Xwela occidental

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gbe, xwela occidental)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaGbe, Xwla Occidental
Altres noms Phla, Xwla, Xwla-Gbe
Parlants
71.000 (2002, ethnologue)[1] o 97.000 (joshuaproject)[2] principalment a departament de Ouémé
Parlat a Benín, Togo
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües gbes

         Gbe, Xwla Occidental
Codis
SIL xwl
Modifica les dades a Wikidata

El gbe, xwela occidental (o phla, o xwla) és una llengua gbe oriental que parlen els xwles occidentals al sud de Benín i de Togo. A Benín els parlants de gbe, xwela occidental són presents als departaments de Mono, Atlantique i Littoral i a Togo a la regió Marítima.[1][2] El seu codi ISO 639-3 és xwl i el seu codi al glottolog és west2456.[3]

Segons l'ethnologue hi ha 71.000 xwles occidentals als dos països[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 97.000.[2]

Família lingüística[modifica]

El gbe, xwla occidental és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, ayizo; el gbe, defi; el gbe, ci; el fon; el gbe, gbesi; el gun; el gbe, kotafon; el gbe, maxi; el gbe, saxwe; el gbe, tofin; el gbe, weme; el gbe, xwla oriental; el wudu i el gbe, xwela.[3]

Dialectes i semblances amb altres llengües[modifica]

El gbe, xwela occidental no té cap dialecte però, tenint en compte el lèxic, és molt similar amb les següents llengües: el gun (86%), el fon (84%), el gen (73%), l'aja (68%) i sobretot amb el gbe, xwela oriental (90%) i el gbe, saxwe (88%).[1]

Gbe, Xwela Occidental a Benin[modifica]

El 2002 hi havia 50.000 xwles occidentals a Benín[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 71.000[2]). El seu territori està situat al municipi de Grand-Popo, al departament de Mono, al municipi d'Ouidah, al departament Atlantique i a Cotonou, al departament de Littoral.[1]

Segons el mapa lingüístic de Benín l'ethnologue, els xwles occidentals viuen en tres territoris separats en aquest país. El més oriental va des de Cotonou fins al municipi d'Ouidah, a través de la costa de l'oceà Atlàntic. Aquest territori el comparteixen amb els parlants de llengua fon i és fronterer amb el territori dels parlants de gbe, xwla oriental, a l'est, amb el dels parlants de gbe, ayizo, al nord i amb el dels parlants de gbe, xwela, a l'oest. Els altres dos territoris dels parlants del gbe, xwela occidental estan situats a l'extrem sud-oest de Benín, a la zona costanera del municipi de Grand-Popo, al departament de Mono. Aquest territori el comparteixen amb els parlants de la llengua gen i fan frontera amb Togo, a l'oest i al nord-oest; amb el territori dels parlants de gbe, kotafon i de gbe, waci al nord i amb el dels parlants de gbe, xwela, a l'est.[5]

Gbe, Xwela Occidental a Togo[modifica]

Segons l'ethnologue, a Togo el 2002 hi havia 21.000 parlants de gbe, xwela occidental.[1] Segons el joshuaproject n'hi ha 27.000.[2] Aquests viuen a la zona del riu Mono, al sud-est de la prefectura dels Llacs, a la regió Marítima.[1]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue el territori gbe, xwela occidental de Togo és un petit territori que hi ha a l'extrem sud-oriental del país, a l'extrem sud-est de la prefectura de Lacs. Aquest territori és fronterer a l'est i al sud amb Benín (concretament amb territori també xwla occidental). Al nord tenen els parlants de gbe, waci com a veïns i a l'oest hi tenen els parlants de la llengua gen.[6]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El gbe, xwela occidental és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada, gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats a tots els nivells comunitaris i la seva situació és sostenible.[7]

Bibliografia[modifica]

  • Hoffmann, Odile. 1983. Nature des constituants dans la désignation des plantes en lobiri. Univ. René Descartes (Paris 5).
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1980. Un regroupement des parles gbe. A: Africana marburgensia 13. 2-23.
  • Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. A: SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21.
  • Amoni, J. A. 1991. Les nominaux comme constituants syntaxiques: cas du Xwlagbè de Hunsukwè. Universitat Nacional de Bénin. viii+138pp.
  • Faye, Souleymane. 1985. La relative : Corrélation avec l'ordre des constituants de base. A: BULING 1. 59-70.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Gbe, Western Xwla. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 12 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Language: Gbe, Western Xwla». joshuaproject. [Consulta: 12 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Gbe, Xwla Occidental». glottolog. [Consulta: 12 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Benín. El gbe, xwela occidental és el número 33». ethnologue. [Consulta: 12 febrer 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Togo. El gbe, xwela occidental és el número 37». ethnologue. [Consulta: 12 febrer 2015].
  7. «Western Xwla Gbe in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 febrer 2015].