Geikielita
| Fórmula química | MgTiO₃ |
|---|---|
| Epònim | Archibald Geikie i pedra |
| Localitat tipus | Rakwana, Districte de Ratnapura, Província de Sabaragamuwa, Sri Lanka |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04b |
| Dana | 4.3.5.2 |
| Heys | 7.9.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,05478(26) Å; c = 13,8992(7) Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
| Color | negre, vermell, negre marronós |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró porpra |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 3,79 a 4,2 g/cm³ (mesurada); 3,895 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,310 a 2,350 nε = 1,950 a 1,980 |
| Birefringència | δ = 0,360 a 0,370 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Fe, Cr, Mn, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1892 |
| Símbol | Gk |
| Referències | [1] |
La geikielita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'ilmenita. Rep el seu nom de Sir Archibald Geikie (1835-1924), professor escocès de geologia i mineralogia de la Universitat d'Edimburg, i director general de la Geological Survey of Great Britain and Ireland.
Característiques
[modifica]La geikielita és un òxid de fórmula química MgTiO₃. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ilmenita.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb magnesi de l'ilmenita, la pirofanita i l'ecandrewsita, i l'anàleg amb titani de l'akimotoïta. Pot ser confosa amb l'hematites.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geikielita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1892 a Rakwana, al districte de Ratnapura de la província de Sabaragamuwa, a Sri Lanka. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat geikielita a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Occitània).
Referències
[modifica]- ↑ «Geikielite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Geikielite-Ilmenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].