Vés al contingut

Magnesiohögbomita-2N2S

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMagnesiohögbomita-2N2S
Fórmula química(Al,Mg,Fe,Ti)22(O,OH)32
EpònimArvid Gustaf Högbon, magnesi i högbomite series (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRuoutevare, Kvikkjokk, Lapònia sueca, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.20 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 5,73Å; c = 18,39Å;
Grup puntual6mm - dihexagonal piramidal
Colorgroguenc, marronós, negre
Lluïssoradamantina
Densitat3,81 g/cm³ (mesurada);
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn), mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolMhög-2N2S Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La magnesiohögbomita-2N2S és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la högbomita. Originalment descrita com a högbomita, rep el seu nom d'Arvid Gustav Högbom, de la Universitat d'Uppsala, a Suècia. Va canviar el nom d'acord amb la nova nomenclatura del grup de la högbomita.

Característiques

[modifica]

La magnesiohögbomita-2N2S és un òxid de fórmula química (Al,Mg,Fe,Ti)22(O,OH)32. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohögbomita-2N2S pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al jaciment de ferro titanífer de Ruoutevare, a Kvikkjokk (Lapònia sueca, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Magnesiohögbomite-2N2S» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2017].