Félix Álvarez-Arenas y Pacheco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1913  Ceuta (Espanya) |
| Mort | 3 octubre 1992 (78 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de Mingorrubio |
 Procurador a Corts | |
| 23 desembre 1975 – 30 juny 1977 ← Francisco Coloma Gallegos Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Ministre de l'Exèrcit | |
| 13 desembre 1975 – 4 juliol 1977 ← Francisco Coloma Gallegos – Carlos Franco Iribarnegaray → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar |  Capità General |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Família | |
| Fills | María del Carmen Álvarez-Arenas Cisneros |
| Premis | |
Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Ceuta, 5 d'octubre de 1913 - Madrid, 3 d'octubre de 1992) va ser un militar espanyol, que va aconseguir el grau de Tinent General i fou l'últim Ministre de l'Exèrcit abans de la seva desaparició en l'organigrama del Govern d'Espanya.
Biografia
[modifica]Era fill del general Elíseo Alvarez-Arenas y Romero, un dels militars més prestigiosos en la guerra del Rif i en la guerra civil espanyola i germà de l'almirall i acadèmic Eliseo Álvarez-Arenas y Pacheco.
En 1929 va ingressar en l'Acadèmia General Militar, d'on va sortir amb el grau de tinent, per incorporar-se al Grup de Forces Regulars Indígenes número 3 de Ceuta. En la Guerra Civil Espanyola es va unir als revoltats, participant en diversos fronts fins que va ser ferit en la batalla del Jarama. En la contesa va aconseguir el grau de Capità.
Diplomat en Estat Major en els tres exèrcits, especialment destacat en el de Terra, va ser ascendit a Comandant en 1944, a Coronel en 1962 i a general de Brigada en 1967. Fou professor de l'Escola de l'Exèrcit, i va ser Capità general durant el franquisme de la primera, segona i vuitena Regió Militar. En 1975 va ser nomenat ministre de l'Exèrcit al govern de Carlos Arias Navarro, i continuà en el primer govern d'Adolfo Suárez fins que després de les primeres eleccions lliures de la transició, va cessar per desaparició del càrrec, ja com a Tinent General. Després fou nomenat director de l'Escola Superior de l'Exèrcit.[1]
Va morir a Madrid el 3 d'octubre de 1992.[2] La seva filla Carmen Álvarez-Arenas Cisneros és diputada del Partit Popular.[3]
Referències
[modifica]- ↑ El ex ministro del ejército a El País, 30 d'agost de 1977
- ↑ Obituari al diari ABC, octubre de 1992
- ↑ ABC, 23 de septiembre de 1969. Boda de Carmen Álvarez-Arenas Cisneros
Enllaços externs
[modifica]- Notícies sobre Félix Álvarez-Arenas a El País
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Coloma Gallegos |
Ministre de l'Exèrcit 1975-1977 |
Succeït per: Manuel Gutiérrez Mellado com a Ministre de Defensa |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Fraga Iribarne (Governació) • Juan Miguel Villar Mir (Hisenda) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (sense cartera) | |
| Ministres | Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals) | |
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL) | ||
.jpg)