Francisco García Lorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco García Lorca
Biografia
Naixement 21 juny 1902
Fuente Vaqueros (Granada)
Mort 1r maig 1976 (73 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 20″ N, 3° 38′ 10″ O / 40.422202777778°N,3.6361722222222°O / 40.422202777778; -3.6361722222222
Formació Universitat de Granada
Activitat
Ocupació Diplomàtic, escriptor, poeta i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Colúmbia
Gènere Poesia
Moviment Generació del 27
Professors Agustín Viñuales Pardo i Fernando de los Ríos Urruti
Família
Cònjuge Laura de los Ríos Giner
Germans Federico García Lorca, Isabel García Lorca i Concepción García Lorca Tradueix

Find a Grave: 87732838
Modifica les dades a Wikidata

Francisco García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 21 de juny de 1902[1]-Madrid, 1 de maig de 1976) va ser un poeta, professor, diplomàtic, escriptor i historiador literari espanyol, germà de Federico García Lorca i, com ell, pertanyent al moviment literari la Generació del 27.

Biografia[modifica]

El 22 de juny de 1912 realitza l'examen d'ingrés de batxillerat a l'Instituto General y Técnico[2], creat per la Llei Pidal de 1845 (ara i des de 1934, Instituto de Educación Secundaria Padre Suárez) adscrit a la Universitat de Granada, situat en aquesta època al carrer Sant Jerónimo.[3] Durant el curs escolar, juntament amb el seu germà Federico, acudia al Col·legi del Sagrat Cor de Jesús en la placeta Castillejos, per repassar i preparar les lliçons i els exàmens.[4] Va obtenir el títol de batxillerat el 21 d'agost de 1918, segons el pla d'estudis de 1903, que constava de sis cursos. Es va llicenciar en dret a l'octubre de 1923 per la Universitat de Granada, on va tenir com a professors a qui més tard serien futurs ministres de la II República, Agustín Viñuales i Fernando de los Ríos.[5]

Els germans Federico i Francisco García Lorca a la casa de la Acera del Casino 31, Granada, en la qual es van instal·lar el 1917.

Com a home de lletres i intel·lectual pertanyent al món granadí de l'època, juntament amb el seu germà Federico participa a les reunions tertulianes del Rinconcillo (1918–1923),[6] on acudien de forma habitual reconeguts personatges de l'època com Melchor Fernández Almagro, el pintor Manuel Ángeles Ortiz, els germans José i Manuel Fernández Montesinos, Acosta Medina, Antonio Gallego Burín, l'enginyer de camins Juan José Santa Cruz, el periodista i escriptor José Mora Guarnido, Constantino Ruiz Carner, Francisco Soriano, Miguel Pizarro, Hermenegildo Lanz, Ismael González de la Serna i el músic Ángel Barrios, entre d'altres.[7]

Durant la seva estada estudiantil a Madrid viu a la Residencia de Estudiantes. Preocupat per la seva formació intel·lectual, al mateix temps que prepara el doctorat a la Universitat Complutense de Madrid, assisteix a classes magistrals d'Ortega i Gasset. En 1924 durant la seva estada estiuenca a la casa familiar a Granada, rep la visita del seu amic Juan Ramón Jiménez. En aquest any, s'inscriu com a alumne a l'Ecole des Sciences Politiques de París i durant el curs participa en les tertúlies intel·lectuals del cafè Select, coincidint amb el seu retrobament amb Manuel Ángeles Ortiz i consolidant la seva amistat amb els pintors Ismael González de la Serna i Joaquín Peinado. Torna a França el 1925 amb una beca per continuar ampliant els seus estudis jurídics a la Universitat de Bordeus i a la de Tolosa de Llenguadoc.[8]

Federico i Francisco viatjant en tren el 1930.

Amb Federico, i ell com a director, posen en marxa la revista avantguardista El Gallo en 1928, de la qual s'editen dos números.[9] Al voltant d'aquella època, decideix opositar al Cos Diplomàtic, aconseguint plaça el 1931.[10] Va continuar la carrera diplomàtica com vicecónsul a Tunísia i cònsol general al Caire, a on a l'agost de 1936 rep la notícia de l'afusellament del seu germà Federico i del seu cunyat, l'alcalde de Granada Manuel Fernández Montesinos.[11]

Durant la guerra civil espanyola exerceix el càrrec de segon secretari a l'Ambaixada espanyola de Brussel·les. Viatja a Barcelona a la tardor de 1938 i, després d'uns mesos d'estada, al gener de 1939 torna a Bèlgica. El 1942 es casa a l'exili amb la filla de Fernando de los Ríos, Laura de los Ríos Giner, amb la qual va tenir tres filles: Gloria, Isabel i Laura García-Lorca (que va ser directora de la Huerta de San Vicente, finca on estiuejava la família fins a 1936).[12]

Després de la Guerra Civil Espanyola, va viure exiliat als Estats Units. Allà va ser crític literari i va exercir com a professor universitari al Queens College. A partir de 1955, treballa com a professor a l'Universitat de Columbia a Nova York.[13] Torna a Madrid l'any 1968 amb les seves tres filles, i resideix a una casa del carrer Miguel Ángel. Durant aquesta època dirigeix cursos de la Middlebury College a Espanya i a l'estat nord-americà de Vermont. Va morir d'un infart el 1976 i va ser enterrat al Cementiri Civil de Madrid. És després de la seva mort quan es descobreix el seu talent i personalitat creativa a l'àmbit poètic.[14] La seva vídua, Laura de los Ríos Giner, es va proposar difondre la seva obra, fins llavors inèdita, del seu marit. Per aconseguir-ho, durant dos anys va dur a terme la necessària revisió dels originals i preparació per la publicació de l'obra.

« ... tarea para la que he contado con la ayuda constante, día a día, de la viuda del autor, Laura de los Ríos...(Mario Hernández)[15] »

Obres[modifica]

Francisco García Lorca va escriure memòries i estudis biogràfics com:

  • Federico y su mundo (de Fuente Vaqueros a Madrid) (Madrid: Alianza, 1981) y Ángel Ganivet. Su idea del hombre (Buenos Aires, 1952).
  • Ángel Ganivet. Su idea del hombre (Buenos Aires, 1952).

També va redactar diversos assajos sobre José de Espronceda i la poesia i teatre del seu germà Federico, y poemes escrits entre 1940 i 1950 que es van publicar després del seu traspàs[16]

Referències[modifica]

  1. Lomo noveno, libro veintiuno de la sección primera, del Registro Civil de Fuente Vaqueros, (Granada, España)
  2. García Lorca, bachiller, Jacinto S. Martín Martín, página, 27. Edit: Alhulia, s.l., Imprime: La Madraza. ISBN 84-923063-5-1. Depósito legal:GR.283-1998
  3. IES PADRE SUÁREZ - Junta de Andalucía. Consultado el 19 de enero de 2014
  4. Jacinto S. Martín Martín, op. cit., pág. 230, ISBN 84-923063-5-1.
  5. Jacinto S. Martín Martín, op. cit., pp. 85, y 229. ISBN 84-923063-5-1.
  6. Jacinto S. Martín Martín, op. cit., pág. 262. ISBN 84-923063-5-1.
  7. Juan Luis Tapia. Del Avellano al Rinconcillo, Ideal, edición de Jaén, 01.01.2007; Consultado el 6 de agosto de 2014.
  8. ABC cultural, 27 de octubre de 2001, pp. 6-9.
  9. [1]El País. Hemeroteca. jueves, 20 de marzo de 2003.Los amigos de Francisco García Lorca retratan al hermano oculto del poeta. Consultado el 19 de enero de 2014
  10. [2]ABC. Hemeroteca, Pág. 63/128, Madrid, 17 de febrero de 1990 Cartas inéditas de García Lorca. Consultado el 19 de enero de 2014
  11. Hugh Thomas (1976); Historia de la Guerra civil española, pág. 291.
  12. [3]ABC. 28/09/11. Lorca, la savia Anglósajona de un clan universal. Consultado el 19 enero 2014.
  13. [4]ABC de Sevilla. Hemeroteca. DAVID MOYA, 7/2/2003. La Huerta de San Vicente dedica una exposición a Francisco García Lorca. Consultado el 19 de enero de 2014.
  14. El Mundo, 16 de abril de 2007, Micro Biografía, García Lorca, Francisco, Autora: Eva Díaz Pérez. Consultado el 20 de enero de 2014.
  15. «Federico y su mundo un libro inédito de Francisco García Lorca». Falta indicar la publicació [Consulta: 12 març 2016].
  16. Francisco García Lorca: Poesía (edición y recopilación de Mario Henández). Editora Nacional (1984).

Notes[modifica]

  • La Real Orden del 28 d'agost de 1908 prohibia examinar-se d'ingrés de batxillerat sense tenir els 10 anys complerts.