Vés al contingut

Ferran Rañé i Blasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran Rañé i Blasco

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0713705 TMDB.org: 995613 Modifica el valor a Wikidata

Ferran Rañé i Blasco,[1] més conegut com a Ferran Rañé (Barcelona, 13 de maig de 1950), és un actor de cinema, teatre i televisió, director de teatre, professor d'art dramàtic[2] i productor català. És pare de la també actriu i ballarina Joana Rañé.[3]

Trajectòria professional

[modifica]

Després de cursar estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona,[4] l'any 1970 inicia la seva carrera professional incorporant-se al grup Els Joglars. Participa activament dins aquesta companyia en cinc espectacles consecutius (1970-77). A aquella època el signe d'identitat d'Els Joglars era la creació col·lectiva dels seus treballs, no partint d'un guió previ, sinó de propostes per anar construint els espectacles a través d'improvisacions i de les decisions de tot el grup. La direcció escènica d'aquelles obres correspon a Albert Boadella. L'any 1977 tots els membres d'Els Joglars són imputats per un delicte d'injúries a les Forces Armades[5] i condemnats en Consell de Guerra com a autors de l'espectacle La Torna. Ferran Rañé, de la mateixa manera que Albert Boadella, decideix traslladar-se a França i no tornar fins al cap d'un any, quan els quatre joglars empresonats són indultats i surten de la presó.

Durant la seva estança a França, va fundar amb Elisa Crehuet i altres companys la companyia Tossal-teatre i va estrenar a Barcelona, utilitzant un altre nom artístic (Joan Dupont), l'espectacle D'aquí a cent anys tots "calvos" (1979). Més tard s'incorporaria a Dagoll Dagom, companyia especialitzada en espectacles musicals. Primer ho va fer com a membre de l'equip de direcció i com a actor, per crear Glups! (1983), musical elaborat a partir dels còmics de Gerard Lauzier. A continuació va protagonitzar El Mikado (1986). La seva interpretació de Ko-Ko en aquell espectacle constitueix un primer èxit personal després de quinze anys de treballs grupals. A partir d'aquí, desenvolupa una carrera en solitari alternant teatre, cinema i televisió. Al seu historial han destacat personatges com Makinavaja a Makinavaja, el último choriso (1989). Per aquell treball al teatre, va rebre l'any 1990 el Premi de la Crítica de Barcelona, com a millor actor de la temporada.

A la Televisió de Catalunya (TV3) va protagonitzar durant tres temporades Quico el progre[6] (1992-95), que també tenia el seu origen en un còmic homònim de J.L. Martín. Per aquesta interpretació va rebre l'any 1993 el Premi de l'AADPC.

Ha encarnat personatges de Shakespeare, interpretant a Falstaff (Les alegres casades de Windsor, 1994), Lucio (Mesura per mesura, 1998), o Esbarzer (Molt soroll per no res, 1999). Per aquests dos últims treballs, va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona l'any 2000. S'ha ficat a la pell de personatges de Txékhov; Txebutykin (Les tres germanes, 2004) i Gaev (L'hort dels cirerers, 2010). Va ser especialment destacada la seva interpretació del pallasso català Charlie Rivel, primer pel teatre (Uhhh!, Teatre Nacional de Catalunya, 2005) i més tard pel cinema (El pallasso i el Führer, d'Eduard Cortés, 2007). Va ser cofundador i director del trio Las Veneno a quatre espectacles (1989-94). Ha treballat per a TV3 (Quico el progre 1992-5, La Riera (sèrie) 2013-15, Merlí (sèrie) 2016…) i per a la majoria de cadenes televisives de l'estat espanyol en un bon nombre de sèries i telefilms (Locos por la tele, 1990-91; El comisario, 2002; Doctor Mateo, 2011, Buscando el Norte, 2016; Tiempos de Guerra, 2017; etc.) Per altra banda, Gatos en el tejado (TV1, 1988), Tocat de l'ala (TV1, 1997-8), o Majoria absoluta (TV3, 2002-4) són algunes de les seves col·laboracions per a la televisió amb l'autor i director Joaquim Oristrell.

Ha alternat els treballs d'encàrrec amb els seus projectes propis, mitjançant la seva companyia Esfera Espectacles, entre els quals destaquen els dos espectacles de Jean Claude Carrière, Busco el senyor Ferran (L'Aide memoire, 1996) i La controversia de Valladolid (2005).

Al cinema ha treballat amb directors com Fernando Trueba, Javier Ruiz Caldera, Enrique Urbizu, Laura Mañá, Vicente Aranda, Antonio Chavarrías, José Luis Cuerda, Francesc Bellmunt o Judith Colell, i ha alternat el drama amb l'humor, sent aquest darrer el gènere que més ha desenvolupat. També ha impartit classes de gag a Barcelona (Institut del Teatre, 1986), Madrid (Proyecto Piamonte, 1991) i Buenos Aires (Universitat, 1983).

Obra

[modifica]

Al llarg de la seva extensa carrera professional, Ferran Rañé ha fet d'actor de teatre, de cinema i de televisió, així com de director i productor.

Actor

[modifica]

Teatre

[modifica]
Any Obra Direcció Notes
1970 El joc Albert Boadella Creació col·lectiva "Els Joglars"
1971 Cruel Ubris Albert Boadella Creació col·lectiva "Els Joglars"
1972 Mary d'Ous Albert Boadella Creació col·lectiva "Els Joglars"
1974 Alias Serrallonga Albert Boadella Creació col·lectiva "Els Joglars"
1977 La Torna Albert Boadella Creació col·lectiva "Els Joglars"
1979 D'aquí a cent anys tots calvos Ferran Rañé Creació col·lectiva "Tossal teatre"
1981 Penultimátum Ferran Rañé Creació col·lectiva "Tossal teatre"
1982 Xampú de sang Al Víctor
1983 Glups! J.L. Bozzo, A.R. Cisquella,

M. Periel i F. Rañé

Producció "Dagoll Dagom"
1986 El Mikado J.L. Bozzo En el paper de Ko-Ko. Producció "Dagoll Dagom"
1989 Makinavaja, el último choriso Al Víctor i Pepe Miravete En el paper de Makinavaja
1989 Y yo con estos nervios Fermín Cabal
1989 Taxi al Rialto Antonio Díaz Zamora
1994 Las alegres casadas de Windsor Carme Portaceli De William Shakespeare. En el paper de Falstaff.
1996 Busco al senyor Ferran Pere Planella A l'original "L'Aide memoire"
1997 Janfry, un alias de cine Ángel Alonso
1998 Mesura per mesura Calixto Bieito De William Shakespeare. En el paper de Lucio.
1999 Molt soroll per no res Ferran Madico De William Shakespeare. En el paper de l'Esbarzer.
2000 Cacao Joan Lluís Bozzo Producció "Dagoll Dagom"
2000 Penjats Tamzin Townsend
2004 Les tres germanes Ariel García Valdés D'Anton Txékhov. En el paper de Txebutykin.
2005 La controversia de Valladolid Carles Alfaro De Jean-Claude Carrière
2005-2006 Uuuuh! Joan Font En el paper de Charlie Rivel
2008 Cancún Josep Maria Mestres
2008 Singapur Pau Miró
2010 L'hort dels cirerers Julio Manrique D'Anton Txékhov. En el paper de Gaev.
2011 Em dic Pere i dos cognoms més Ferran Rañé De Pere Calders
2012 Violines y trompetas Miguel Gorriz
2013 Sí, Primer ministre Abel Folk
2013 Tots fem comèdia Joaquim Oristrell
2013-2014 Estúpids Blanca Bardagil De Ferran Rañé i Blanca Bardagil
2015 No feu bromes amb l'amor Natalia Menéndez Alfred de Musset
2015 Frank V Josep Maria Mestres Friedrich Dürrenmatt
2016 Abans de l'estrena Jaume Villanueva
2018 La Resposta Sílvia Munt Brian Friel
2019 La tienda de los horrores[7] Àngel Llàcer i Manu Guix Howard Ashman i Alan Menken

Cinema

[modifica]
Any Pel·lícula Personatge Direcció Notes
1972 Aullidos Jordi Lladó Curtmetratge
1977 La festa dels bojos Lluís Racionero Curtmetratge
1978 La torna Francesc Bellmunt Els Joglars
1982 Victòria! La gran aventura d'un poble Antoni Ribas
1983 Interior roig Eugeni Anglada i Arboix
1983 L'home ronyó Raúl Contel
1984 Pà d'àngel Guàrdia civil Francesc Bellmunt
1984 La noticia d'ahir Joan Guitart Curtmetratge
1987 Una nit a Casablanca Antoni Martí
1987 Qui t'estima, Babel? Doctor Roig Ignasi P. Ferré
1987 La veritat oculta Carles Benpar
1987 L'escot Lluís Antoni Verdaguer
1989 Si te dicen que caí Taylor Vicente Aranda
1989 Amanece, que no es poco Mariano José Luis Cuerda
1989 El rey del mambo Carles Mira
1990 El pont de Varsòvia Pere Portabella
1992 El llarg hivern Mestre Jaime Camino
1992 Un plaer indescriptible Romà Ignasi P. Ferré
1994 Cómo ser infeliz y disfrutarlo Felipe Enrique Urbizu
1997 Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí Miguel Félix Sabroso i Dunia Ayaso
2002 El embrujo de Shanghai Feixista Fernando Trueba
2004 Inconscients Joaquim Oristrell
2005 Morir a San Hilario Teodoro Laura Mañá
2006 La invasión de los padres mutantes Joaquim Oristrell Curtmetratge
2007 El pallasso i el Führer Charlie Rivel Eduard Cortés
2010 La vida empieza hoy Metge Laura Mañá
2010 Estar aquí Avi Silvia González Laá Curtmetratge
2010 Candela Elias Cata Pulido Curtmetratge
2011 Yo contigo Paco Javier Coll Curtmetratge
2012 Grieta en la oscuridad Ángel Millán Xavi Rull Curtmetratge
2014 Enlloc Ramon Lídia Pujol Curtmetratge
2014 El señor de la limpieza Ramon Jose Soldevila Curtmetratge
2017 What about love Klaus Menzel Post-producció
2017 Formentera Lady Joan Pau Durà
2017 Súper López Skorba Javier Ruiz Caldera
2022 Canción Palentina Sinesio Dante Schmitz Curtmetratrge
2023 Saben aquell Benito David Trueba

Televisió

[modifica]
Any Sèrie o telefilm Personatge Realització Notes
1976 La odisea Mercè Vilaret TVE. Els Joglars.
1976 Lletres catalanes. Cruel Ubris Mercè Vilaret TVE. Els Joglars.
1976 Terra d'Escudella Lluís Maria Güell TVE. Els Joglars.
1981 La cucafera Joan Bas TVE
1985 Glups!! Angelito, Aprenent, Pare Luís López Doy TVE
1985 Planeta Imaginari Actor del conte Miquel Obiols TVE
1986 Dúplex per llogar Jose María Vidal TVE
1987 El Mikado Ko-Ko Manel Esteban TV3
1987 El bigote de Babel Miquel Obiols TVE
1988 Gatos en el tejado Grillo Alfonso Ungría TVE
1991 Locos por la tele Alfredo Llepes Lluís Maria Güell TVE
1992-1995 Quico el progre Quico Martí Eduard Cortés, Ricard Reguant TV3
1993 Habitación 503 Belén Molinero TVE
1993 Bon any (...i ara què? Quico TV3
1994 La Lloll J. Roura TV3
1994 Villa Rosaura Andrés Manuel Ripoll TVE
1995 Estació d'enllaç Jordi Frades TV3. Col·laboració.
1995 La sucursal Daniel Jesús Font TV3
1997 Un caso para dos Larios Antonio Chavarrías TVE
1997-1998 Tocao del ala Fernando Contreras Lluís Maria Güell TVE
1998-1999 Laura Ramón Figueres Sonia Sánchez
1999 Això s'acaba Homes I i II Sonia Sánchez, J. Roure TV3
2002 Hospital Central Dr. Manolo Hervás Tele5. Col·laboració.
2002 El comisario Tobias Carrión Jesús Font Tele5. Col·laboració.
2003 Pepe Carvalho Comisari Contreras Laurent Jaoui Forta. Col·laboració.
2004 Majoria absoluta Felip Pujades Joaquim Oristrell, Sonia Sánchez, A. Guitart TV3
2005 Jet Lag Felip Pujades TV3. Col·laboració.
2007 La Via Augusta Asdrúbal Joaquim Oristrell, Sonia Sánchez, A. Guitart TV3
2008 El cor de la ciutat Gerard Esteve Rovira, E. Banqué, P. Puig, S. Lara TV3
2008 Mamá Carlota Esteban Pep Antón Gómez Forta
2010 Felipe y Letizia Jesús Ortiz Joaquim Oristrell Tele5
2010 La princesa de Éboli Padre Chaves Belén Macías Antena 3
2011 Dues dones divines Anselm Casademunt Pol Mainat TV3
2011 Doctor Mateo Lorenzo M. Tera, A. Fernández-Armero, J. Mazón Antena 3
2012 Radiacions Francesc Lamban Judith Colell TV3
2013-2014 La Riera Rafel Aubia Esteve Rovira, P. Puig, A. Ivern, D. Ventura TV3
2014 La que se avecina Alberto Laura Caballero TV5
2016 Buscando el Norte Marcelino Ruiz Antonio Sánchez, Oriol Ferrer, Javier Luna Antena 3
2016-2017 Merlí Millan Eduard Cortés, Menna Fité TV3, Netflix
2017 Tiempos de guerra General Ibarra Manuel Gómez Pereira, David Pinillos A3
2018 Vergüenza Federico Juan Cavestany, Álvaro Fernández-Armero Movistar
2020 Hache, segona temporada Fabià Montalban Jorge Torregrosa, Fernando Trullols Netflix
2020 Sapere Aude (Merlí) Manel Millán Menna Fité Movistar
2021 Loco por ella Doctor Rodri Dani De La Orden Netflix
2021 Berenàveu a les fosques Jeroni Silvia Quer TV3, Newco
2022 Si lo hubiera sabido Cayetano Lilian Bocanegra, Humberto Miró Netflix
2023 El otro lado Padre de Nacho Javier Ruiz Caldera, Alberto de Toro Movistar

Director

[modifica]
  • 1979: D'aquí a cent anys tots calvos, creada per Tossal-Teatre
  • 1981: Els Pastorets de L'esquirol, adaptació d'Elisa Crehuet
  • 1981: Penultimatum, creada per Tossal-Teatre
  • 1983: Glups!, co-dirigida amb Dagoll Dagom i adaptador per a TV
  • 1984: Catch, espectacle musical i de lluita lliure
  • 1988: Las Veneno, creació conjunta amb Las Veneno
  • 1990: Radio Cabaret, creació conjunta amb Las Veneno
  • 1991: Veneno pa'tí, creació conjunta amb Las Veneno
  • 1994: Bacil's, creada juntament amb Jaume Sorribas i Pep Armengol
  • 1994: Air Veneno, creació conjunta amb Las Veneno
  • 2000: Cuatro mujeres de Calderón, lectura dramatizada per Blanca Apilánez
  • 2021: Documentals de Torrevelilla Lo Chapurriàu, 8 caítols de 15 minuts. Idea i direcció del projecte.
  • 2021: I l'Àngel digué..., lectura dramatizada amb Montse Guallar de textos d'Àngel Casas
  • 2022: Lectura del llibre L'agonia de Bakunin, d'Àngel Casas, amb Montse Guallar. Teatre Romea

Productor

[modifica]

Amb la seva pròpia empresa, Esfera Espectacles SL, ha co-produït diversos espectacles, entre els quals hi ha els següents:

  • 1996: Busco al senyor Ferran (teatre)
  • 1997: Tocao del ala (televisió)
  • 1997: Bodas de plata (teatre)
  • 2005: La controversia de Valladolid (teatre)
  • 2013: Estúpids (teatre)

Altres mitjans

[modifica]

Premis

[modifica]

Premis

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Biografia de Ferran Rañé a LaHiguera». . (castellà)
  2. «Fitxa de Ferran Rañé a la web de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya». .
  3. Dades biogràfiques a IMDb (anglès)
  4. «Ferran Rañé i Blasco». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Persiste la requisitoria militar contra el actor Ferrán Rañé» (en castellà). El País, 12-05-1979.
  6. «Farsa crítica molt actual». El Punt Avui, 07-01-2013. [Consulta: 21 març 2014].
  7. Manu Guix i Àngel Llàcer tornen a ‘La tienda de los horrores’, a Betevé, 20/9/2019
  8. 8,0 8,1 Ferran Rañé porta 'Estúpids' al Teatre de l'Aurora, amb tertúlia inclosa Arxivat 2014-04-20 a Wayback Machine. a Infoanoia.cat, 31 d'octubre de 2013

Enllaços externs

[modifica]