Francisco González Ledesma

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc González Ledesma)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2010 Francisco González Ledesma
Fgledesma.jpg
Francisco González Ledesma el 2006
Dades biogràfiques
Naixement Francisco González Ledesma
17 de març de 1927
Barcelona, Barcelonès
Mort 2 de març de 2015(2015-03-02) (als 87 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Advocat, periodista, escriptor
Gènere Còmic
Nom de ploma Silver Kane
Silvia Valdemar
Rosa Alcázar
Taylor Nummy
Enrique Moriel
Llengua Castellà
Dades familiars
Cònjuge María Rosa Torralba Serra
Fills Enric González
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Francisco González Ledesma, (Barcelona, 17 de març de 1927 - Barcelona, 2 de març de 2015)[1] també conegut amb el pseudònim de Silver Kane, fou un advocat, escriptor en llengua castellana i periodista català, especialitzat en novel·la policíaca. Juntament amb Manuel Vázquez Montalbán, és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya. Era el pare del també periodista Enric González.

Biografia[modifica]

Novel·lista precoç, es va iniciar escrivint guions de còmics per a l'editorial Bruguera i novel·les de l'Oest que lliura a un ritme d'una a la setmana, sota el pseudònim de Silver Kane, activitat que li proporciona ofici i recursos literaris, a més de permetre-li pagar-se la carrera de Dret. Va obtenir en 1948, amb solament 21 anys, el Premi Internacional de Novel·la instituït per l'editor Josep Janés per la seva novel·la Sombras viejas i en el jurat del qual es trobaven Somerset Maugham i Walter Starkie. No obstant això, la censura franquista va prohibir la seva publicació, titllant l'autor de rojo i "pornògraf", fet que el va sumir en el silenci com a novel·lista i el va dur a dedicar-se primer a l'advocacia i després al periodisme, a El Correo Catalán i, durant 25 anys, a La Vanguardia, on va arribar a ser redactor en cap. Ambdues professions li van proporcionar un bon coneixement de la societat, dels carrers de Barcelona, dels polítics i del món de les finances, que utilitzarà en les seves futures novel·les. En el seu temps lliure, va escriure Los napoleones (que també va ser prohibida), Las calles de nuestros padres i Expediente Barcelona (finalista del Premi Ciutat de València, en 1983), que no van poder ser publicades fins a la transició política a la democràcia. El 1984 va rebre el Premi Planeta per Crónica sentimental en rojo premi que li va suposar notable popularitat i molts ànims per a seguir escrivint.

La seva novel·la Expediente Barcelona va ser traduïda i publicada per la prestigiosa editorial francesa Gallimard, la qual cosa li va proporcionar un prestigi i èxit editorial a França molt superior del que gaudeix a Espanya, fins al punt que les seves noves novel·les apareixen publicades abans en el país veí. El protagonista de les seves novel·les, el comissari Ricardo Méndez, barreja d'escepticisme i punt d'honor, segueix els cànons del relat criminal. Méndez apareix per primera vegada precisament a Expediente Barcelona i inaugura una sèrie novel·lística que, al costat de la mateixa ciutat de Barcelona, constituïx el nexe central de les seves novel·les. Va publicar un llibre de dret, El dret català actual.

Premis i reconeixements[modifica]

Va rebre el premi de periodisme El Cérvol i el premi Ciutat de Barcelona de cinema i, a l'abril de 2010, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per Generalitat de Catalunya.[2]

Obres[modifica]

  • Sombras viejas - 1948
  • Los Napoleones - 1977
  • Soldados - 1985
  • 42 Kilómetros de Compasión - 1986
  • Los símbolos - 1987
  • Cine Soledad - 1993
  • Tiempo de venganza - 2003
  • El adoquín azul - 2002

Serie Méndez[modifica]

  • Expediente Barcelona - 1983
  • Las calles de nuestros padres - 1984
  • Crónica sentimental en rojo - Premi Planeta de Novel·la 1984
  • La Dama de Cachemira - 1986
  • Historia de Dios en una esquina - 1991
  • El pecado o algo parecido - 2002 Premi Hammet

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Olaizola Sarriá
La guerra del general Escobar
Premi Planeta
1984
Succeït per:
Juan Antonio Vallejo-Nágera
Yo el rey