tema més callat i líric. Més endavant, reapareix el primer tema, acabant en la tonalitat de do♯ major.[10] Schubert havia escoltat recentment el Concert per a violí núm. 2 de Paganini, i el segon moviment s'inspira en aquests temes.[9]
Tercer moviment[modifica]
Seguint a l'agitat segon moviment en fa♯ menor, el tercer moviment es presenta com un brillant Allegro Vivace en la mateixa tonalitat. Recorda a altres obres del propi compositor, com els scherzos dels trios de piano d'aquesta mateixa època. Després d'un delicat trio en re major, el scherzo torna, per uns moments en fa♯ menor, perquè la repetició del tema varia de la major a fa♯ menor. Finalment acaba amb octaves en do♯ que condueixen a una modulació de tornada a la tonalitat de fa menor.[10]
Finale[modifica]
El finale comença amb una repetició del primer tema del moviment inicial, punt en Fa menor com en Fa major, abans d'introduir una transició a una fugida basada en el segon tema. La fugida construeix un clímax que acabarà abruptament en Do major, la dominant, en lloc de resoldre en Fa major o menor. Després d'un compàs de silenci, el primer tema es repeteix breument, conduint ràpidament als últims concordes, que recorden al segon tema, que donaran lloc a un tranquil final.[10] Ha estat denominada com "la cadència més destacable de tota l'obra en el seu conjunt de Schubert" ("the most remarkable cadence in the whole of Schubert's work,"), pel mestratge a l'hora de condensar els dos temes en els últims vuit compassos de la Fantasia.[11]
Enregistraments[modifica]
La fantasia ha estat gravada en múltiples ocasions. A continuació es detallen alguns versions de destacats intèrprets:
- Alfred Brendel amb Evelyne Crochet en Vox Box.
- Sviatoslav Richter i Benjamin Britten en Decca Records/BBC Legends.
- Evgeny Kissin i James Levine en RCA Victor.
- Katia i Marielle Labèque en Kml Recordings.
- Justus Frantz i Christoph Eschenbach en EMI.
- Radu Lupu i Murray Perahia en Sony Classical.
- Aloys i Alfons Kontarsky, Emil i Elena Gilels, i Maria João Pires amb Ricardo Castro en Deutsche Grammophon.
- Jörg Demus i Paul Badura-Skoda diverses vegades, incloent a Westminster, Auvidis Valois, i Audax.
- Vitya Vronsky i Victor Babin en US Decca.
- Robert i Gaby Casadesus en Columbia Masterworks.
- Alexandre Tharaud i Zhu Xiao-Mei en Harmonia Mundi Fr.
Referències[modifica]
- ↑ James Leonard. "Franz Schubert: Fantasia for piano, 4 hands in F minor, D. 940 (Op. 103)". AllMusic.
- ↑ Gibbs, p. 161
- ↑ 3,0 3,1 Weekly, p. 71
- ↑ 4,0 4,1 Weekly, p. 72
- ↑ Gibbs, pp. 150-151
- ↑ Frisch, p. 75
- ↑ Gibbs, pp. 161–162
- ↑ Todd, p. 138
- ↑ 9,0 9,1 Einstein, p. 281
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Henle score
- ↑ Frisch, pp. 78-79.
Fonts[modifica]
- Schubert, Franz. Kahl, Willi. Werke für Klavier zu Vier Händen, Band III. Múnic: G. Henle Verlag, 1986. OCLC 3681881. Musical score.
- Einstein, Alfred. Schubert: A Musical Portrait. Nova York: Oxford University Press, 1951. OCLC 602553.
- Weekly, Dallas A; Arganbright, Nancy. Schubert's Music for Piano Four-Hands. White Plains: Pro/Am Music Resources Inc, 1990. ISBN 978-0-912483-55-9.
- Frisch, Walter (ed). Schubert: Critical and Analytical Studies. University of Nebraska Press, 1986. ISBN 978-0-8032-6892-0.
- Gibbs, Christopher Howard. The Life of Schubert. Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-59512-4.
- Todd, R. Larry. Nineteenth-century piano music. Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-0-415-96890-4.
- Newbould, Brian. Schubert studies. Ashgate, 1998. ISBN 978-1-85928-253-3.
- Norman McKay, Elizabeth, Schubert's string and piano duos in context. A Newbould, Brian (1998). Schubert studies, Ashgate, 1998, p. 62-111.
Enllaços externs[modifica]
- Enregistrament de la Fantasia en el Jerusalem Music Centre en format MP3, interpretat per Sivan Silver i Gil Garburg (arxivat a la Wayback Machine)
- «Vienna and Schubert: Fantasy in F Minor, D. 940 - Professor Christopher Hogwood CBE (Discussion and performance)». Gresham College, 11-10-2012. [Consulta: Desembre 2013].
