Fina Birulés i Bertran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fina Birulés)
Infotaula de personaFina Birulés i Bertran

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMaria Mercè Marçal i Serra (1984–1998) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fina Birulés i Bertran (Girona, 29 de març de 1956) és una filòsofa catalana que va ser professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) entre els anys 1979 i 2020. Ha estat també professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena. La seva tasca de recerca s'ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció; i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb especial atenció a l'obra de Hannah Arendt i d'altres filòsofes del segle xx, activitat que va desenvolupar en el marc del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC des que l'any 1990 va contribuir a la seva fundació dins de la UB.[1]

Trajectòria[modifica]

Birulés és traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assajos i editora de volums col·lectius sobre el pensament de pensadores contemporànies com Filosofía y género, El género de la memoria, En torno a Hannah Arendt, amb Manuel Cruz, i Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político i Lectoras de Simone Weil, ambdós amb Rosa Rius.

Entre les seves publicacions més recents destaquen Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (Herder, 2007), Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (El Trabucaire, 2014),[2][3] on defineix el feminisme com «la igualtat de drets i no la homogeneïtzació o la mera assimilació», i Hannah Arendt: el món en joc (Arcàdia, 2023).[4] amb tot, ha tractat de mostrar que el feminisme és també indeslligable de la interrogació teòrica i política entorn de la llibertat i de la diferència.[5]

Fou companya sentimental de Maria Mercè Marçal.[6] El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017[7] i el mateix any va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya per la qualitat en la investigació en teoria feminista i en l'estudi de la producció filosòfica femenina.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Burdeus, Joan. «Que les identitats siguin construïdes no canvia res del». Núvol, 13-04-2023. [Consulta: 29 abril 2023].
  2. ↑ Pendre la Paraula. Debat de Barcelona. CCCB, gener de 2015
  3. ↑ «Fina Birulés». web. CCCB. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 3 febrer 2015].
  4. ↑ «Més 324 - Fina Birulés ens presenta l'assaig "Hannah Arendt: el món en joc"». TV3, 10-03-2023. [Consulta: 29 abril 2023].
  5. ↑ «Fer bé el dol significa saber què és el que hem perdut». Núvol, 27-04-2014. [Consulta: 12 setembre 2018].
  6. ↑ «Maria Mercè Marçal». web. Escriptors.cat. [Consulta: 3 febrer 2015].
  7. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
  8. ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació no Sexista 2017». Dones. Revista digital, 14-11-2017. [Consulta: 2 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fina_Birulés_i_Bertran&oldid=32555066»