Fina Birulés i Bertran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fina Birulés)
Jump to navigation Jump to search
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgFina Birulés i Bertran
Fina Birulés 2- 2016 (cropped).jpeg
Nom original (es) Fina Birulés Bertran
Biografia
Naixement 29 març 1956 (62 anys)
Girona
Activitat
Ocupació Filòsofa, professora d'universitat i escriptora
Ocupador Universitat de Barcelona
Família
Parella Maria Mercè Marçal i Serra (1984–1998)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fina Birulés (Girona, 23 de març de 1956) és professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena. La seva tasca de recerca s’ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb especial atenció a l'obra de Hannah Arendt i d’altres filòsofes del segle XX, activitat que desenvolupa en el marc del seminari «Filosofia i Gènere».

És traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assajos i editora de volums col·lectius sobre el pensament de Hannah Arendt i altres pensadores contemporànies (Filosofía y género, El género de la memoria, En torno a Hannah Arendt, amb Manuel Cruz; Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político i Lectoras de Simone Weil, tots dos amb Rosa Rius). Entre les seves publicacions més recents cal destacar Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (Herder, 2007) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (El Trabucaire, 2014).[1][2]En aquest, defineix el feminisme com «la igualtat de drets i no la homogeneïtzació o a la mera assimilació». Per aquest motiu, ha tractat de mostrar que el feminisme és també indeslligable de la interrogació teòrica i política entorn de la llibertat i de la diferència.[3]

Fou companya sentimental de Maria Mercè Marçal[4]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[5]

Referències[modifica]

  1. Pendre la Paraula. Debat de Barcelona. CCCB, gener de 2015
  2. «Fina Birulés». web. CCCB. [Consulta: 3 febrer 2015].
  3. «Fer bé el dol significa saber què és el que hem perdut». Núvol, 27-04-2014. [Consulta: 12 setembre 2018].
  4. «Maria Mercè Marçal». web. Escriptors.cat. [Consulta: 3 febrer 2015].
  5. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

Fina Birulés a Noms propis