Geikielita

Geikielita
Fórmula química	MgTiO₃
Epònim	Archibald Geikie i pedra
Localitat tipus	Rakwana, Districte de Ratnapura, Província de Sabaragamuwa, Sri Lanka
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.2
Heys	7.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,05478(26) Å; c = 13,8992(7) Å;
Grup puntual	3 - piramidal
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	negre, vermell, negre marronós
Exfoliació	bona
Fractura	concoidal, subconcoidal
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró porpra
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,79 a 4,2 g/cm³ (mesurada); 3,895 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,310 a 2,350 nε = 1,950 a 1,980
Birefringència	δ = 0,360 a 0,370
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Fe, Cr, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1892
Símbol	Gk
Referències

La geikielita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'ilmenita. Rep el seu nom de Sir Archibald Geikie (1835-1924), professor escocès de geologia i mineralogia de la Universitat d'Edimburg, i director general de la Geological Survey of Great Britain and Ireland.

Característiques

La geikielita és un òxid de fórmula química MgTiO₃. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ilmenita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb magnesi de l'ilmenita, la pirofanita i l'ecandrewsita, i l'anàleg amb titani de l'akimotoïta. Pot ser confosa amb l'hematites.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geikielita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1892 a Rakwana, al districte de Ratnapura de la província de Sabaragamuwa, a Sri Lanka. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat geikielita a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Occitània).