Pseudorútil
 Pseudorútil | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₂Ti₃O9 |
| Epònim | rútil i pseudo- |
| Localitat tipus | Illes Neptune, Península d'Eyre, Austràlia Meridional, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.24 |
| Dana | 8.4.2.1 |
| Heys | 7.9.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,37Å; c = 4,61Å; |
| Color | negre |
| Duresa | 3,5 |
| Color de la ratlla | marró vermellós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1994 s.p. |
| Any d'aprovació | 1994 |
| Símbol | Pdrt |
| Referències | [1] |
El pseudorútil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom per la seva relació amb el rútil.
Característiques[modifica]
El pseudorútil és un òxid de fórmula química Fe₂Ti₃O9. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Es tracta d'un mineral estretament relacionat amb la kleberita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el pseudorútil pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descobert l'any 1994 al sud de les illes Neptú, a la península d'Eyre, Austràlia Meridional (Austràlia). També ha estat descrita a altres indrets del planeta tot i que els seus jaciments no són gens nombrosos.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudorútil |
- ↑ «Pseudorutile» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].