Ferran Castells i Batlle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferran Castells Batlle)
Infotaula de personaFerran Castells i Batlle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre (1980–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, pedagog Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (1997–1999)
Institut del Teatre (1990–1998) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webferrancastells.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1559187 Facebook: ferrancastells.1 Twitter (X): ferrancastells Instagram: ferrancastells LinkedIn: ferrancastells-actor Souncloud: ferran-castells-1 Modifica el valor a Wikidata

Ferran Castells i Batlle (Barcelona, 7 de maig de 1962) és un actor de teatre, cinema i televisió català. Va debutar a l'edat de 12 anys i ha compaginat la interpretació amb la pedagogia, la direcció i la producció en el món de l'espectacle.

Biografia[modifica]

És fill de Ferran Castells (dibuixant de còmics) i Carme Batlle. Des de molt petit mostra el seu interès per la creativitat i l'art. Als cinc anys d'edat entra a formar part de la Coral de l'Orfeó de Sants. Al cap de pocs anys, al mateix Orfeó, entrarà a formar part del grup de Flautes barroques i renaixement participant en nombrosos concerts i actuacions. Als dotze anys, després de fer un curs de teatre a l'escola on estudiava la primaria, Jaume Batiste el convida a formar part de l'Aula de Teatre de la Institució Montserrat. Era l'any 1974 i feia pocs anys que la revista Cavall Fort havia començat els cicles de Teatre per a nois i noies al Teatre Romea de Barcelona.[cal citació]

L'aparició d'aquest cicle de teatre fou el resultat de la confluència de determinats factors sorgits en el si de la societat catalana, que a l'inici dels setanta vivia una lenta però inexorable conscienciació política i nacional. D'una banda, el moviment de renovació pedagògica impulsat des de Rosa Sensat, institució que havia pres carta de naturalesa en aquells anys i que esdevingué, fins a l'adveniment de les llibertats, una poderosa eina de transformació social i de catalanització del país; i, de l'altra —no menys important—, les ganes impetuoses que tenien els grups de teatre independent sorgits aquells anys d'assolir una professionalitat que només els podria donar la seva integració en els circuits comercials. L'aleshores director de la revista, Josep Tremoleda, es va proposar engegar un cicle de teatre «per a nois i noies», que, des de 1967 fins a 1987, es va organitzar de forma continuada i periòdica (dos cicles l'any: l'un a la tardor i l'altre a l'hivern) sota la direcció de Martí Olaya, membre de la redacció de la revista que es feu càrrec de la programació.[cal citació]

Les sessions, en horari matinal, tenien lloc generalment al Teatre Romea de Barcelona, i al final hi acostumava a haver una actuació de diverses figures de la cançó catalana, que aleshores encara era un moviment força unitari sota el nom de La Nova Cançó. Així doncs Ferran Castells s'estrena als 12 anys al teatre Romea amb el Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare dins de l'esmentat Cicle de Teatre. L'any següent, amb la mateixa Companyia, s'estrenarà a la televisió participant com a actor a “Monòlegs” de Martí Olaya dins del programa “Taller de Comèdies” de RTVE realitzat per Mercè Vilaret. Amb l'Aula de Teatre va estrenar més d'una vintena de funcions diferents al Teatre Romea fins a l'any 1981. Les quals també van fer bolos per tot Catalunya i fins i tot per la Catalunya Nord. D'aquesta etapa cal destacar el seu paper d'Artanyà en l'espectacle “Els tres Mosqueters” estrenat al Romea l'any 1977 i posteriorment programat al Festival Grec de Barcelona i enregistrat per RTVE el 1979.[cal citació]

La seva vocació per al mon de les arts el va portar a obligar-se a acabar el Batxillerat Superior per poder accedir a la carrera d'Art Dramàtic. L'any 1978, però, patint un tipus d'educació mecànica i poc creativa a l'institut on cursava el batxillerat decideix compaginar aquests estudis, per ell tan avorrits, amb alguna cosa més creativa. Es matricula a l'Escola Massana de Barcelona on cursarà primer i segon curs d'arts i oficis compaginant aquests cursos amb tercer de BUP i COU. Paral·lelament segueix amb les funcions i bolos amb l'Aula de Teatre i els concerts amb la Coral i grup de Flautes de l'Orfeó de Sants on també s'ocupa, amb un grup d'amics, a reorganitzar i reobrir la biblioteca de l'entitat fins aleshores tancada i en desús. Al 1980, als 18 anys, acaba el COU i entra a l'Institut del Teatre de Barcelona on cursarà la carrera d'Art Dramàtic en l'especialitat de Teatre de Text llicenciant-se al 1983.[cal citació]

Durant el primer curs a l'Institut del Teatre creu que ha de fer alguna cosa més per desenvolupar les seves capacitats. Després de visionar el Gattopardo de Luchino Visconti i observant com obren un ball i ballen la Claudia Cardinale i en Burt Lancaster decideix apuntar-se als cursos de Balls de Saló que ofereix els dissabtes al matí l'Ajuntament de Barcelona a la Sala Cibeles i La Paloma. La iniciativa municipal es crea per potenciar les Festes Majors i te un gran èxit. Guanya el concurs de ball organitzat com a cloenda del curs i rep com a premi un viatge a Paris i la matricula gratuïta a diferents cursets  per seguir practicant i perfeccionar-se. A partir d'aquest moment comencen a demanar-li que imparteixi classes d'aquesta disciplina a diferents escoles, centres cívics i culturals de Catalunya i Espanya.[1]

L'any 1983 es gradua en Interpretació a l'Institut del Teatre amb el taller La Importància de Ser Franc d'Oscar Wilde dirigit per Jaume Melendres. L'espectacle es presenta al Teatre Romea de Barcelona i acaba professionalitzant-se creant la Companyia de l'Institut del Teatre i estrenant al Teatre Condal de Barcelona i fent bolos per Catalunya. A partir d'aquest moment podríem dir que entra ja a formar part del món escènic professional. Des d'aleshores a  ençà ha participat com a actor en més d'una setantena d'espectacles tan en el Teatre com al cinema i la televisió.[cal citació]

Als primers anys de professió compagina diferents espectacles on participa com a actor. Hi ha un moment on ha de compaginar funcions del cicle organitzat per la Caixa (la Caixa a les escoles) amb funcions per a adults al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Fa funcions de dilluns a diumenge matí, tarda i nit. En aquesta època participa com a actor a la companyia Roseland Musical dirigida per Marta Almirall i entra a formar part del professorat de Balls de Saló de l'escola Roselant. És així com es converteix en el responsable dels cursos del Servei d'Esports de la Universitat Politècnica de Catalunya que s'impartiran a la Paloma durant el cursos 1990 fins al 1999.[cal citació]

La seva formació però no acaba a l'Institut del Teatre sino que segueix formant-se en cursos per a professionals amb Jonh Strasberg, Konrad Zschiedrich, Fritello, Comediants etc i amb cursos de Dansa, coneixement corporal i cant. Durant aquests anys treballa amb directors com: Josep Muntanyès, Calixto Bieito, Joan Castells, Iago Pericot, etc.[2]

La seva formació tant eclèctica el porta a ser reclamat pel món del nou teatre Musical que comença amb més força a Barcelona als anys vuitanta. A partir de 1986 comença a participar en aquest gènere compaginant-lo amb el teatre de text. En aquesta època el vam poder veure en Tira't de la Moto i Línia Roja del Grips-Theatre de Berlín amb Teatre de l'Ocàs.[cal citació]

Els seus coneixements corporals i de ball faran que col·labori en les coreografies de diversos tallers de l'Institut del Teatre de Barcelona. En aquests anys comença a col·laborar com a coreògraf en diferents espectacles professionals on també hi participa com a actor com poden ser L'estació de les Dàlies o el Somni d’una Nit d’Estiu de Calixto Bieito entre d'altres.[3]

A l'any 1990 se li encarrega un programa docent per a actors i comença a donar classes de Balls de Saló per a actors com a crèdit a l'Institut del Teatre i altres escoles professionals del país. La Universitat Autònoma de Barcelona li encarrega també el crèdit de lliure elecció “Estudi del moviment tradicional i de la comunicació social” que imparteix l'any 1997 fins al 1999.[cal citació]

També l'any 1990 després de la seva participació com a actor a l'espectacle estrenat al teatre Goya Snnopy, el Musical on interpreta el personatge de Charlie Brown, Ricard Reguant i el grup Focus li demanen que assumeixi les ajudanties de direcció de Nou Memory, No et vesteixis per sopar, Tots dos i la coordinació general de direcció de la sèrie musical per TV3 I ara què, Xènia? I el Cap d'any de TV3 de 1993. Durant aquest període també assumeix tasques de producció, de management i coordinació de premsa sense deixar de banda les seves tasques com a actor.[cal citació]

El 1997 treballa per primer cop amb Dagoll Dagom amb l'espectacle Els Pirates premi Max a millor Musical l'any 1999. Aquest darrer any es trasllada a Madrid per incorporar-se a Chicago, el Musical (Max 2000) i es queda a allí fins a l'any 2002 incorporant-se a l'espectacle Que viene mi marido protagonitzat per José Luis López Vázquez.[cal citació]

Torna a Barcelona l'any 2003 i funda junt amb Creu Álvarez l'escola de Dansa i Teatre Centrescènic a Torredembarra, escola autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A part de dirigir el Departament de Teatre de Centrescènic s'especialitza en cursos i masterclass d'Interpretació i comença a donar cursos per a músics a Conservatoris i a la Fundació La Caixa on imparteix els Tallers de Interpretació poètica des de 2009.[4]

Al 2008 Ferran Mascarell director de la nova RBA audiovisuales li proposa ser l'assessor de la Col·lecció Internacional de DVD's “Bailar en casa” que es vendrà per tota Europa i Llatinoamerica.[cal citació]

Tota aquesta amalgama d'experiències i formació el porta a participar en diferents actes i espectacles tant teatrals, radiofònics i televisius participant-hi com a Ballarí de Balls de Saló, actor, coreògraf, ajudant de direcció o presentador. En aquesta ultima faceta l'hem pogut veure presentant la Gala del Cine Vasco des del Teatro Arriaga de Bilbao l'any 2000 o el II, III i IV Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona (Teatre Barts, Teatre Nacional de Catalunya), el 12, 13, 14, 15, 16 i 17 Festival de Cinema LGTIB de Catalunya a la Filmoteca de Catalunya o conduint el Programa Cantant sota el sol a l'emissora ONA la Torre.[cal citació]

El seu currículum és molt extens. Actualment segueix amb la seva tasca d'actor i pedagog.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Podria ser | Ferran Castells: He format jovenetes per a 'la puesta de largo'» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Programa entrevista sobre algunes de les classes que imparteix Ferran Castells»
  2. «Ferrán Castells | CDAEM, Teatro Español» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Listado de los estrenos de Ferran Castells. En el buscador como profesional pueden encontrarse las obras citadas.»
  3. «Arxius de Ferran Castells». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Obres coreografiades per Ferran Castells»
  4. «Tallers Interpretació Poètica». «Tallers impartits per Ferran Castells»

Enllaços externs[modifica]