Fermín de Lasala y Collado

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fermín Lasala y Collado)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFermín de Lasala y Collado
Fermín Lasala y Collado.jpg
Retrat de Fermín de Lasala y Collado a La Ilustración Española y Americana del 15 de gener de 1880 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fermín Lasala y Collado Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1832 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Polloe Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya a França França
1890 – 1891
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit Regne Unit
1900 – 1905
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
CònjugeMaría Cristina Fernanda Brunetti Gayoso de los Cobos Modifica el valor a Wikidata
PareFermín de Lasala y Urbieta Modifica el valor a Wikidata

Fermín de Lasala y Collado, Duc de Mandas (Sant Sebastià, 17 de juliol de 1832 - Madrid, 17 de desembre de 1917) fou un aristòcrata, diplomàtic i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família acabalada. Es va llicenciar en Dret i de seguida va entrar en la política, primer en el Partit Progressista i després en Unió Liberal. Va ser escollit diputat per Guipúscoa a les corts de 1857, 1858, 1863, 1864 i 1865. Fou diputat per Burgos a les eleccions generals espanyoles de 1869 i per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872, agost de 1872 i eleccions generals espanyoles de 1876.[1] Quan es proclamà la Primera República Espanyola es va apropar als alfonsins i va fer amistat amb Cánovas del Castillo. El 1871 fou senador i el 1877 va ser nomenat senador vitalici. Entre desembre de 1879 i octubre de 1881 va ser ministre de Foment i ministre de governació interí (octubre-novembre de 1880). després ambaixador d'Espanya a París (1890-1895) i a Londres (1900-1905).[2]

Quan va exercir la cartera de Foment en un ministeri presidit per Cánovas del Castillo, la seva conducta va ser censurada pels foralistes, que el recriminaven de col·laborar amb el govern que havia abolit els furs. Va morir a Madrid en 1917 als 85 anys, però fou enterrat al cementiri de Polloe.

En la dècada de 1860 havia comprat a Sant Sebastià els terrenys actualment anomenats "Cristina Enea", al barri d'Egia, per construir-hi un palau i poder envoltar-lo d'un parc.

A la seva mort, al no tenir descendència va instituir la seva hereva universal a la Diputació Foral de Guipúscoa i va llegar a l'Ajuntament la seva biblioteca (que constava de 18.000 volums) i el parc "Cristina-Enea", així anomenat a causa del nom de la seva esposa Cristina Bruneti de los Cobos. El seu testament va imposar nombroses clàusules que regulaven la utilització del parc com a públic. L'Ajuntament no se'n va fer càrrec fins al 1926, en existir familiars del Duc com a usufructuaris.

Obres[modifica]

  • Vicisitudes de la Monarquía constitucional en Francia (1878)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fermín de Lasala y Collado


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Ministre de Foment
Regne d'Espanya

1879-1881
Succeït per:
José Luis Albareda y Sezde
Premis i fites
Precedit per:
Juan Martín Carramolino
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 21

1881-1917
Succeït per:
Luis Redonet y López-Dóriga